Prehistòria
Cultura10/07/2023

El Argar, l'enigmàtica i desigual societat que va desaparèixer fa 3.500 anys

Un equip de la UAB troba noves pistes sobre com era la seva cultura a través de les anàlisis genètiques de les parelles enterrades

Barcelona"La societat d'El Argar va arribar a un punt que era tan poc sostenible que va desaparèixer totalment. El seu entorn es va degradar molt, va quedar desforestat i cada vegada les diferències socials i econòmiques eren més marcades. S'assembla tant al procés que està fent la nostra societat, que fa por", assegura l'arqueòloga Cristina Rihuete, que amb Vicenç Llull, Rafael Micó, Eva Celdrán, Camila Oliart i Miguel Valério, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investiga des de fa més de trenta anys aquesta societat que va ocupar durant més de sis segles, entre el 2200 i el 1550 aC, el sud-est de la península Ibèrica. El projecte de recerca de l'equip de la UAB ha guanyat el III Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia de la Fundació Palarq, dotat amb 80.000 euros.

La cultura argàrica la formaven més d'un centenar d'assentaments, entre els quals ciutats fortificades que ocupaven uns 35.000 quilòmetres quadrats. El bon estat de conservació de les tombes ha permès fer unes anàlisis genètiques que qüestionen moltes de les coses que es donaven per assumides sobre la prehistòria més recent. "És un autèntic laboratori per entendre com es van començar a generar les desigualtats socials", detalla Rihuete. El relat convencional considera que a l'Europa mediterrània no hi va haver civilitzacions fins a una època molt tardana, amb l'arribada dels fenicis i els grecs, però les troballes que ha fet el Grup de Recerca Arqueoecològica de la UAB al subsol d'un dels enclavaments més importants d'aquesta societat, La Almoloya (Múrcia), demostren que entre els anys 2200 i 1550 aC ja hi havia una societat força sofisticada. 

Cargando
No hay anuncios

Els arqueòlegs fins i tot han pogut reconstruir-ne els rostres i esbrinar-ne la dieta. Les darreres anàlisis de 68 cossos, que s'allarguen a fins a cinc generacions, han donat dades interessants: no hi ha cap dona adulta emparentada genèticament en primer o segon grau, a excepció de mares amb nenes mortes de manera prematura. Tampoc s'han trobat homes que tinguessin germans enterrats a prop. Això vol dir que no només es movien les dones, sinó també els homes. Malgrat ser una societat violenta, els enterrats en aquesta fortificació no tenen marques als ossos que demostrin enfrontaments violents. "Potser se'ls enterrava a algun altre lloc", explica l'arqueòloga. Si no hi ha germans, una explicació és que es desplacessin per formar noves aliances a través del matrimoni o que alguns fossin destinats a controlar i eixamplar el territori.

Tombes dobles sota les cases

La majoria de tombes són dobles i pràcticament sempre s'hi enterrava un home i una dona, que les anàlisis han demostrat que en la majoria dels casos eren parelles reproductives. Hi ha quatre tombes formades per parelles de sexe masculí en tot el territori de la cultura argàrica. "En algun cas hem trobat un home amb una criatura que no és el seu fill biològic", detalla l'arqueòloga. També hi ha un cas d'un infant intersexual, amb tres cromosomes X, enterrat com la resta: "No podem saber si es tolerava la diversitat sexual, però aquesta criatura va ser enterrada amb tots els honors, va tenir els mateixos drets que la resta en aquest sentit". Hi ha dues nenes inhumades juntes que eren mig germanes per part de pare, que va ser enterrat amb una altra dona que només era mare d'una d'elles. No se sap si les dues mares van viure al mateix temps, però les tombes demostren el reconeixement de la paternitat. No és clar que les unions matrimonials fossin o no temporals. És a dir, si s'acceptava la separació o el divorci. Ni tampoc si era una societat monògama o polígama.

Cargando
No hay anuncios

Els enterraments no es feien fora dels nuclis habitats sinó que són sota els edificis. Fa uns 3.500 anys les ciutats fortificades van ser incendiades i la seva cultura també va esvair-se: "Els argàrics van trencar amb totes les tradicions d'enterrament, però les societats posteriors no van fer tombes com les argàriques, no en va quedar cap memòria", explica Rihuete. Sigui per la raó que sigui, la seva existència es va voler esborrar del tot.

Cargando
No hay anuncios

Les tombes on hi havia les restes analitzades eren a La Almoloya. El lloc estava densament poblat amb complexos residencials d'uns 300 metres quadrats formats per entre vuit i onze habitacions. Devia ser un centre polític, perquè també s'hi va localitzar una àmplia sala de reunions de sostres alts amb bancs a les parets i amb capacitat per a unes 64 persones. Segons l'equip de la UAB, seria un dels primers edificis dedicats al govern que s'han trobat al continent europeu. Sota aquest Parlament hi havia les restes d'un home i d’una dona que van ser inhumats flexionats, acompanyats d’una trentena de riques ofrenes en metalls nobles i pedres semiprecioses.

El poder de les dones

Una de les peces més rellevants és una diadema de plata que cenyia el crani de la dona. Les altres quatre diademes conegudes provenen d'un únic jaciment d'El Argar, van ser descobertes fa més de 130 anys i cap d'elles es conserva avui a Espanya. En la societat argàrica, les dones de l'elit eren enterrades amb diademes mentre que els homes s'enterraven amb dagues de bronze, que feien entre 50 i 60 centímetres de llarg. Hi havia més diferències: els homes tenien un dipòsit funerari menys valuós i menys abundós. "No era una societat matrilineal, però tampoc una societat patriarcal típica –afirma Rihuete–. La nostra hipòtesi, que no hem pogut demostrar, és que va arribar a la seva fi per conflictes interns", afegeix. Sigui com sigui, l'arqueologia deixa constància que les diferències socials i econòmiques es van anar accentuant amb el temps. Al jaciment de La Bastida (Múrcia), es va desenterrar un sistema de fortificació amb elements inèdits en la prehistòria de l'Europa occidental. Els seus precedents es troben a la segona ciutat de Troia (Turquia) i al món urbà del Pròxim Orient (Palestina, Israel i Jordània), influït per les civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte. 

Cargando
No hay anuncios

També era una societat molt avançada en temes de cultiu. Consumien sobretot ordi amb una certa aportació de carn i làctics. La Bastida va conrear les terres fèrtils del Guadalentín, lluny de la muntanya i de l'entorn incultivable que envoltava la ciutat. Van fer una gestió molt intensiva, feien servir fertilitzants, i van establir una economia agrària amb capacitat per alimentar una població força nombrosa. El territori es va anar degradant, cada vegada les dietes van ser més pobres en proteïna i la gestió agropecuària va esdevenir més intensiva. "Als llocs on hi va haver La Bastida i La Almoloya no hi va viure mai més ningú", afirma Rihuete.