Quan l’Adelais Pedrolo va fer 15 anys, el seu pare li va donar una obra no publicada. “Em va dir: «Te la regalo, fes-ne el que vulguis, si vols publica-la i si vols guarda-la», i tots aquests anys me l’he quedat per a mi”, diu. Ara ha decidit compartir-la i el Sant Jordi de l’any vinent arribarà a les llibreries de la mà de Comanegra. L’editorial no n’ha volgut donar gaires detalls i només ha transcendit que és una autoficció i que té unes 150 pàgines. Adelais admira profundament el seu pare. “Agraeixo molt l’honestedat amb què va viure les seves idees”, diu. Explica que, des la Guerra Civil -Pedrolo hi va perdre un germà-, l’escriptor arrossegava una certa tristesa. “Va posar moltes expectatives en la Transició i es va anar aïllant, va morir poc acomboiat, sempre va estar reivindicant i protestant”, diu. Com a lectora prefereix el pare dramaturg i poeta. “He picat pedra durant 27 anys, he deixat llibres als estudiants que feien tesis sobre el pare perquè no els trobaven a les llibreries”, lamenta. I ara batalla perquè es museïtzi la seva casa de Tàrrega.
Any Pedrolo: l’escriptor obsedit per la llibertat torna a les llibreries
Es reeditaran una quinzena d’obres de l’escriptor i se’n publicarà una d’inèdita dedicada a la seva filla
BarcelonaQuan Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona 1990) va morir, l’editor i escriptor Josep Maria Castellet va lamentar el seu oblit: “Molta gent de les generacions posteriors li deu moltes coses, però aquest reconeixement encara no s’ha produït”. Han passat 27 anys i l’extensa obra de l’escriptor -excepte el Mecanoscrit del segon origen (1964) o Joc brut (1974)- continua sent una gran desconeguda pel gran públic. L’Any Pedrolo, comissionat per Anna Maria Villalonga i que oficialment inaugurarà (o aquesta és la previsió) el nou conseller de Cultura el gener del 2018, vol revertir aquesta situació. De moment, escalfa motors amb la reedició d’una quinzena d’obres i la publicació d’una novel·la inèdita que l’escriptor va regalar a la seva filla Adelais.
El món novel·lístic de Pedrolo és extraordinàriament ric, però la seva obra és també un immens trencaclosques. Ho és perquè és inabastable i perquè moltes de les seves obres van ser víctimes de la censura i no es van publicar fins molts anys després d’haver-se escrit. I aquests salts cronològics, a vegades, el van perjudicar. És el cas de la tetralogia La terra prohibida que ara reedita Comanegra. Adelais de Pedrolo va batallar molt perquè es reedités l’obra políticament més compromesa del seu pare, “la nineta del seus ulls”, com l’anomena ella: “He fet propostes inversemblants com un Verkami o proposar a quatre editorials petites que fessin una cooperativa per poder-la publicar”, explica.
La filla de Pedrolo defensa que tota l’obra del seu pare va estar al servei del país: “Si hagués viscut una altra realitat, la seva obra hauria sigut diferent”. Nedar a contracorrent no va ser fàcil: “Deia que era un obsés per la llibertat i que vivia entre reixes -explica Adelais-. Quan ningú s’hi atrevia, ell va donar la cara i això ho va pagar car”.
Independentista als anys 50
Pedrolo va escriure les quatre novel·les de la tetralogia -les dues primeres les va enllestir en 48 dies- el 1957, però no la va publicar fins després de la mort de Franco, perquè no volia que la censura les trinxés. Quan finalment La terra prohibida va arribar a les llibreries el 1977, la recepció va ser força discreta: “Va coincidir amb la tornada de Tarradellas a Catalunya i la gent volia oblidar, no hi havia gaire entusiasme per recordar els independentistes dels anys 50”, diu l’editor de Comanegra, Jordi Puig. El director de l’editorial, Joan Sala, creu que ara el moment polític és molt més idoni: “El desencant actual amb el procés de la Transició la posa totalment en voga”.
Durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no va parar mai d’escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres: poesia lírica i visual, teatre, novel·la, assaig... Volia que a la literatura catalana no li manqués res. La seva bibliografia supera els 120 títols (sense oblidar més de 300 contes). La seva inabastabilitat és un dels reptes de Villalonga: “Pedrolo és un personatge especial, encara ara és una caixa de sorpreses. Les seves dimensions són tan enormes que costa fer-ne difusió correctament”, diu la investigadora i professora de literatura catalana de la Universitat de Barcelona. Fervorosa admiradora de Pedrolo, Villalonga espera demostrar “la vigència absoluta” de l’escriptor segarrenc: “Va ser un independentista confés i la seva literatura és molt moderna”.
Un altre repte de la comissària de l’Any Pedrolo és fer entrar l’escriptor, que va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979, a la universitat: “En la torre d’ivori que és la universitat encara no té un paper destacat”. Per aconseguir-ho, entre altres coses se celebraran congressos dedicats a l’escriptor segarrenc a la UAB i a la UB. L’Espai Pedrolo prepara exposicions i l’autor serà present als festivals de novel·la negra. La major part de la programació, però, es concretarà al gener.
El gruix de drets de l’autor els té Edicions 62, que farà una edició òmnibus amb Doble o res, L’inspector fa tard i Joc brut : “Quan el pare era viu Edicions 62 li va dir que Planeta volia publicar un títol seu i ell va dir que ni parlar-ne; ara té pràcticament tots els drets de la seva obra, la vida és irònica”, diu Adelais. Bel Zaballa prepara una biografia de l’autor i Pagès Editors publicarà els informes de lectura que va fer: “És impressionant tot el que va llegir Pedrolo, els informes són molt detallats”, diu Villalonga, que treballa aquest recull. Pagès també reeditarà Es vessa una sang fàcil. Sembra Llibres ha publicat Acte de violència i Milions d’ampolles buides i Tigre Paper ha reeditat Tocats pel foc. Pep Boatella s’ha tornat a aliar amb Comanegra, com ja va fer amb El barret prodigiós i la barraca de monstres de Pere Calders, i ha fet una magnífica edició il·lustrada d’ El principi de tot. Ara Llibresprepara una antologia de textos de no ficció.
L’Any Pedrolo encara no té pressupost. “Des del 21 de setembre tenim els comptes bloquejats -lamenta Laura Borràs, directora de la Institució de Lletres Catalanes-. El referèndum s’ha fet i els nostres comptes no han sigut alliberats, només podem pagar l’electricitat, l’aigua, la llum, la neteja i les assegurances. Hem de pensar que això es desbloquejarà”.