Art contra la despoblació del món rural

Barcelona“Més que una experiència artística va ser una experiència vital”. Així recorda la creadora barcelonina Rut Panuse la seva estada a Torralba de Ribota, un poble d’uns 150 habitants de l’Aragó, a la província de Saragossa, on va fer una residència artística per preparar una exposició fotogràfica el 2016. “Vaig anar-hi a parar per casualitat. Buscava un lloc a prop de Madrid, però volia que fos al camp”, explica.

Ella va ser la primera de la cinquantena d’artistes residents que ja han format part del projecte Pueblos en arte. Creat per Lucía Camón i Alfonso Kint, el seu principal objectiu és evitar el despoblament dels llocs rurals a través de l’art. Com expliquen en primera persona al documental Soñando un lugar, que ara estan projectant a diferents pobles i ciutats i que fa pocs dies es va estrenar a Barcelona, el projecte va començar quan va néixer la seva filla Greta. “Jo em vaig criar en un entorn rural i tenia clar que volia el mateix per a la meva filla”, explica la Lucía. Van aprofitar una casa de la família a Torralba de Ribota per rehabilitar-la i quedar-s’hi tot l’any en lloc d’anar-hi només els estius. Però ¿com van passar de simplement viure-hi a fer-hi un projecte de la magnitud de Pueblos en arte, que ja ha portat més de 50 artistes a aquest poblet de l’Aragó i on ja s’hi han instal·lat de manera fixa 20 persones noves?

Els objectius de ‘Pueblos en arte’

“Arribes a un lloc, mires, observes, penses què podries aportar-hi i... sorgeix l’art”, explica la Lucía. I va ser a través d’aquesta observació que van decidir rehabilitar una part de la casa familiar com a residències artístiques. “És un lloc on els artistes estan en contacte amb la natura i troben calma i inspiració per crear els seus projectes”, explica la Lucía. Però no creen i tornen a la ciutat, sinó que la part més important és que abans de marxar deixen al poble una mostra dels seus treballs. “En forma d’exposició, de concert, de recital de poesia, d’obra de teatre, d’audiovisual o de qualsevol forma artística que et puguis imaginar”, concreta. És la manera que tenen d’introduir en la població la problemàtica de la despoblació, creant ponts i debat entre el món rural i l’urbà, entre els habitants del camp i els de la ciutat.

Consideren que el fet d’anar rebent persones, de tenir un trànsit i generar un moviment que hi ha a la ciutat també és una manera de lluitar contra el despoblament. “No n’hi ha prou amb moviment de cap de setmana. Cal afegir-hi fluxos de gent diferents, i no només aportar gent que vingui a desconnectar, sinó que vegin el poble com un lloc on hi ha oportunitats, recursos, materials nous... És a dir, un lloc amb oportunitats que no trobes a la ciutat”, explica la Lucía.

També a Catalunya: CACiS

Però Pueblos en arte no és un projecte aïllat, a Catalunya hi ha una desena de projectes que persegueixen el mateix objectiu. Un d’ells és el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç, en funcionament des del 2008 entre els nuclis urbans d’Artés (Bages) i Calders (Moianès). Ubicat en un antic forn de calç rehabilitat en plena natura, s’hi van crear unes indústries culturals amb la idea d’obrir una via de mobilitat d’artistes d’arreu del món. Cada any fan una convocatòria perquè artistes, però també científics, educadors i professionals de totes les disciplines, vinguin als seus espais a crear un projecte dins dels camps de l’experimentació, l’ecologia i la sostenibilitat. “El nostre projecte es va adaptant a la situació de cada moment, però sempre té tres potes: educació, art i medi i cos”, explica Roser Oduber, una de les impulsores de CACiS i artista amb 36 anys de trajectòria. Des del Forn de la Calç pensen que la societat s’ha desconnectat de la natura i que cal tornar-hi a connectar.

