Veu la llum la vida més íntima de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt

BarcelonaEn el llegat de l’arquitecte Antoni Puig Gairalt (l’Hospitalet de Llobregat, 1888—Barcelona, 1935) brillen obres entre les quals hi ha la fàbrica Myrurgia de Barcelona, l’habitatge de Pau Casals al Vendrell, la Casa Guarro de Sarrià, un altre habitatge per a la família a Begues i el projecte d’un aeroport entre Viladecans i Gavà, l’estroncament del qual li va provocar el disgust més gran de la seva trajectòria. Tot i tenir una trajectòria relativament breu, Puig i Gairalt va ser una figura cabdal, i ara tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en la seva vida i la seva obra gràcies a un testimoni privilegiat: Antoni Puig Gairalt. Arquitecte i humanista (1888-1935), un llibre basat en els seus dietaris que la seva neboda neta, la també arquitecta Marta Cervelló, ha publicat a l’editorial Viena.

Són uns textos molt íntims, amb els quals Puig i Gairalt, que també va destacar com a pianista, va portar un registre de totes les seves activitats, des de les satisfaccions i els problemes amb els clients, fins a la passió per la música i la intensa vida social en els grans auditoris i també en els locals del Paral·lel més popular. I va poder escapar d’haver de viure la seva homosexualitat amb discreció. Antoni Puig Gairalt no es va instal·lar en una casa pròpia, sinó que va viure amb la seva germana, un fet que Cervelló troba essencial perquè s’hagi preservat la seva memòria. Després d’acabar el batxillerat, Puig Gairalt tenia previst mantenir el negoci patern de constructor i continuar amb els estudis musicals. Però com recorda l’autora, va canviar d’idea “d’improvís” i va decantar-se, com havia fet el seu germà gran, Ramon, per l’arquitectura amb la “veritable motivació” d’evitar casar-se.

Els dietaris estan escrits en centenars de fulls solts guardats dins unes característiques carpetes verdes. En alguns dels fulls, a més dels textos, hi ha dibuixos; i en uns altres, retalls dels programes d’alguns espectacles als quals va assistir i fotografies. Les carpetes estaven guardades dins la caixa forta familiar, i Cervelló creu que el seu pare i el seu oncle els havien llegit. És probable que el seu avi hagués destruït els escrits que podien ser perillosos durant el franquisme, com els corresponents a la Sanjurjada de 1932 i els Fets del Sis d'Octubre de 1934. El mateix Puig Gairalt havia guixat els noms dels amants fins a fer-los il·legibles i els havia substituït per números, de l’1 al 5, amb qui es trobava d'amagat, o potser un amb més d’un nom, que Puig Gairalt anomenava Capri i Fidji. “El meu primer objectiu era entendre Antoni Puig Gairalt —afirma Marta Cervelló—. No el vull reivindicar. El llibre ha sigut un exercici propi per comprendre’l, i crec que també és molt interessant com a retrat d’una època”.

Abusos patits als onze anys

Els textos estan datats entre 1928 i 1935, un moment molt intens en la vida de Barcelona i Catalunya. “Ell es va posicionar en la banda cultural avançada, i es manifesta diverses vegades d’esquerres. Fa tots aquests comentaris explícitament, i jo crec que actuava en conseqüència. Va tenir una actitud generosa respecte del seu entorn”, subratlla l'autora. D’altra banda, en els dietaris Antoni Puig Gairalt va anar a totes i va abocar-hi, i només va fer-ho en aquestes pàgines, l’abús sexual que va patir quan, als onze anys, havia d’examinar-se del primer curs de batxillerat a Tarragona. “Recordo perfectament un capçal de llit de matrimoni abans d’anar als exàmens. No sé pas qui era aquell xicot ni el capellà que ens va acompanyar”, va escriure Antoni Puig Gairalt. Així mateix, en els dietaris va abocar-hi l’ansietat que li produïa el joc en determinats moments i que li feien tenir la sensació de ser ludòpata.

Pont entre el Noucentisme i el racionalisme

Per a Cervelló, Antoni Puig Gairalt no ha tingut tot el reconeixement que es mereixeria. “Tens reconeixement quan et mors vell, i ell va morir molt jove i va fer molt poca obra. Crec que va ser un arquitecte molt útil en el canvi de paradigma del Noucentisme. Els seus professors venien del Modernisme. En canvi, ell es va adscriure al Noucentisme, però va viatjar molt per Europa, i va ser dels primers que va portar el Moviment modern cap aquí. Així que va fer de lligam d’aquests tres moviments fonamentals primers del segle XX: va passar del Modernisme, encara que ell no el va practicar mai, al Noucentisme, i ell va ser membre del GATPAC. No se n’ha parlat mai, d’aquest canvi, o se n’ha parlat molt poc”, diu Cervelló.

En canvi, sí que ha rebut més atenció el seu germà gran, Ramon, que va ser més prolífic i, al terreny institucional, va representar Espanya al Congrés Mundial d’Arquitectura celebrat a Àustria durant la República. “L’Antoni era més jove i, a més, era més discret, per moltes raons. No sé si el seu entorn era coneixedor que era homosexual, perquè la gent amb qui he parlat no ho sabia, o ho han sabut ara; però jo crec que això també el feia tenir una actitud més discreta — explica l’autora—. Crec que Antoni Puig Gairalt pertanyia a tota aquesta generació que aspirava a construir un món millor, i amb els principis moderns del moment, de creure en la ciència, en el treball, en les coses ben fetes”.

Després de tenir accés als manuscrits, Cervelló els va transcriure durant uns dos anys. La iniciativa de fer-ne un llibre és fruit de l’empenta i l’acompanyament que li va donar el desaparegut escriptor Àlex Susanna. I pel que fa a l’estructura, els temes estan organitzats en tres grans àmbits: la vida professional, l’entorn de les arts i la vida social. “Ell era molt subtil en la seva manera d’expressar-se, i feia servir paraules molt precises. I a mi em va fer una certa angoixa, però he intentat no sobreescriure, no ser massa literària, sinó que la lectura fos àgil, fàcil i ràpida. Potser hauria pogut ser més sofisticada en la part literària, però em va semblar que no era el meu objectiu”, adverteix Cervelló.