Ara mateix la meva agenda va a toc de trompeta
Així és la setmana de l'actriu de 'Mai neva a Ciutat, Esther López
PalmaAra mateix, la meva agenda va a toc de trompeta. Perquè entre assajos, bolos, reunions de companyia, la mudança... M’ho apunt tot al Google Calendar del mòbil, amb mil colorins. En el tema del mòbil ni hi pens. Ja sigui per la companyia, per rodatges o fotos dels meus nebots, he de reconèixer que hi estic bastant enganxada, però és que a vegades Twitter té més vida que la vida real.
D’una setmana a l’altra canvien coses, però les trobades amb La Calòrica, la companyia a què pertany, són inamovibles, perquè és tan complicat trobar un forat!
Aquesta setmana és diferent perquè de dimarts a diumenge no em mouré, i això és molt estrany. Tenc igualment moltes coses, però com que no he d’agafar avions, no he de passar pena per les rentadores.
Dilluns, però, seré a Mallorca, tot el dia en una trobada de teatre en català que hi ha a Andratx, on faré un curs dirigit sobretot a alumnes de Batxillerat d’arts escèniques. Ha coincidit que som aquí per fer Fairfly, que ha estat al teatre Principal el dijous i el divendres.
Dimarts a les 6.30 h del matí agafaré el vol cap a Barcelona i aniré directe a assajar la nova obra que estam a punt d’estrenar amb La Calòrica a la sala Beckett, Els Ocells. És una obra molt guai, que hem creat a partir de Les aus, d’Aristòfanes, i que va ser la primera a criticar la democràcia. Una peça que està súper vigent. Jo faig diversos papers: faig de militar, de gavina...
La veritat és que professionalment em sent molt bé, perquè la feina de tants d’anys comencen a donar fruits. Tant a escala personal com a la companyia, em sent molt feliç perquè hem crescut tot junts.
Dimarts a l’horabaixa tenc una reunió amb la companyia i després aniré a veure la meva nova casa, que vàrem firmar els papers ahir. Així que estar pràcticament tota la setmana a Barcelona, cosa que no passa gaire, em permetrà poder començar a fer caixes, arreglar-la i pintarla.
Tots els dies hi haurà assaig menys el diumenge i, entre tota la voràgine, intent anar cada dia al gimnàs; si no tinc assaig, hi vaig pel matí, i, si no, al migdia o a darrera hora. Allà, moc el cos a les classes. Bàsicament faig el pena: body-no-se-què, wellness center... Jo que sé. Tot coses per suar molt. Jo ho necessit.
Arriba el dijous i tenc reunió amb La Calòrica tot l’horabaixa. A aquesta hi has d’anar sempre, passi el que passi. I si no ets a Barcelona, la fas igualment per Skype. Divendres continuaré arreglant el pis nou, pintant-lo o fent caixes, i al vespre aniré al teatre, a veure una companyia mallorquina, As Marias, que actua al teatre Porta4. Dissabte tornaré a anar al teatre, però encara no he decidit què veuré. Diumenge, a la fi, dormiré fins que el cos em digui basta. Faré un vermut i dormiré molt i miraré el capítol de RuPaul, un reality de transvestits de Netflix increïble.
