5 anys del cine del poble

Palma“Vàrem néixer fruit de la passió, gairebé diria que de l’excepció. Poca gent es podria pensar que la societat mallorquina respondria amb el fervor que ho va fer perquè no els llevassin el seu cinema. Com que no sabíem que era impossible, ho vàrem fer”, inicia la conversa el president del CineCiutat, Javier Pachón. “Ara, cada dia que passa, que podem obrir la porta del CineCiutat, és un èxit. Imagina’t poder arribar als 5 anys, encara molt més”.

Ahir vespre ho commemoraren amb una festa al cinema que inclogué funcions de teatre de barra, actuació de la Chamber Film Orchestra i d’Empreludio, i la sessió de DJ de Matt Ferry; festa grossa. Durant aquest lustre han passat per l’associació CineCiutat més de 150 voluntaris. A dia d’avui disposen d’una base de 1.100 socis, “persones que cada any volen pagar la seva quota perquè el cine continuï obert. Copropietaris tots ells d’un cinema que és lliure d’interessos comercials i institucionals”.

“Cinc anys després del naixement de l’associació i del ‘salvament’ del Renoir hem passat dels 18.000 espectadors del 2012 als 73.000 de l’any passat i d’un pressupost inicial de 150.000 euros a ara poder disposar de 500.000 euros. Això tan sols s’aconsegueix amb l’esforç dels voluntaris, de vendre entrades amb continguts que a la gent li interessen”, afegeix a aquest diari el president. Ha estat un camí “d’aprendre no només en format empresa, sinó també com a associació. Un grup de gent amb unes inquietuds molt passionals que han derivat en assemblees de centenars de persones acalorades que tampoc ha estat gens fàcil de gestionar”.

Hem tingut la sort, però -o ens l’hem fabricada-, que ens vàrem convertir de tot d’una en l’exemple de cinema a tot l’estat espanyol i també a Europa. Vàrem crear des de Mallorca la Xarxa Nacional de Cinemes Independents CineArte. Som presidents d’aquesta associació, que existia a altres bandes d’Europa. Ens hem reunit amb altres petits cinemes d’Espanya i hem teixit una xarxa amb inquietuds conjuntes”, diu Pachón. Des del CineCiutat, però, no tan sols gestionen el cinema, també són presents a festivals: “Enguany hem estat a Berlín, Canes, Sarajevo, al sud de França i Venècia; ara venim de Sant Sebastià”.

“L’única espina que tenim clavada és que per tot Europa aquest tipus de projecte disposa de suports de les institucions estatals, regionals i locals; aquesta és la part que més ens costa. El CineCiutat necessita aquest suport, i no només en un sentit monetari”.

El CineCiutat també és un espai obert a multitud d’aspectes: a la darrera estrena d’un director mallorquí, a films de format més petit de per tot el món, a fer teatre dins un cinema, a presentacions de llibres, etc. “Renunciar-hi per no tenir el suport necessari seria un petit fracàs social. És per això que necessitam que les entitats es posin a la mateixa altura que els ciutadans”. A més, “intentam ser model de gestió que optimitza el funcionament del cinema i és avantguardista. Enguany hem implantat un nou sistema de participació interna que elimina la figura dels caps i empodera aquelles persones que vulguin gestionar alguna de les àrees mantenint la passió però canalitzant-la perquè sigui efectiva”. Pachón també alerta de la necessitat d’una reforma de les instal·lacions perquè l’experiència sigui completa.