L'ombra inquietant de la plataforma Castor

BarcelonaEn les imatges de la fotògrafa i artista Paula Artés (Molins de Rei, 1996) els detalls aparentment mínims són reveladors. Per exemple, la imatge d'uns margallons o uns dàtils de mar reflecteixen, al marge dels terratrèmols que va provocar, els estralls mediambientals de la instal·lació de la plataforma del magatzem de gas Castor, davant de la costa de Castelló i el Montsià. Així es pot veure en l'exposició que la galeria Àngels Barcelona de Barcelona (Pintor Fortuny, 27) li dedica fins al 4 de setembre, titulada Energia submergida.

"Fa quatre o cinc anys em vaig adonar que certes empreses que tenen relació amb l'Íbex-35 tenen més poder que el govern, i vaig començar a fer una investigació sobre tot l'entramat de com aquestes empreses utilitzen els estaments de l'Estat per fer els seus projectes", explica Artés. Va començar la recerca amb Castor per una qüestió de proximitat, però, sigui com sigui, el seu objectiu és revelar la "cara oculta" del poder. "No sé fer una foto si no sé per què l'estic fent, necessito tenir la investigació prèvia molt consolidada, i després fer-la és molt ràpid. La investigació és el 70% o el 80% del projecte", adverteix.

L'exposició inclou una selecció dels treballs que es van poder veure a Lo Pati, el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, a Amposta, encara que el projecte de l'exposició a la galeria és anterior. És el primer en què Artés va combinar diferents mitjans, com la reproducció de documents, el vídeo i els enregistraments sonors, com un de judicial de l'impulsor de la plataforma, Florentino Pérez. A Amposta li va cridar l'atenció que molt públic local desconegués fets que ella explica a la seva obra, com que l'Observatori de l'Ebre té una sala pensada únicament per monitorar el Castor permanentment.

Així i tot, Artés ha buscat un enfocament nou per exposar-lo a Àngels Barcelona. "A la galeria hem abordat el projecte des d'una perspectiva més quotidiana, a partir de les coses del dia a dia que no sabem què tenen al darrere", adverteix Artés, que ha deixat la part de despatxos i documental en segon pla. Com que Catalunya estava en contra de la plataforma Castor, l'Estat va modificar la frontera marítima perquè el magatzem de gas quedés en territori valencià. "Vaig descobrir-ho en un BOE que en corregia un d'anterior. Van canviar les coordenades en comptes de moure la plataforma. Va ser aleshores quan em vaig adonar que aquesta gent té el poder i no l'Estat ni el govern", diu l'artista. "El primer document que vaig trobar és del 1996, el mateix any que vaig néixer, i des d'aleshores fins a l'any 2010 i el 2013 van passar molts governs del PSOE i el PP, i sempre es va tirar endavant la plataforma Castor, mentre que moltes vegades un macroprojecte cau quan hi ha un canvi de govern", afegeix.

Per a Paula Artés, que era coneguda per un projecte amb el qual es va endinsar dins de la Guàrdia Civil, l'art és una eina per acostar el problema del Castor al públic, i la "poètica" és un recurs per intensificar el contacte entre l'espectador i l'obra. "Quan estàs immers en la fotografia és quan comences a destriar el que hi ha al darrere i fas el clic", diu l'artista. És el que passa en les fotografies nocturnes d'una platja en l'horitzó de la qual apareix el Castor com una presència inquietant.

Actualment, a la plataforma Castor hi treballen unes tretze persones oficialment fent tasques de manteniment. I el secretisme continua. Durant tot aquest temps, Artés només recorda una experiència estranya: la setmana que va començar a parlar del projecte en diferents convocatòries de beques va tenir la sensació que una nit un cotxe la seguia quan tornava a casa. "Quan vaig agafar la meva sortida i vaig entrar en una carretera comarcal van deixar de seguir-me", diu Artés. "El projecte del Castor ara està tancat i hi ha un BOE que diu que la plataforma s'ha de desmantellar, però dubto molt que ho facin. Tenen molta por, perquè els taps dels dipòsits de gas estan caducats i pot ser que, quan els treguin, hi hagi més terratrèmols dels que va haver-hi", adverteix.

A més de tots aquests materials, un vídeo al final de la galeria Àngels Barcelona apunta el segon capítol del projecte, dedicat a les energies renovables i la seva relació amb els ecosistemes. "Ho van vendre com energia renovable, que ho és, però a costa de què? El Castor i els molins de vent són el mateix: explotar aquestes zones oblidades o sense riquesa aparent", conclou Artés.