"La neutralitat sueca és en realitat covardia", diu l'escriptor suec. "Quan Dinamarca i Noruega van ser ocupades durant la Segonda Guerra Mundial, nosaltres ens vam acomodar als desitjos de Hitler, les seves tropes van poder passar per Suècia per anar a Noruega i utilitzar les nostres comunicacions", afegeix. Al mateix temps que facilitaven les coses als nazis, els suecs, defensa l'autor, estaven al costat, emocionalment parlant, dels aliats. "Això va ser la neutralitat sueca, jugar a les dues bandes i, per tant, quan va acabar la Segona Guerra Mundial res havia estat destruït, l'economia estava intacta i va arribar l'època daurada de la socialdemocràcia sueca", assegura. Però aquella imatge de la gran nació on tothom és feliç i viu en benestar "s'està esfondrant", opina Niklas Natt och Dag. "Entrar a l'OTAN ha estat un tema controvertit durant èpoques, però la qüestió és que no ens podem defensar, vam abolir les forces armades –detalla–. No tenim refugis i el gran hospital que acabem de construir és tot de vidre, si Rússia ens volgués envair no trigaria ni tres dies a fer-ho". L'escriptor no creu que els suecs sortissin a defensar el seu país: "El que es diu ara és que si hi ha guerra, la gent marxarà a la seva segona residència, per exemple, a Espanya".
Les obscures perversitats de la Suècia del segle XVIII
L'escriptor Niklas Natt och Dag posa fi a la seva trilogia de crims amb la novel·la '1795'
Estocolm"Una nit, quan tornava caminant del Midsommer [una de les festes més importants i esbojarrades de Suècia], vaig pujar per la bastida de la torre de l'Església alemanya, són uns 86 metres, i quan escric imagino l'Estocolm que vaig veure en aquell moment", diu el suec Niklas Natt och Dag (1979) que, amb 1795. La germandat (Proa / Salamandra) tanca la seva trilogia sobre un Estocolm de finals del segle XVIII on poderosos homes de ments perverses i apetits macabres fan el que volen mentre els més pobres malden per sobreviure enmig de llacs d'aigües putrefactes.
L'Estocolm actual poca cosa té a veure amb el que descriu aquest escriptor de família aristòcrata. Afortunadament, ara hi ha clavegueram i les dones convictes no han de recollir les restes fecals que al segle XVIII els ciutadans estaven obligats a col·locar en barrils i llançar al llac de Fatburen, perquè després suposadament s'havien d'utilitzar per fer adob. Les cases avui, al centre històric, són de color ocre: "Després de l'incendi del segle XVIII, en què es van cremar més de 300 cases de fusta, es va fer tot de pedra i es van pintar d'aquest color ocre que alguns deien que era com l'orina i d'altres daurat", explica amb somriure sorneguer Niklas Natt och Dag.
Per aquest Estocolm de fa 300 anys amb molts problemes d'alcoholisme i en què hi havia mil tavernes per a una població de 7.000 habitants, circulen Tycho Ceton, que a l'anterior novel·la ja feia coses macabres com a traficant d'esclaus; l’Emil Winge, disposat a enfrontar-se al poder; el seu company, físicament força castigat, Mickel Cardell, i l'Anna Stina Knapp, desapareguda des de la mort dels seus fills en l'incendi d'un orfenat. Mentre es passeja amb un grup de periodistes per on antigament hi havia els bordells, Natt och Dag explica que un vell mariner va comprar un antic monestir perquè estava segur que hi havia un tresor enterrat, però en no trobar-lo va decidir obrir un prostíbul.
A la tercera novel·la de la trilogia hi ha menys sang i violència, però perquè hi ha una escena tan terrible que no podia tenir rivals. "Va ser la primera que vaig pensar quan vaig començar a escriure el llibre i necessitava que s'aguantés sola, no tan sols perquè és un acte terrible, sinó també perquè els dos nois que la protagonitzen s'estimen de veritat", diu. La inspiració li va venir a través de la religió, que és més present en aquest llibre que en els anteriors. "Vaig llegir una monografia sobre un moviment religiós que en aquell moment tenia molts seguidors: els fascinaven molt les ferides de Crist, sobretot la que li van fer sota les costelles, els erotitzava". Aquesta escena que no podem revelar la va reescriure i reescriure: "Hi vaig treballar durant dos anys fins a tenir el resultat que volia". L'escena té com a espectadors els poderosos membres d'una germandat que gaudeixen amb la perversitat.
Com en les anteriors novel·les, l'escriptor suec posa el focus en els més vulnerables i més pobres i incideix en allò que els motiva: "Intento no cometre l'error tan freqüent en la novel·la negra nòrdica de confondre virtut amb pobresa, no perquè siguis pobre has de ser la bona persona de la novel·la, és absurd, els pobres també s'exploten i abusen els uns dels altres, i després hi ha els que busquen el poder i que quasi mai ho fan per raons altruistes". Natt och Dag s'ha documentat a fons per descriure aquest Estocolm obscur i fred on els infants pateixen violència i abusos sense que res ni ningú els protegeixi. Assegura que el que expliquen els arxius és encara més terrible que el que ell descriu a les novel·les. Als seus protagonistes els passen un munt d'atrocitats, però s'aixequen una vegada i una altra: "He llegit molts diaris mèdics i hi ha coses horribles. Hi havia una dona pescadora amb un cas greu de sífilis i un metge va començar a fer experiments amb ella que no van funcionar per guarir-la –detalla l'autor–. Van passar els anys i ella persistia malgrat que el seu rostre era com una immensa ferida oberta". L'escriptor no té gaire fe en la societat i, de fet, sovint els seus personatges troben la felicitat quan poden escapar-se i viure'n als marges.
Avantpassats homicides
Natt och Dag diu que segurament enyorarà aquests personatges que l'han acompanyat durant vuit anys. "Fan coses dins el meu cap, fins i tot tenen converses que després no surten als llibres, però com que ja estic fent el següent llibre, tinc nous amics". Aquests nous amics són els seus ancestres. L'autor suec treballa en un llibre sobre l'assassinat que va cometre un dels seus familiars, al segle XIV, amb una destral. "El meu avantpassat tenia 16 anys i va matar el líder d'una rebel·lió contra la corona; en aquell moment Suècia, Noruega i Dinamarca tenien un rei danès. El més curiós és que ambdós formaven part del mateix bàndol i la novel·la explica què va motivar aquell assassinat, tinc les meves sospites, però evidentment no està documentat", diu. La família de Natt och Dag és de les més antigues de Suècia i van estar a punt d'aconseguir, en diferents moments de la història, la corona. De tot aquell poder i propietats, però, no en queda res per culpa d’un avantpassat que ho va dilapidar tot. Tampoc els privilegis que pot tenir com a noble tenen gaire sentit avui en dia: "Si em condemnessin a mort tindria dret que em matessin amb una espasa en comptes de ser decapitat o mort a cops de destral, i no crec que ho necessiti", diu amb un deix irònic.