Art del MNAC per curar l’estrès posttraumàtic

BarcelonaL’estrès posttraumàtic produeix ansietat, insomni i alteracions de l’estat d’ànim. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Hospital de la Vall d’Hebron estan convençuts que l’art pot contribuir a guarir-lo i per això han engegat un projecte pioner: 15 dones d’origen cultural divers que han patit violència sexual, domèstica i altres experiències traumàtiques, faran teràpia grupal durant deu setmanes amb algunes peces de la col·lecció. “No volem patrimonalitzar el relat de les obres, sinó fer-les servir com a punt de partida per fer aflorar els relats socials”, afirma l’artista i cap de mediació i museografia del MNAC, Lluís Alabern. En un assaig d’una sessió amb els mitjans conduïda per l’educadora Júlia Lull, van sortir múltiples lectures de l’obra que il·lustra aquest article, Planxadora, de Roberto Fernández Balbuena: es van posar en relleu el patiment del rostre de la protagonista, la mirada perduda, l’espai esquifit on treballa i el cansament que revela el to rosat de la seva pell. L’objectiu d’aquesta lectura “democràtica”, com diu Lull, és que les persones que pateixen estrès posttraumàtic puguin construir un relat prou articulat dels seus traumes. “És difícil fer aflorar el trauma i generar-ne una narrativa”, afirma el cap del servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga. “El primer benefici és que la teràpia serveixi per controlar la simptomatologia -afegeix- i després per guanyar autoestima i aconseguir més resistència a l’estrès”. En paral·lel a les quinze dones que facin teràpia al museu, quinze més en faran a l’hospital per poder comparar els resultats i desenvolupar una metodologia científica de la teràpia amb art. A més, el museu i l’hospital treballen en la creació d’un espai MNAC a la Vall d’Hebron on els tots els usuaris podran contemplar obres d’art -originals o en pantalles- i escoltar-ne una explicació.