Fa 80 anys que la fosca apagà la flama de Rosselló-Pòrcel

PalmaLa fosca va arribar massa prest. I va apagar aquelles flames tan vives que es lligaven a ella. Un foc ple de poesia, de lletres que són i seran un referent i ple d’una musicalitat simbòlica que atrapa el lector. Va ser un dia 5 de gener, que va morir el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, víctima jove de la tubercolosi. Només tenia 24 anys. Ahir, se ‘celebraven’ els 80 de la seva mort. Se’l recorda, se’l té present.

La tuberculosi se’l va endur en plena Guerra Civil. Temps abans, en el seu poemari, havia deixat versos i versos. Alguns, precisament, evocaven la mort - Estic cansat de tu, domini fosc / i tempestat de flama. / M’exaltaré damunt els horitzons / i trauré les banderes al desert / de la darrera cavalcada - i d’altres l’amor a una Mallorca que es mirava des de Barcelona -serra, plaer, claror meva! Aquests últims són d’un poema d’on s’extreuen, possiblement, els versos més recordats de Rosselló- Pòrcel: Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca.

Relació amb Espriu

Durant la seva estada a Barcelóna, on estudià Filosofia i Lletres, va ser deixeble de diversos referents: Joan Coromines, Carles Riba, Salvador Espriu... Però va ser amb Espriu, precisament, amb qui va viure una relació intensa.

Li dedicà el seu llibre de poemes, Imitació del foc. I a la poesia d’Espriu, que es va escriure després de la mort del seu íntim amic, s’hi troben cites i dedicatòries de les lletres i la persona, de Rosselló-Pòrcel.

Els seus versos joves l’acompanyaven d’una vida sempre dedicada a les lletres. És una de les veus més poderoses i també més fulgurants de la poesia catalana moderna. És en Aspectes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel on el professor de Literatura catalana de la UIB, Pere Rosselló Bover, recull treballs que ha escrit sobre la vida, la figura i l’obra del poeta mallorquí. En aquesta publicació es pot fer una idea ben clara de com va ser la seva vida, de com es va crear el mite -justificat- del poeta. Bover explica, com també recollia fa uns anys Pere Antoni Pons en aquest mateix diari, que “el mite de Rosselló va començar a construir-se l’endemà del seu enterrament, quan Carles Riba va pronunciar una conferència sobre poesia mallorquina i ja va esmentar-lo dient que només feia un dia que l’havien enterrat”. És una anècdota de la manera com es va reviure la flama. També s’hi assenyala Josep Palau i Fabra com un dels màxims reivindicadors de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Les estètiques, els estils i els referències es mantenen vius.