Antònia Font al Liceu: com sempre i millor que mai

BarcelonaCom sempre, sí, i també millor que mai. Així ha sigut el concert d'Antònia Font al Gran Teatre del Liceu, amb entrades exhaurides i la sensació progressiva de viure una nit inoblidable. Concretament, dues hores i vint minuts instal·lats, grup i públic, en la màgia. Quants artistes no voldrien acabar una gira amb actuacions com aquesta, que confirmen que el retorn d'Antònia Font el 2022, nou anys després del comiat, ha sigut una molt bona idea. "No mos esperàvem això. Ara mos toca descansar", ha dit el cantant Pau Debon al final d'una actuació que ha acabat amb el públic assumint la veu protagonista a Viure sense tu.

El concert al Liceu, on ja havien actuat el 2008 (en format simfònic), ha sigut com sempre perquè el quintet mallorquí continua activant una connexió emocional indestructible, amb Pau Debon com a mitjancer del déu de la melodia moderna, un Joan Miquel Oliver autor de versos inimitables, per singulars i emocionants, sobre alpinistes samurais, robots eficients, amants que es gastronomien i sentiments que es despisten. Ha sigut com sempre perquè el repertori ha mantingut el guió de bona part d'aquesta gira per teatres i auditoris que va començar el 25 de gener del 2024 a Sant Cugat del Vallès. És a dir, pinzellades del disc Un minut estroboscòpica, amb la preciosa melancolia sonora de Cançó de llum i Oh la la; un segment prou rellevant dedicat a algunes miniatures gens innocents de l'àlbum Vostè és aquí (2012), com el vibrant postpunk de Punyeta món i la glossa Cartes de Ramiro, i, esclar, tot de cançons incontestables que, a més a més, han estat interpretades com mai. Sí, els dos concerts al Palau de la Música de l'any passat van ser magnífics, i segurament són insuperables l'entusiasme del públic al Palau Sant Jordi el 2022 i en general en tota la gira de festivals posterior. Però el concert al Liceu, organitzat per l'ARA, ha sigut una altra cosa.

Antònia Font han arribat cansats al final de la gira –"derruïts", ha dit Pau Debon–, però la impressió que han donat a l'escenari és la d'uns músics en estat de gràcia, segurament amb el vent a favor d'una sonorització que aquesta vegada sí que ha estat a l'altura del grup i que ha permès apreciar com cal els riffs de teclat de Jaume Manresa i els jocs de textures que Joan Miquel Oliver fa servir amb la guitarra. A més a més, Pau Debon ha cantat millor que mai, amb la veu madura i a lloc per entonar tant la melangia de Darrere una revista i Dins aquest iglú com l'enuig i la ràbia de Robot, que ha rematat en plena catarsi. Encara en la primera part del concert, ha excel·lit com mai a Armando Rampas i Vos estim a tots igual, i ha entomat amb saviesa els moments en què Antònia Font semblava que s'estava reivindicant com a grup de rock, sobretot en els finals de Robot i una Astronauta rimador que Pau Debon ha cantat movent-se per la platea del Liceu. I no seria l'única vegada.

Pau Debon ha exercit de frontman fins a les últimes conseqüències. Ha xerrat quan calia, ha fet bromes sobre els llums del Liceu –"cares somrients, com l'emoticona de l'acid house"– i sovint ha salvat la distància de l'escenari. Tots els motors també l'ha viscut a la platea, amarat de l'entusiasme irrenunciable d'un públic que canta l'estrofa-tornada amb la mateixa intensitat que el primer dia que va entendre la magnitud del que expressen versos com "Mos estimàvem, / mos destrossàvem mútuament ses vides, / mos acabàvem, mos fèiem companyia, / mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies, / mos sexuàvem, mos gastronomíem". Després de Batiscafo Katiusca, ha fet mutis per reaparèixer al tercer pis, des d'on ha cantat Clint Eastwood. Novament a la platea, ha fet que els espectadors ballessin el vals de Vitamina sol mentre els recomanava: "Tothom ben pentinat per sortir guapos en els vídeos". I, en ple èxtasi, ha compartit Calgary 88 amb un Liceu convertit en coral prou afinada i a l'altura d'aquesta meravella romàntica. "Ho recordarem tota sa nostra vida", ha dit, qui sap si conscient que era el que molts han pensat aquesta nit. Com sempre, i millor que mai. Pròxima estació, el Mallorca Live Festival de Calvià, el 12 de juny.