A diferència de Torrabla de Ribota, els artistes que els visiten no tenen contacte directe amb la població d’Artés o Calders, perquè és un lloc aïllat. Però igualment creuen que treballen per evitar el despoblament, perquè entenen que “l’equilibri entre la població que viu en aquests indrets i la natura és la base fonamental per evitar-lo” i que “l’accés al medi no es pot fer des d’una visió turística i piramidal”. Amb tot, la Roser puntualitza que en el seu cas la problemàtica també deriva de com s’ha transformat la vida rural en una vida de serveis: “L’entorn s’ha convertit en un parc temàtic, perquè la gent ve buscant un espai natural però amb serveis, i pensem que això forma part del mateix paquet que la despoblació”.

Però, exactament, ¿com pot ajudar l’art a frenar la despoblació? La Lucía i l’Alfonso, de Pueblos en arte, veuen l’art com “un altaveu que té molt a veure amb el món de les idees i les emocions”, i expliquen que en aquests pobles que s’han anat despoblant “hi ha moltes ferides per curar i l’art és un canalitzador molt potent”. Afegeixen que veure coses noves ajuda els habitants que hi queden, i posen com a exemple un dels projectes que s’hi han fet. Deseos para Torralba va ser una performance que va fer escriure un desig a tots els participants, entre els quals els habitants de Torralba. “Els vam posar en una bossa i llavors cadascú en va agafar un i el va llegir en veu alta”, recorda la Lucía. “Va ser una manera de crear il·lusió i fer que es repensés el territori”, conclou.

En el cas de CACiS, han creat una aula de debat i d’aportació per compartir entre els 10 municipis del Moianès. “Serà un lloc on cadascun dels artistes, científics, arquitectes o educadors que passin pel Forn de la Calç podrà fer visible el seu projecte de la manera que vulgui”, explica la Roser. “No ha de ser una exposició passiva, sinó que busquem més un treball col·laboratiu, on hi hagi una experiència, perquè és més efectiu que no pas obrir un simple debat”, concreta.

Ja ho han fet amb projectes com El niu al bosc de Stefan Cools, que va posar de manifest la problemàtica del volum de massa forestal que es deixa al bosc després de les tales, o amb l’obra de Lucía Loren Cartografia del poder i la sal, que posava l’accent en la desaparició dels ramaders i els pastors amb una intervenció efímera de sal. “Són missatges de reflexió per dir que podem donar turisme i serveis sense perdre les activitats ramaderes”, explica la Roser, que també vol deixar clar que “el canvi s’ha de produir des de l’educació a través de l’art i la cultura” i que “els nens i nenes han d’aprendre a relacionar-se amb el medi de forma horitzontal i no piramidal”.

Despoblament a Catalunya i a Espanya

A diferència dels 1.840 municipis que hi ha a Espanya amb risc de despoblament irreversible, a Catalunya la situació no és preocupant. Són dades de l’estudi La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida, del professor del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joaquín Recaño. Un informe que assenyala que, el 2016, el 60% dels municipis espanyols tenien menys de 1.000 habitants però ocupaven el 40% de la superfície del país i concentraven només el 3% de la població total. Les àrees on es concentren més pobles amb risc de despoblament són els voltants de Madrid, especialment Castella i la Manxa i les províncies de Guadalajara i Conca, Aragó i la Rioja. Per contra, les àrees dels Pirineus, el Mediterrani i també la Vall de l’Ebre, Astúries i Galícia són les que tenen millors condicions tot i concentrar municipis molt petits.

Pros i contres de la vida rural

“Tenim més qualitat de vida, silenci i absència de l’impacte visual de la necessitat de consumir”, relata la Lucía. “Una vida més calmada, amb més contacte amb la natura i més selectiva”, afegeix la Roser. Però, en el cas de la convivència, la Lucía de vegades troba a faltar “l’anonimat que es troba a les ciutats i les trobades fortuïtes de les grans poblacions que et permeten conèixer persones o projectes nous”. També considera que cal ser molt cautelós quan s’arriba a un poble en perill de despoblament: “Són llocs abandonats, la gent té el cor tancat i no està acostumada al moviment, s’ha de tenir calma i anar amb compte per donar l’oportunitat que et coneguin”.