Memòria històrica
Cultura12/03/2021

Antoni Alomar Mas, Francesca Llull Font i Francesca Salas Llull: els represaliats identificats a Son Coletes

Les restes d'aquestes tres víctimes del franquisme que varen ser exhumades a Manacor l'estiu passat s'entregaran als seus familiars vius

Antoni Alomar Mas, Francesca Llull Font i Francesca Salas Llull. Aquests són els noms de les tres primeres víctimes identificades de Son Coletes. Llull i Salas són mare i filla. El primer va desaparèixer l'any 1936; també les dues dones, que varen ser tancades a la presó de Manacor. L'anàlisi d’ADN de les restes humanes exhumades ha determinat la identitat de les víctimes, que tenen familiars vius a qui el Govern entregarà les restes.

Alomar tenia quaranta-dos anys quan va desaparèixer amb la seva dona, Margalida Jaume. Tenien dues filles, de vuit i onze anys. Francesca Llull Font, de Manacor, era casada amb Llorenç Salas Domenge. Tenien un fill i una filla. Llorenç Salas Domenge fou assassinat el 17 d’agost de 1936. Les dues dones de la família foren detingudes dos dies després i tancades a la presó de Manacor; els franquistes les varen assassinar al cementeri de Son Coletes. Aquestes són les primeres víctimes identificades de la primera intervenció en aquest cementeri de Manacor. Entre el 14 de juliol i el 14 d’agost de 2020 s'hi varen localitzar les restes de devuit víctimes de la Guerra Civil. Es varen excavar tres síquies i dos agrupaments d’ossos, ubicats a l’oest de la creu de l’antic cementeri.

Cargando
No hay anuncios

Les tres víctimes eren a la mateixa fossa, la número 1: les dues dones estaven cobertes de calç, una damunt l’altra. Varen trobar les sabates de taló de la més jove. Sobre aquestes restes hi havia unes altres sabates, les d'Antoni Alomar. Així, segons la disposició dels cossos, l'equip d'ATICS explica que primer varen ser dipositades a la fossa les dues dones i després el rellotger. "És una evidència arqueològica que obre nous interrogants per als investigadors entorn de l’assassinat d’aquestes víctimes, especialment pel que fa a les dates en què es varen produir els fets", diuen des de la Secretaria Autonòmica de Memòria Històrica.

Cargando
No hay anuncios

Abans de l'anàlisi d'ADN es fa l'estudi antropològic. Aquesta primera passa va determinar que les restes corresponien a una dona d’entre 40 i 55 anys, d’1,50 metres d’alçada, i a una altra de més jove, d’entre 25 i 35 anys, d’1,53 metres d’alçada. La més jove tenia, com a mínim, una lesió produïda per un projectil d’arma curta, de nou mil·límetres. L’altra dona tenia un orifici d’entrada, també d'un projectil d’arma curta, a més d'altres lesions peri mortem. En el cas d’Antoni Alomar, es va saber que era un home d’entre 35 i 44 anys, d’ 1,75 metres d’alçada, de constitució gran i robusta.

Un pic acabada l'exhumació de les restes, l’equip d’ATICS va activar el Protocol d’ADN: una recollida de dades i documentació, entrevistes i presa de mostres d’ADN a familiars d’una seixantena de víctimes de la repressió franquista que pensaven que els seus desapareguts podrien estar enterrats a la fossa de Son Coletes. L'anàlisi s'ha fet aquests darrers mesos en el laboratori d’ADN antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "S’han comparat diferents marcadors genètics de totes dues mostres —les obtingudes de les restes òssies i les facilitades pels familiars— i s’ha aconseguit un grau altíssim de concordança, tant en el cas d’Antoni Alomar Mas, com en la confirmació de la relació mare i filla amb els familiars de Francesca Llull Font i Francesca Salas Llull", asseguren des de la Secretaria Autonòmica de Memòria Històrica. Fins avui, a les Illes Balears s’han identificat 28 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i a la realització d’estudis antropològics; tres d’aquestes són dones.