La proposta d'Amazon Prime per Halloween: zombis gallecs sense denominació d'origen

Apocalipsis Z: El principio del fin adapta la primera novel·la de la reeixida trilogia literària escrita per Manel Loureiro, que es va començar a publicar el 2007. Alhora, aquesta saga literària se situava en línia genealògica amb The walking dead, el còmic creat per Robert Kirkman el 2003 que va donar peu a la sèrie homònima, tota una fita de la ficció televisiva recent vinculada al gènere fantàstic o de terror: es podria afirmar, sense por d'exagerar, que les tres primeres temporades són pràcticament impecables.

Apocalipsis Z… i The walking dead estan connectades per la manera en la qual converteixen el subgènere dels no-morts en survivals postapocalíptics en què, en termes generals, l'amenaça més gran per als protagonistes no procedeix dels infectats famolencs sinó d'altres éssers humans. Les similituds acaben aquí: si la sèrie apostava per un protagonisme coral en què sobresortien individualitats carismàtiques, el film del barceloní Carles Torrens (Emergo) proposa un desdibuixat heroi solitari (Francisco Ortiz, correcte en les escenes d'acció, però limitat dramàticament) que, acompanyat pel seu gat, travessa Galícia buscant un lloc segur on refugiar-se de l’apocalipsi.

És una llàstima que Torrens aposti per la mimesi de certes formes estandarditzades del cinema de gènere internacional en comptes de subratllar el factor nacional o local de la proposta –tota la pel·lícula transcorre a Galícia–, com sí que feien, amb excel·lents resultats, Paco Plaza i Jaume Balagueró a la primera i tercera entrega de la saga [REC]. En conseqüència, Apocalipsis Z és un film tan semblant a les ficcions que el precedeixen –els veloços infectats semblen extrets directament de 28 dies després o de Guerra mundial Z– i aporta tan poques novetats respecte a aquests referents que la sensació de déjà-vu és inevitable.