20 anys somiant amb La Perifèrica
La productora audiovisual celebrà ahir l’efemèride amb amics, companys i molts de perifèrics
PalmaLa Perifèrica creix un estiu de 1997 entre nedades en una piscina i viatges a Florència. “Havíem de fer un canvi de registre i vàrem decidir començar de nou, a quaranta anys; una cosa, per cert, molt recomanable, la de deixar les motxilles”, recorda el director, Cesc Mulet. Llavors eren Pep Nadal, Jaume Mir, Cesc Mulet i molt poc temps després s’hi sumà Jaume Caldentey.
“Durant aquests vint anys, estic emocionat de la quantitat de perifèrics que hem creat. Ja érem madurs, així que decidírem rodejar-nos de gent jove, persones que hem anat incorporant a la productora. Actualment som set socis, en papers. Però de vida en som 111, 222 o 333, una gran família”, assenyala.
El director Cesc Mulet aprofita l’efemèride, doncs, per fer balanç d’aquestes dues dècades: “Com en tot, hi ha una doble mirada: per una banda, la més dura, que és la de sobreviure, i per la’ltra, l’esplèndida, que és la de viure en un ofici que implica creure-t’ho, és una vocació. La gran meravella d’estar 20 anys a La Perifèrica és viure-la”.
Durant aquestes dues dècades, La Perifèrica ha treballat en documentals sobre les figures i obres de Joan Miró, Toni Catany, Antoni Gaudí, Josep Lluís Sert, fra Juníper Serra, Joan March, Pere Capellà, Ramon Llull i Miquel Barceló amb una mirada intimista, pròpia. En televisió, han confeccionat programes com Aire, de cultura popular; Palma pam a pam, Veïnats, Doblers i paraules, Un lloc enlloc, Que te creus que te crec, entre moltes altres produccions audiovisuals que han anat teixint.
Cesc Mulet és l’ànima de La Perifèrica: “Això diuen, jo dic que en som la mare superiora. Tanmateix, és una feina molt col·lectiva i molt femenina, també. En la història de la productora sempre hi ha una dominant dona, el món és femení, La Perifèrica és femenina”, relata.
“Tenim com una mena de dita o metàfora; deim que feim depilació, tenyim, rasuram la barba, posam postissos, vivim en un petit gran país en el qual un no pot ser selectiu, l’art sí que és selectiu, però La Perifèrica és una suma d’arts que treballa l’audiovisual, però també hem fet webs, disseny gràfic, organitzat exposicions, etc.”. Destaca també “la quantitat de músics amb els quals hem col·laborat; és increïble, podríem muntar la discografia de La Perifèrica”, somriu el director.
Els perifèrics són de la festa bona. Ahir, per commemorar els vint anys, feren una festa a les instal·lacions de la productora, al Terreno de Palma, a prop del bosc. “A la perifèria de la ciutat, que és on hem de ser”, diu. Amics i companys participaren en la bauxa. La imatge que els acompanyà fou la de Pere Joan, que elaborà un cartell a propòsit de l’efemèride; fa deu anys fou Max qui l’elaborà: “Quan estàvem a la Calatrava, al carrer de la Pelleteria, sortírem al carrer per fer un sopar a la fresca per celebrar-ho”, recorda Mulet, que en tornà a ser amfitrió.
“Cada peça que cream és una obra d’artesania o d’orfebreria, tot està molt polit”, diu el director. I és aquesta la tasca que defineix La Perifèrica, una productora propera, arrelada, somiadora. Per molts anys més.