I l'art rupestre (en femení) va esclatar a la cova de l'Espluga de Francolí

BarcelonaNo són animals de caça ni formaven part de la dieta dels homes i dones que van viure a l'entorn de l'Espluga de Francolí fa més de 15.000 anys. Hi ha moltes més femelles que mascles. I n'hi ha molts, més de mig centenar d'animals –se'n continuen descobrint de nous–, a més de centenars de figures simbòliques com retícules, cercles que es toquen i figures que s'assemblen al que nosaltres coneixem com les lletres X i M. Hi ha una figura que és clarament una vulva i una altra que ho podria ser. No hi ha restes humanes ni de cap altre animal. Tot fa suposar que aquests gravats que es van descobrir l'octubre passat, després de la sotragada dels aiguats, a les parets de la Cova de Font Major formaven part d'un santuari dedicat a la fertilitat. Són a tocar a la sala del llac, on es van trobar restes d'espases, de ceràmica, puntes de llança, penjolls i anelles, de l'edat del bronze. Tot plegat suggereix que en aquest lloc, on el riu subterrani treu el cap a la superfície, s'hi han fet rituals a l'entorn del culte d'alguna divinitat de les aigües durant milers d'anys.

Els investigadors, setmanes després de la descoberta, que es va fer pública el febrer passat, continuen passant hores, d'esquena a terra, observant les parets de la cova. I cada dia hi descobreixen coses noves. Els investigadors asseguren que és el conjunt d'art rupestre més important trobat a Catalunya. Fins ara, de representacions d'art rupestre atribuïdes al paleolític només es coneixia una figura d'un bou pintada a la cova del Tendo (Sant Carles de la Ràpita) que va ser espoliada als anys 70 i que, per tant, no s'ha pogut estudiar; un cérvol gravat a la Cova de la Taverna de Margalef de Montsant i uns gravats abstractes a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera.

Una cérvola amb dos caps i vuit potes

"La troballa ens permet conèixer part de l'espiritualitat dels homes i dones del paleolític, principalment quins animals formaven part del seu univers simbòlic –assegura Josep Maria Vergés, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i el descobridor dels gravats–. Molt a prop, al jaciment del Molí de Salt, hi ha un jaciment de caçadors recol·lectors i allà la majoria de restes corresponen a conills; aquesta era la seva base alimentària, i no trobem pas aquest animal representat sinó que hi ha moltes cérvoles, cavalls, cabres, bous..." Per tant, el que dibuixaven era el seu univers simbòlic i no el que perseguien per alimentar-se. La major part de les representacions són de fa uns 15.000 anys però també n'hi ha de fa 20.000 i 7.000 anys. Hi ha figures superposades, fetes amb el mateix estil i el mateix traç: "Per exemple, hi ha dues cérvoles que comparteixen un mateix cos d'on surten vuit potes, dos colls i dos caps. Aprofitar el mateix cos era força habitual", diu Vergés.

Aquest investigador, però, està convençut que han desaparegut moltíssimes figures i no descarta que a les parets de la cova també hi hagués hagut pintures: "És una zona que va ser molt transitada. Ens passem hores mirant les parets, i anem trobant noves figures mig esborrades. També farem proves de tractament d'imatge per esbrinar si hi ha traces d'antigues pintures". La cova ha tingut múltiples vides. Se sap que la boca es va fer servir com a hàbitat però els homes i dones de la prehistòria no vivien ni menjaven a la zona fosca i humida de l'interior, a uns 250 metres de l'entrada, on s'han trobat els gravats.

A finals del segle XIX i principis del XX, la cova es va utilitzar com a celler, amb la Guerra Civil es va convertir en un polvorí, més tard s'hi van cultivar xampinyons i, fins fa relativament poc, era l'escenari del pessebre vivent de la població. Actualment una part de l'interior de la cova també està habilitada com a museu: "Fins ara s'han explorat 3 quilòmetres i mig de recorregut no lineal, però hi ha una part, després del segon sifó, que encara no s'ha pogut franquejar" diu l'investigador de la IPHES. No se sap què hi pot haver a l'altra banda.

A la zona del Cantàbric i a França hi ha moltes més coves on s'han conservat pintures i gravats, però la fauna és molt diferent. Al nord hi ha bisons, rens, rinoceronts. "Allà hi ha molta més diversitat. Aquí es repeteix més la mateixa fauna i els mateixos estils –diu Vergés–. És una gran font d'informació, perquè tenim moltes dades de la zona francesa i cantàbrica però molt poques de la mediterrània". Aquest santuari de la Cova de Font Major no serà accessible al públic perquè és molt fràgil. Tanmateix, els gravats s'estan documentant en 3D per poder-los estudiar i fer-ne una possible rèplica en realitat virtual per als visitants.