Arquitectes catalans amb accent nòrdic
El confort i el caràcter artesanal van seduir estudis com el de Jordi Badia, Harquitectes i Francesc Cifuentes
BarcelonaL’arquitectura escandinava i la Mediterrània estan unides per uns vincles que ja tenen prop d’un segle d’història. Aquests lligams són tan forts que superen les diferències culturals i de clima, i estan basats en mil i un intercanvis. L’arquitectura moderna nòrdica, coneguda com a racionalisme suau, va sorgir després que els arquitectes suecs, danesos i noruecs viatgessin al sud d’Europa per trobar inspiració en l’arquitectura popular de la Mediterrània. I els d’aquí van trobar nous camins en el confort, el detallisme i el caràcter artesanals dels bons edificis dels seus veïns de dalt, el més conegut dels quals és l’autor de l’Òpera de Sidney, Jan Utzon.
“L’arquitectura escandinava va influenciar moltíssim l’arquitectura espanyola de postguerra, sobretot als anys 50 i 60”, diu Nacho Ruiz Allen, arquitecte, professor de l’Escola d’Arquitectura d’Aarhus (Dinamarca) i comissari d’una exposició a l’Utzon Center a Aalborg (Dinamarca) que analitza justament l’impacte al nord de l’arquitectura catalana i espanyola en els últims vint anys titulada With love from Spain. “Mostrem una etapa més d’una relació que continuarà durant molt temps”, diu Ruiz. Així que en lloc dels grans referents com Rafael Moneo, que va treballar amb Utzon, i Francisco Javier Sáenz de Oiza, els comissaris Nacho Ruiz Allen i la seva col·lega Andriette Ahrenkiel presenten 23 obres d’11 estudis, entre les quals hi ha la biblioteca pública de Ceuta, de l’estudi madrileny Paredes Pedrosa; el museu de la Fundació Vila Casas a Can Framis i una facultat de ràdio i televisió a Katowice (Polònia), de Jordi Badia; les cases 1014 i 1413 a Granollers i Ullastret, d'Harquitectes, i els habitatges amb posidònia a Formentera de Carles Oliver que van guanyar al premi FAD l’any 2018.
Per als comissaris, tots reflecteixen també el canvi de consciència que es va produir en el camp de l’arquitectura arran de l’esclat de la crisi econòmica del 2008. “En els anys del boom, quan tot era una festa i es podia fer tot, tothom mirava cap a l’arquitectura espectacle en lloc dels estudis més silenciosos i artesanals, i després ens vam adonar que cobrava encara més força la via que representa l’arquitectura escandinava, que manté uns valors relacionats amb l’escala humana, els materials, els detalls, els pressupostos controlats i el paisatge”, explica Ruiz. En paral·lel a les obres que presenten, es poden veure tres instal·lacions construïdes in situ, com la caseta de fusta amb l’exterior cremat dels mallorquins Aulets i el pati fet amb peces de formigó de l’estudi també mallorquí Ted’A, format per Jaume Mayol i Irene Pérez. Sobretot per a aquests estudis mallorquins és una icona la primera de les dues cases que Utzon es va fer a l’illa els primers anys 70, Can Lis, uns anys després de ser acomiadat de l’Òpera de Sidney. "Utzon deia que la casa era un altar damunt la mar”, diu Francisco Cifuentes, que va col·laborar en la restauració de la casa fa uns anys. “Can Lis és l’escola d’una part dels arquitectes mallorquins de la nostra generació”, subratlla Carles Oliver.
En paral·lel a la visibilitat internacional dels estudis catalans i espanyols, una altra raó per la qual aquesta exposició és oportuna és perquè s’ha convertit en una crida als arquitectes nòrdics perquè recuperin uns valors que semblen haver perdut: “La prefabricació és molt important i s’ha convertit en un petit boom perquè permet construir molt ràpidament, i els mateixos arquitectes danesos ja no tenen la mateixa qualitat que abans”, diu Ruiz. “Aquests arquitectes poden fer poc davant el poder de les constructores, els empresaris i la prefabricació, i el que aporta Espanya avui és que es pot fer una arquitectura molt bona partint d’uns determinats valors i projectant-los cap al futur”, diu el comissari.
També posa en relleu que per als despatxos de la Península “la construcció forma part del projecte”, al contrari dels edificis mediàtics, on el que predomina és la imatge final que es vol aconseguir. Un altre valor és que fan una arquitectura sostenible sense perdre de vista la qualitat arquitectònica de l’edifici. “Sovint eren dues línies que divergien, i ara aquests arquitectes mantenen uns valors que considero que són eterns”, conclou Ruiz.
4 edificis mediterranis amb el cor nòrdic
- Francesc Cifuentes vol assolir en les obres, com l’escola Arimunari, la “veritat” dels edificis dels mestres nòrdics, com l’església de Klippan, de Sigurd Lewerentz: “Tots els materials que conformen l’arquitectura, com els recorreguts dels usuaris, els murs de càrrega, l’estructura de la coberta, les instal·lacions, el soroll de l’aigua, es col·loca d’una manera per resoldre un problema i alhora poèticament”.
- Jordi Badia creu que ell i els seus col·legues a l’exposició comparteixen el mètode basat en “buscar l’essència del projecte a partir del lloc”. A la Facultat de Ràdio i Televisió a Katowice, Badia va fer servir materials molt semblants als dels edificis del voltant per mantenir “l’atmosfera del carrer”.
- La relació de Jaume Mayol i Irene Pérez amb l’arquitectura nòrdica va començar a partir de la trobada amb el llegat del finès Alvar Aalto. En obres com Can Jaime i n’Isabelle volen fer “una arquitectura més humana, assossegada, d’una escala més domèstica, més pròxima a qui l’habita i d’una presència més popular”.
- Can Lis va portar Carles Oliver, guanyador del premi FAD per uns habitatges amb posidònia a Formentera, a endinsar-se en l’obra del suec Sigurd Lewerentz. Durant una ruta pels seus edificis es va adonar que era el moment de tornar a mirar cap a la Mediterrània: “Ens va confirmar que era hora de deixar de mirar-los a ells i mirar més els nostres padrins”, diu Carles Oliver.