La UIB ret homenatge al professor i "vampir de la poesia" Antoni Artigues

PalmaUn centenar de persones han acudit a l'acte d'homenatge que s'ha celebrat a la sala Magna de l'edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB. La tria de l'espai no és cap casualitat, ja que va ser aquí on el "conco Artigues", així és com el coneixien els més propers, va organitzar la majoria dels seus espectacles teatrals, a través del projecte Magisteri Teatre. També va ser aquí on els seus alumnes varen poder gaudir del mestratge d'un home que vivia la pedagogia en tota la seva essència, i que entenia la universitat com un pont o una passarel·la per on els seus aprenents podien desfilar i connectar amb versos, música i allò que escollissin del món sensible i el món real.

El seu amic, també professor de la facultat, Jaume Guiscafrè, diu que ell "representava l'esperit rebel i combatiu i el paradigma del bon mestre. Perquè amb ell s'aprenien no només coneixements sinó també actituds".

L'acte ha començat amb la música dels xeremiers Dídac Martorell i Josep Fiol i les gloses de Miquel Àngel Adrover i Pau Riera. Tomeu Crespí, alumne del grau de Llengua i Literatura Catalanes, ha recitat versos d'Andreu Vidal i Vicent Andrés Estellés i ha recordat el seu costat més bandarra amb un poema eròtic i explícit però, segons Artigues, tremendament amorós.

També hi ha intervingut l'exalumna d'Antoni Artigues Maria Bellver, qui ha recitat versos i ha destacat "el seu amor cap a les persones i el teatre i també la seva dimensió poètica".

Un dels moments més emotius del capvespre ha estat la intervenció del seu amic Jaume Corbera, amb qui va obrir la llibreria Quart Creixent ara fa ja 36 anys.

No hi han faltat, tampoc, les veus de Mateu 'Xurí' i Maribel Servera, que han barrejat la destresa de la rima, l'agilitat del vers i la ironia. Xurí ha rematat la glosa i ha dit que "gent com ell mos convé" i Maribel Servera ha llançat una promesa al vent i ha cantat "pol·linitzarem el món amb llavors Antoni Artigues".

A l'acte tampoc no hi podia faltar la intervenció d'una de les seves companyes d'universitat, la professora Margalida Pons, que ha parlat del trinxet que va regalar-li Artigues per "trinxar els estels de Bauçà i laminar les set taronges de Maria-Mercè Marçal". Pons ha aprofitat també per reivindicar la universitat pública i la gent que en forma part i ha denunciat la precarietat dels professors associats.

Hi ha hagut poques autoritats entre els assistents, el rector de la universitat no hi era, però sí el degà de la Facultat d'Educació, Pep Lluís Oliver, que s'ha compromès a penjar una placa commemorativa per a Antoni Artigues.

Per acabar, ha entrat en escena el seu gran amic, company de fatigues, de concerts i rutes poètiques, Biel Majoral, acompanyat de la guitarra de Delfí Mulet i el clarinet de Biel Torres. Majoral ha recordat anècdotes que varen viure plegats, sempre relacionades amb el món de la poesia, el compromís polític i la defensa de la llengua. Ha interpretat la 'Cançó de la rosa de paper', a partir dels 'Versos sencillos' de José Martí, i ha tancat l'acte amb una crida en defensa dels presos polítics i la llibertat d'expressió.