L’alegria d’Antònia Font i Zoo s’encomana al Tingladu de Vilanova
El festival reuneix per primera vegada els dos grups davant més de 8.000 espectadors
Vilanova i la GeltrúEl festival el Tingladu de Vilanova i la Geltrú va reunir aquest dissabte per primera vegada els mallorquins Antònia Font i els valencians Zoo a l’escenari de les grans ocasions, al costat de l’estadi de futbol de la ciutat, i amb una entrada inèdita de pagament al voltant dels 30 euros. Més de 8.000 persones van ballar, saltar (botar!) i cantar les cançons dels dos grups, que van agrair i felicitar els 15 anys del festival de música autogestionat de Vilanova.
El Tingladu va començar per iniciativa del jovent de l’associació Can Pistraus per fer la cultura accessible per a tothom. Per això, durant tots aquests anys el festival ha estat gratuït; amb la pandèmia i en ocasions especials (com el concert de Manu Chao el maig del 2016), de pagament per controlar-ne l'aforament. En comptades ocasions ha tingut un preu que superés els 20 euros. Aquest va ser el cas dissabte, perquè “les necessitats tècniques dels dos grups, amb pantalles i llums, són elevades”, explicaven els organitzadors. Per a l’edició de juliol, amb Stay Homas convocat, l’entrada individual costarà 6 euros.
A les 21 h, amb una puntualitat que hauria d’aprendre Rodalies de Renfe, va començar Antònia Font. Ho feia amb la cançó Un minut estroboscòpica, i continuava Me sobren paraules, amb què el públic pronunciava els mots més complexos del diccionari: esternoclidomastoidal i lapislàtzuli, i també els fàcils, mamà, perquè el diccionari és ple de paraules gratis i certes. Així doncs, les cançons més conegudes del grup es van anar alternant amb les de l’últim disc, del 2022, amb què Joan Miquel Oliver, Pau Debon, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon van tornar a l’escenari després de nou anys d'aturada. Van dedicar la cançó Zoo a la icònica carpa Juanita, domesticada pel mestre d’aixa Francesc Roig Toqués, del Museu de Curiositats Marineres de la ciutat.
L’última cançó abans dels dos bisos va ser Venc amb tu, amb què també s’havien acabat els gairebé quaranta minuts de pluja fineta i, a estones grossa, que va caure a Vilanova. Els fans, tanmateix, la van resistir abillats amb capelines, paraigües, gorres o, senzillament, sense res, perquè a casa nostra plou poc i, per a qui plou, plou prou. Això sí, les mirades al mòbil per comprovar el radar eren constants.
Al primer bis, Antònia Font es va acabar de consagrar amb el festival. No hi va faltar l’esperada Alegria ni Wa Yeah. I al segon bis, Islas Baleares, amb què el grup de Mallorca s’acomiadava i desitjava que el públic esperés Zoo, que actuaven una hora més tard.
En total, Antònia Font van fer dues hores de concert i, en l’hora d’espera fins que Zoo van començar, la banda de música Mestre Montserrrat de Vilanova i la Geltrú, del conservatori de la ciutat, amenitzava l’espera. També n’hi havia que aprofitaven per menjar gràcies a la cuina dels food trucks o per demanar cervesa o la beguda del Tingladu, el globus (ginebra, granissat, alfàbrega i ingredient secret). També n’hi havia que feien capcinades. Una hora dona per a molt.
A les 24 h van sortir puntuals (Renfe, preneu-ne nota!) Zoo. Qui no hagi estat mai en un concert dels Zoo potser queda sorprès per la capacitat de fer botar els fans a l’uníson. En Llucifer dels Pastorets ja els voldria per esberlar la terra, perquè ells podrien aconseguir-ho. Ho van demostrar el desembre al Palau Sant Jordi i, aquest dissabte, ho van subratllar. I no només per la cançó de Tobogan, que no va arribar fins al final.
Entre bot i bot, els components de Zoo comentaven que tindrien futur perquè a les primeres fileres hi havia “molts xiquets i xiquetes”, i això els feia pensar que podrien dedicar-se a la música durant temps, “i no haurem de donar el currículum al Mercadona”. Zoo acabava cap a la 1.30 h, després de flirtejar amb excel·lència amb diferents estils musicals.