Pau Debon: "Antònia Font serem al FEiM!, i ara ja no xerram de barques a la mar sinó de massificació real"

BunyolaVint anys després de participar en la I Fira d'Agricultura Ecològica a Mallorca, Pau Debon (1977, Palma) i el seu grup de música, Antònia Font, participaran aquest dissabte, 8 de juny, al festival FEiM! a Porreres que, organitzat per Apaema, serveix per donar suport a l'agricultura i promocionar el producte local i ecològic. Geògraf de formació, Debon no és aliè al món agrícola ni al de la cura del territori.

Què hi fa Antònia Font al FEiM!?

— Per Antònia Font, anar al FEiM! és un acte de responsabilitat ambiental i social. Estam immersos dins una gira de teatres i auditoris i aquest festival no entrava dins el format que feim ara mateix, però per al moment que vivim i pels amics que tenim dins el món de la pagesia i la producció local, vàrem trobar que estaria bé sumar-nos-hi. Les entitats ecologistes fa molt d'anys que ens adverteixen que la saturació arribaria i ha arribat; ja no hi ha un avís, ja hi som. Estam hipermassificats i en patirem totes les conseqüències durant molts d'anys. La gent ho està interioritzant, ho hauríem d'haver fet molt abans, però ara ja ho veu tothom, ja ho viu i crec que és hora d'actuar.

Quin missatge voleu transmetre amb aquesta participació?

— Un missatge de consciència de producció local i ecològica. Arribam a un límit i fa temps que pensam que Mallorca està desbordada, massificada i amb la cultura fermada de peus i mans. La globalització i tots aquests processos tan internacionals fan que la producció local estigui molt tocada. Si no som nosaltres, els d'aquí, que reivindicam el producte km 0 i intentam fer una implica canviar la situació, no ho farà ningú. El FEiM! és un dels actes que es fan en aquest sentit reivindicatiu.

Fa 20 anys vàreu tocar a la I Fira d’Agricultura Ecològica a Mallorca per donar suport a l'agricultura local. Què ha passat en aquestes dues dècades perquè torneu a cantar per la causa?

— El que havia de ser un desenvolupament local i ecològic a partir d'aquella primera fira, on hi havia un moviment petit que havia de créixer com se suposa que ha de fer una societat moderna, ha estat tot al contrari. És ver que ha crescut l'agricultura ecològica i la consciència de menjar més bé, però no basta. Les modes a vegades són contraproduents. Hem de menjar bio, hem de menjar eco, i fer-ho no vol dir anar a un supermercat a comprar un producte envasat en plàstic que ve d'Alemanya i que posa 'eco'. Si la consciència t'arriba i vols fer-hi alguna cosa, no has de mirar que posi 'eco' en una etiqueta, sinó que sigui mediambientalment sostenible, que vingui de productors locals i tot això que se'ns diu des de fa anys.

El menjar que es vendrà al festival el prepararan famílies pageses a partir de productes km 0 i ecològics. Diríeu que la majoria dels productes que consumiu diàriament ho són? Personalment n'estau conscienciat?

— Sempre es pot fer millor. Puc millorar moltíssim, com tothom, i evidentment hi ha moltes contradiccions perquè també compr productes que no són d'aquí i que no són ecològics. Hem muntat el món d'una manera que se'ns fa difícil ser puristes en aquest aspecte. És molt complicat. Estam dins una voràgine, sobretot de temps, que no en tenim ni per pensar, ni per organitzar-nos, ni per guardar dues hores per anar a comprar. Tens vint minuts i t'atures allà on pots. Tothom ho pot fer millor i jo, també, però aquest missatge ha de calar i a poc a poc hem d'anar revertint la situació. Si cada vegada milloram una mica, a poc a poc, anirem creant uns hàbits diaris i una organització diària que, al final, ens permetran viure més o manco amb productes locals i ecològics.

Diríeu que comprar producte local us ha fet conèixer famílies i històries que us podran servir per fer música en un futur? Què hi trobam a Antònia Font de l'esperit de la pagesia ecològica?

— Podria ser perfectament. A més, les cançons d'Antònia Font són una recreació del que passa. La realitat ha anat canviant i, a més de ser al FEiM!, ara ja no xerram de barques damunt la mar sinó de massificació real. Si cercam autenticitat, una senyora que ven una síndria, que ha viscut tota la vida al camp, que és d'aquí, que fa producte d'aquí i que lluita per guanyar-se les sopes, dona per a molt i per a una cançó també.

Sembrau fruites i hortalisses? Teniu hort?

— Fa dos anys que no en sembr. L'any passat vaig tenir un genoll malalt i enguany no he pogut, però tenc un hortet ecològic a ca nostra i sembr quatre tomàtigues, pebres, cebes, lletugues... Malauradament, a Bunyola hi ha problemes d'aigua i, de cada vegada, el faig més petit. Han tallat l'aigua a foravila i hi ha horts enormes que poden regalar moltes hortalisses i penses, quin sentit té conrear si consumeixes una burrada d'aigua només per a una casa particular? No dic que no es facin horts, però hem de pensar el que suposa per a nosaltres i per al poble i així, per ventura, alguns es faran molt més petits o no es faran.