Els arqueòlegs trauran a la llum la vida dels familiars dels presos del Valle de los Caídos

El deliri de Franco de construir el Valle de los Caídos no hauria sigut possible sense la mà d’obra: centenars d’obrers entre els quals, fins al 1950, figuraven un alt nombre de presoners del programa de redempció de penes que van haver de picar molta pedra. Sobre ells se sap ben poc, ni tan sols hi ha una xifra clara sobre quants homes presos i lliures van treballar a Cuelgamuros. Però tot pot canviar en un futur pròxim. Una campanya arqueològica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que començarà el 27 d’abril, vol rescatar de sota terra la vida quotidiana dels homes, dones i infants que van viure a l'ombra del Valle de los Caídos al llarg de prop de 19 anys.

A finals de maig del 1940 es va plantar la primera barraca d’obres al cim de la muntanya i el 31 de juliol es va promulgar el decret pel qual es creava el Consejo de Obras del Monumento a los Caídos. Les obres no van acabar fins al 1958 i la inauguració va tenir lloc l’1 d’abril de 1959 i va enriquir enormement les empreses que s’hi van involucrar: San Román, Banús i Estudios y Construcciones Moláns.

Una història sense documents ni fotografies

"La campanya vol centrar-se en els barracons on vivien les famílies dels treballadors, perquè gairebé no en sabem res", diu l’arqueòleg Alfredo González-Ruibal, director del projecte i arqueòleg del CSIC. González-Ruibal calcula que hi devia haver mitja dotzena de barracons. "Arquitectònicament serien semblants als dels camps de concentració: grans dormitoris col·lectius, allargats, amb sostre de teula i uralita –assegura l'arqueòleg–. S’han trobat plànols d'aquests barracons i hi ha fotografies aèries, però no de les barraques on vivien les famílies". Bàsicament perquè eren construccions tolerades però no legals que van aixecar els treballadors i les seves famílies. "Hem trobat documents que demanen el seu enderroc el 1950 i dos anys després recorden que encara no s’han enderrocat. Per tant, sabem que n’hi havia aquests anys però no hi ha plànols", detalla González-Ruibal.

Aquesta excavació seria una petita part del projecte que ha de canviar el discurs del Valle de los Caídos. "Volem posar en valor les persones corrents que van aixecar el mausoleu, explicar la seva vida quotidiana i estem treballant simultàniament amb els arxius", diu l'arqueòleg. Amb peces de roba, estris de cuina, joguines i tinters, llaunes o restes de menjar, es vol intentar explicar com dormien, què menjaven, què feien els infants, com estudiaven... En definitiva, com era la vida en un lloc tan apartat de tot on no hi havia filferrades i els presos no estaven vigilats per una gran quantitat de guàrdies civils o militars però del qual molt pocs es van escapar.