No hi ha murs, ni tanques, ni fronteres que puguin aturar l’activitat vital dels milions d’éssers vius que conviuen amb nosaltres. El món ha tornat ben petit i cada any ens apareix algun nou veí que ha descobert que el Mediterrani és un bon hàbitat per poder desenvolupar-se. La 'Xylella fastidiosa' és un bacteri que aparegué a les nostres vides ara farà uns dos anys i que provocà cert caos i pànic a causa del desconeixement i de les terribles informacions que ens arribaven del tacó de la península italiana per la devastació de les oliveres centenàries de la zona. Dos anys de bona feina de l’administració pròpia aconseguint que s’adoptàs el protocol de contenció de la Unió Europea, aconseguint unitat i cohesió d’un sector que sol estar fracturat i sobretot de bona feina dels tècnics analitzant, investigant i assessorant els productors han fet que la sensació de plaga bíblica hagi desaparegut i que encarem el present amb certa relaxació.
No hi ha tractaments d’erradicació, únicament s’ha de controlar el vector i fer canvis en els cultius. Hem d’aprendre a conviure amb una plaga que no pot ser eliminada i, per això, la Conselleria d’Agricultura organitzà un viatge al lloc on fa més temps conviuen amb aquest bacteri. Quaranta-cinc pagesos, productors i tècnics agrícoles de les Illes Balears feren una estada d’una setmana a l’estat nord-americà de Califòrnia per conèixer de primera mà com gestionen els seus camps i cultius amb el problemàtic bacteri. Travesses l’oceà i et plantes en una terra on entenen l’agricultura com un simple i senzill negoci. La rendibilitat econòmica marca el camí a seguir i qui surti del solc pot desaparèixer del mapa. En el cas dels ametlers hi trobam grans extensions en intensiu per aconseguir una màxima productivitat i la mida del bessó és l’únic argument de qualitat. Per ells, el bacteri no és un problema. Saben que per evitar els mals que pot provocar necessiten que les plantes no tinguin estrès hídric i, per aconseguir-ho, reguen a voler, saben que han d’evitar els vectors que habiten a les anomenades “males herbes” i, per això, productes químics contra els vectors i herbicides a voler. Saben que les plantes joves són més resistents i cada vint anys arrabassen i tornen a plantar.
Elaborar bons productes
En vinya també beuen del déu del dòlar, però en aquest sector la majoria prescindeix de les lleis d’altes produccions i d’intensitat de cultiu, ja que consideren més rendible jugar la lliga de l’ostentació, el glamur i l’estufera; en definitiva, elaborar bons productes embolcallats en una preciosa història i vendre la botella a un preu ben elevat –a aquells que continuen dient que els vins de Mallorca són cars els recoman una visita a la vall de Napa, on la botella més barata no baixa dels 50 dòlars, i en paral·lel també juguen la lliga de les visites turístiques mostrant els paisatges, la naturalesa i la grandesa dels cellers mentre els clients s’acaben la botella–. La vall de Napa fou la zona on nasqué l’enoturisme i, actualment, és Disneyland per a la gent adulta. Per fer bons vins i poder vendre a preus alts no és viable aplicar la mateixa estratègia d’excés de reg i d’altes produccions del sector de la fruita seca, per això els viticultors fan un seguiment més complet dels vectors que porten el bacteri per evitar la seva presència a la vinya, un control essencial mirant les diverses generacions i la seva població per poder aplicar alguna solució i evitar-ne la propagació, com mantenir el sòl lliure de vegetació llaurant, desbrossant o aplicant herbicides i insecticides, que d’això en saben molt els amics californians.
Absència de grans experts californians
Un viatge de molta ametla i poc vi, de molt convencional i poc ecològic, de plantejaments a l’engròs que difícilment s’adapten a la realitat insular, de molt bona voluntat però sense les solucions clarificadores que un espera, d’interessants visites però eixordadores absències de grans experts californians. Ara que hem llegit la bona notícia que al voltant d’un milió d’euros de l’impost de turisme sostenible s’ha dedicat a la investigació, esperem poder tenir bona nova i que aquest viatge sigui l’inici d’una fructífera amistat entre administració i productors.
Vi recomanat
Motor América 2016 de 4 Kilos (Felanitx)
Motor és el nom dels vins experimentals que fan a 4 Kilos i aquest neix de vinificar callet amb una mica de fogoneu dins cubs i cossiols de fang de Mallorca. Vet aquí que el distribuïdor americà s’enamorà del vi i decidiren que cada any el tindria amb el nom de Motor América. A les Illes Balears en podeu trobar i, en tastar-lo, retrobareu el color, aroma i gust dels bons vins fets a casa quan arribava la calor de Pasqua: claredat, suavitat, delicadesa, herbes aromàtiques i molta frescor.
