20 anys amb Damià Huguet, per exemple

Periodista i director general d’IB3De cop, de tot, sembla que ja en fa una eternitat o que ha passat una generació, com si res. Fa ara 20 anys que tu no hi ets, Damià ‘Canova’, per exemple. Sabem, emperò, que no t’estroncares en les cendres i en l’oblit per la vitalitat sense caducitat dels teus llibres, fotografies, documentals, quadres i obres de pintura arreplegades. Per la petjada de la teva humanitat d’al·lot de poble de postguerra. Feres una obra que és òmnia, feta en vida teva, aleshores, i -reeixida en la recança de l’enyor- en ser compilada exemplarment per desdir que la mort mata i es fuma els creadors quan ja no són sencers a la terra per fer-se avinents en el seu gust de viure i percebre les estacions.

La pervivència del personatge és en l’essència i els detalls de l’escriptura i, en els lectors i amics, en la valoració de la modèstia i generositat del fum d’un Toscanelli vecchio -tan forts- com els que fumava Stendhal o els nostrats ‘7’, un ‘capserrat’, o un ‘caliqueño’ de contraban, un d’Andorra o l’altre de Càlic, València. La grandesa dels líders culturals neix en l’esforç de l’anonimat i des de la senzillesa i el risc. Damià Huguet és/era la rabassa que ens aferra a la terra i els calls de manobre de la feina sense manies ni urgències.

DH és a cada un dels glops i les grappes, encara que no sia Cefalú o una seca sense fulles a Can Calent del teu Campos. Encorta i s’expandeix en l’invent dels poemes, els llibres que edità dels amics i adversaris i en l’arquitectura de les trobades i enginys socials.

Alguns dels seus amics de referència que el ploraren també han fuit sense voler aquests temps descomptat amb fulles. El seu guia -i protegit- Blai Bonet sempre genial i eixelebrat i malalt de ferro, que el va sobreviure i partí anys més tard. Mentrestant, un dels teus fars a Barcelona i al cor, Gori Mir, se n’ha anat tot just ara, injustament absent, inhàbil massa anys, sense manya per escriure a l’edat madura.

El primer dels teus savis campaners, que sap tots els mots, Joan Veny i Clar, sí que brolla ciència i discreció al país local del call vermell. Volaren del teu buit i del teu entorn l’editorialista Andreu Ferret, l’home d’acció Pep Melià, el teu coral periodista Sebastià Verd. Massa gent jove féu mutis, com el creador de la UIB, Nadal Batle; Miquel Brunet, pintor manacorer, o el poeta editor Miquel Àngel Riera i tants d’altres sense referència o records urbans.

Per ca teva i al teu entorn, vaig veure amb els esmentats, també, en Toni Catany, mirall i veïnat, ull de plata per a totes les mesures, s’esmunyí així mateix contra la lògica però t’ha deixat una immensa Maria del Mar Bonet, una de les teves muses juntament amb Ana Belén, sí.

Tu, tant de cinema i foravila, de la poesia i el futbol, Huguet, eres un arbre amb volada quan els ferros de les grapes i un foc químic et marcaren i baldaren com un Ecce Homo.

Els forats de tots -i el teu- s’omplen per la vitalitat d’una societat amb una cultura que s’assembla una mica als teus delits i la generosa militància per les coses, sense cap gest de bufa o exigència de capital personalista.

Referents

Damià, Mallorca l’ha feta gran la memòria vella i modesta dels teus referents, com en Jorn Utzon, l’autor de l’Òpera de Sidney, posem per cas, per a qui feres -amb ell- les bigues de la seva casa nova de can Feliç a Felanitx, després del manifest de Portopetro. El teu fill Biel obra rajoles que ja feia ton pare amb els dissenys de cracs arquitectònics que t’agradaria tractar. A casa teva na Margalida filla fa de mestra i la teva dona, Magdalena, serva el caliu encès de la bondat i la resistència. Na Manena filla escriu i, molt bé, és guionista central en el programa d’èxit d’IB3, Això és mel -menjar, història i paratges, cultura- és a la tele d’aquí on he anat a parar. Mira per on.