Armand Olivé: "Tinc l'orgull enterrat dins un pou"

BarcelonaEls artistes catalans no van tenir les coses gens fàcils després de la Guerra Civil. El clima artístic era conservador, i no hi havia ni museus d'art contemporani ni fundacions on exposar. En canvi, sí que van trobar suport entre els arquitectes que maldaven, malgrat tot, per recuperar la modernitat incipient d'abans de la guerra, i els van encarregar obres decoratives per als seus edificis. Així, durant dècades, edificis de tot Catalunya es van anar omplint de mosaics de més o més rellevància. Entre aquests arquitectes, un dels més destacats va ser Manuel Baldrich (1911-1966), conegut sobretot pel complex de les Llars Mundet, on va treballar amb creatius com els pintors Enric Planas Durà, Josep Mompou i Josep Guinovart, i el mosaïcista Armand Olivé (Barcelona, 1943). Baldrich també va treballar al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona: hi va fer la piscina de Sant Jordi i l’ampliació de l’Escola del Treball i dels tallers de l’Escola d’Arts i Oficis, conegut com l'Edifici 12, que va ser la seu l'Escola d'Enginyeria Tècnica de la UPC fins al 2017.

Ara la reforma d'un pont que uneix la part històrica de l'Escola Industrial amb l'Edifici 12 ha tornat a treure a la llum la història d'un mosaic magnífic del mateix Olivé dedicat a l'Agricultura. Com que el pont ja no compleix les normatives s'haurà de substituir per un altre de nou, i el mosaic d'Olivé el restauraran i el traslladaran a un altre lloc dins el mateix edifici on tindrà més visibilitat. Està previst que la retirada del mosaic comenci en les pròximes setmanes. "Aquest mural el vaig realitzar l’any 1968, i no l’havia tornat a veure", deia fa uns dies Armand Olivé davant el mateix mosaic. "Va ser un encàrrec d’un bon amic que treballava a la Diputació, en Josep Vinyeta, i em va demanar si el podia fer", recorda Olivé. Pel que fa a l'edifici històric on hi ha el pont, crida l'atenció perquè hi ha l'antiga sala dels Teixits, les voltes de la qual són del mestre d'obres valencià Rafael Guastavino (1842-1908).

Així mateix, la renovació del pont forma part del projecte integral de La Industrial+, a través de la qual el recinte ha de ser "més verd, més sostenible i més obert a la ciutadania i la innovació". El pressupost de les obres d'aquest projecte integral és d'uns 120 milions d'euros i està previst que estiguin acabades el 2030.

Una restauració delicada

Pel que fa a la restauració del mosaic, que fa 8x8 metres, Olivé assegura que serà una feina delicada. "Ara toca restaurar-lo, i penso que serà una feina ben complicada extreure'n totes les peces, perquè amb tots aquests anys no ha caigut cap peça i això vol dir que estan ben subjectes", diu. La senzillesa amb què Olivé parla de la seva feina reflecteix la manca d'ego: “És cert que he fet peces per a llocs importants com la Sagrada família, però soc una persona d’extracció modesta. Tota la meva família han estat treballadors manuals i jo el meu orgull el tinc enterrat dins un pou. No tinc cap fatxenderia, tot i que és veritat que si la meva mare visqués estaria ufanosa”, subratlla Olivé. De fet, per a Olivé, com va dir ell mateix a l'ARA, “la integració dels arquitectes i els artesans es remunta a les obres de Gaudí, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau". "Aquests oficis són una passió”, assegura.

La recuperació del mosaic de l'Agricultura es desenvoluparà en tres fases: la primera consistirà a fer una ortoimatge del mosaic, és a dir, una imatge que combina el detallisme i les propietats geomètriques d'un plànol, per poder-lo tornar a muntar de manera fidedigna. Després es netejarà i es repararan puntualment les peces ceràmiques que puguin tenir algun dany. Finalment, empaquetaran el mosaic curosament i el guardaran en un magatzem fins que el puguin tornar a col·locar al voltant del 2029. "Si encara soc en aquest món, estic disposat a reparar tot allò que es trenqui i el que calgui", adverteix Olivé.