Arqueomàfia: així actuen els lladres de tombes italians

BarcelonaHi ha un cert orgull entre els lladres de tombes italians que es dediquen a excavar de manera clandestina i il·lícita el subsol dels jaciments. Fins i tot, escriuen biografies. Luigi Perticarari afirmava que estava tan orgullós de la seva feina que fins i tot l'ensenyava als seus fills: "Els meus fills també estan orgullosos de mi. La meva filla petita va escriure que el seu pare era un tombarolo (com es coneix a Itàlia al saquejador dels jaciments) i portava a casa molts gerros etruscs". Pedro Casasante era un altre tombarolo que va demanar a l'estat ser senador vitalici per les seves troballes i, quan li van preguntar en una entrevista si treballava de nit, es va posar a riure. "Ho podem fer de dia. Ens fem passar per treballadors de la construcció i fem anar l'excavadora", va dir.

Marc Balcells (Barcelona, 1979) és doctor en justícia penal per la Universitat de la Ciutat de Nova York i professor dels estudis de dret i ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya. Expert en l'anàlisi criminològica de l'espoliació arqueològica i en el tràfic il·lícit d'aquest tipus de patrimoni, s'ha passat hores fent treball de camp a Itàlia entrevistant lladres, fiscals i policies per explicar a Arqueomàfia (La Campana) com actuen els tombaroli. "De tombaroli n'hi ha a totes les zones rurals d'Itàlia, perquè a tot arreu hi ha jaciments amb tombes etrusques, romanes... I és una cosa molt tolerada. Quan necessiten excavar i volen reclutar treballadors, van al bar del poble i ho demanen obertament", diu Balcells. El saqueig està penalitzat, però les penes són molt baixes.

La gran ràtzia arqueològica

La feina dels tombaroli, que la cineasta Alice Rohrwacher ha abordat a la pel·lícula La quimera (2023), es va intensificar moltíssim entre el 1970 i el 2005. "Es coneix com la gran ràtzia arqueològica", diu Balcells. "Les excavacions il·lícites es van convertir en una autèntica indústria i va ser el període més destructiu, ja que els tombaroli van esdevenir saquejadors professionals a temps complet". En aquesta època daurada del negoci, a part dels tombaroli, que són l'últim escalafó i els que s'arrisquen a morir colgats, hi havia força gent involucrada: els intermediaris i traficants (ben posicionats tant en el mercat de l'art nacional com en l'internacional), marxants d'art, col·leccionistes particulars, experts en mercats estrangers i grans institucions i museus. Balcells recorda com un tombarolo que va treballar en aquesta època li va ensenyar una llibreta amb tot de noms dels seus "clients". "Els ulls em sortien de les òrbites, hi havia directors de grans museus i galeries d'art, sobretot dels Estats Units, el Regne Unit i França", explica Balcells.

A partir del 2005, aparentment i segons les xifres de detencions, el saqueig va minvar. Segons el criminòleg, la majoria d'entrevistats pensaven que la situació avui era millor que en el passat. Segons els carabinieri, això es deu, en part, a les operacions policials no només dirigides contra els tombaroli, sinó també contra el mercat. Un dels casos més notoris és el de la detenció de Marion True, conservadora nord-americana del J. Paul Getty Museum de Califòrnia, que va estar en contacte amb comerciants d'antiguitats il·lícites italians.

Ara els saquejadors ja no treballen a temps complet, sinó com una manera de complementar els salaris amb altres feines. "El saqueig continua existint, però ha canviat de forma. Ara no estan preocupats per trobar grans peces que puguin proporcionar-los molts diners, sinó que busquen un flux constant d'objectes de menor valor econòmic que no atreuen tanta atenció", diu el criminòleg. Un dels avantatges és que els poden col·locar sense passar per tants intermediaris i el destinatari ja no és tant el mercat internacional com el local. "A Itàlia circulen moltes petites peces que es donen com obsequis", diu Balcells.

Un altre canvi és que, en aquest negoci del saqueig, els coneixements s'acostumaven a transmetre de pares a fills. Hi havia un gran component de transmissió oral i, d'altra banda, s'aprenia l'ofici llegint biografies d'altres tombaroli. Ara les generacions més joves ja no estan tan disposades a sacrificar una nit de dissabte per anar a saquejar tombes. I la passió per l'arqueologia ha minvat. "Actualment, moltes vegades opten per agafar immigrants que treballen al camp. Els paguen per fer la feina pesada i física", diu Balcells. Així i tot, el criminòleg no creu que estiguin en risc de desaparèixer perquè tenen molts incentius: sancions inexistents o lleus, una font addicional d'ingressos, un risc baix de detecció i una comunitat molt comprensiva a les zones rurals on viuen.

Balcells no ha pogut demostrar que la Màfia estigui implicada en el negoci del saqueig. "El negoci dels tombaroli ha crescut el marge de la Màfia. Potser hi ha algun cas en què els saquejadors han hagut de pagar un peatge perquè el jaciment es troba en algun terreny de la Màfia, però en general a la Màfia li interessen altres negocis com les drogues, les armes o el blanqueig de diners", assegura.

Martellades al patrimoni