Els anys 20 a Catalunya: temps de pistolerisme i de dictadura

BarcelonaEls anys 20 a Catalunya no van ser ni gaire pacífics ni gaire feliços. El 4 de febrer del 1919 va començar la vaga de la Canadenca, l’empresa que produïa i subministrava el 70% de l’electricitat que consumia Catalunya. El 26 de febrer s’afegien a la vaga els treballadors de totes les companyies d’electricitat, gas i aigua. El 13 de març es va declarar l’estat de guerra i el 25 de març Barcelona era ocupada militarment. Fins i tot Cambó va sortir amb el fusell de sometent a l’esquena. La Federació Patronal va decretar un locaut que va deixar molts obrers sense feina. La repressió contra sindicats i obrers va ser terrible i la violència es va instal·lar als carrers de Barcelona: el 1920, en un sol mes, van morir a trets o per culpa de les bombes 49 persones. Però s’havia aconseguit una fita històrica: Espanya va ser el segon país del món a instaurar la jornada laboral de vuit hores.

Eren temps convulsos. Durant els primers anys de la dècada dels vint, la repressió es va anar intensificant: la llei de fugues, aprovada el 1921, establia oficialment que els cossos de seguretat de l’Estat podien disparar a matar a tot detingut que intentés evadir-se. Tot plegat va culminar amb el pronunciamiento de Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, que va inaugurar un període dictatorial (1923-1931). El març del 1925 es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya, que havia estat fundada el 1914. Però les polítiques hostils de la dictadura van provocar tota mena de reaccions: es va radicalitzar el moviment catalanista i Francesc Macià va organitzar, des de França, un intent d’invasió de Catalunya el 1926 que va acabar fracassant.

El naixement del Barri Xino

Tanmateix, a Barcelona també hi havia força disbauxa: això sí, nocturna, i concentrada sobretot al Raval i al Paral·lel. El 1925 obria un local transgressor i cosmopolita al carrer Cid, La Criolla. Josep Maria de Sagarra li dedicava un vers: “Barreja de tristesa i d’alegria, / i sobretot molta olla, / no es pot negar que La Criolla / té un cent per cent de poesia”. Va ser el 1927 que el districte cinquè es va començar a conèixer com el Barri Xino. En aquella època el Paral·lel va acumular una oferta d’oci de les més importants del món pel que fa al nombre de butaques per metre quadrat, sense oblidar que els seus teatres no tancaven mai.

La dècada dels 20 tindria un final força diferent al dels altres països europeus: el 14 d’abril del 1931, al migdia, es va hissar la bandera republicana a l’Ajuntament de Barcelona. Un any abans, el 1930, Primo de Rivera havia dimitit i havia marxat a París, on va morir al cap de poques setmanes. Aleshores Alfons XIII va recuperar el poder però el va perdre molt poc temps després, quan va haver de marxar a l’exili amb la proclamació de la Segona República. Aquell 1931 també es va aprovar el sufragi femení a Espanya i les dones per primera vegada van poder exercir el seu dret a vot.