La vuitena edició de la Setmana d’Arquitectura i Disseny del Club Pollença tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 d’agost. Ha programat la participació de sis professionals i estudis d’arquitectura i disseny locals, nacionals i internacionals que han desenvolupat projectes rellevants a les Balears, com el projecte de Camper a la zona de Gomila. Hi haurà l’estudi local Aulets, els internacionals MVRDV i Moneo Brock, i els nacionals DATAAE, Carles Enrich Studio i Guillem Aloy. Les converses seran totes a les 20.30 hores al pati de l’Ajuntament.
L’artesania d’Huguet, al servei de l’arquitectura internacional
A partir de dilluns es pot visitar la mostra de projectes de la fàbrica de rajoles hidràuliques, fetes amb la col·laboració d’alguns referents mundials del disseny
Palma24 anys després d’agafar la fàbrica de rajoles hidràuliques que el seu padrí va fundar a Campos, Biel Huguet, arquitecte tècnic i gerent de la firma, és col·laborador dels millors arquitectes del món, com ara Caruso St John i Sergison Bates, també d’un dels estudis de disseny més rellevants del globus, Pentagram. Aquests són només alguns pocs projectes que ha desenvolupat enguany la fàbrica, que també n’ha fet un per a la seu de Nike a Berlín i un altre per a la botiga de Manolo Blahnik a Hong Kong. “Ha estat l’inconformisme, la inquietud de tots aquests anys”, diu Huguet. Fos el que fos, a partir d’aquest dilluns, 16 d’agost, es podrà veure una mostra d’aquestes col·leccions i treballs fets per aquestes firmes: Alfredo Häberli, Apt, Camper Lab, Caruso St John, Casper Mueller Kneer, GFA2 Architecs amb Urtzi Grau, Kinzo amb Nike, Lázaro Rosa-Violán, MVRDV amb GRAS, Nick Leith-Smith amb Manolo Blahnik, OHLAB, Patricia Urquiola, Sella Concept, Sergison Bates, Teo Yang i Wingardhs. A més, presentarà les col·leccions de rajoles que han dissenyat vuit socis de Pentagram: Astrid Stavro, Giorgia Luppi, Jody Hudson-Powell, Jon Marshall, Luke Powell, Matt Willey, Sascha Lobe i Yuri Suzuki.
Aquests col·laboradors són referents mundials de l’arquitectura i el disseny. És “gent espectacular que s’emociona veient el procés de fabricació, l’ofici, i amb la qual compartim els valors i la manera de fer feina que ens defineix”, diu Huguet, qui reivindica la diversitat d’estils i generacions a què pertany la gent amb qui col·labora. La sensibilitat, la delicadesa, la bellesa, l’estima cap a l’artesania i la sostenibilitat són trets que els caracteritzen. “El que feim té alguna cosa de poètic”, assegura, mentre menciona son pare, el poeta Damià Huguet.
Ambició
Huguet està orgullós i satisfet, “content”, de veure fins on ha arribat, especialment pel fet de recuperar una tradició mediterrània com la fabricació de rajola hidràulica: “Hem aconseguit recuperar aquest ofici, mantenir-lo, posar-lo al dia i dur-lo fora. Vull pensar que la gent veu que és viable fer coses aquí i arribar a Washington, Hong Kong i Berlín. Hem de ser ambiciosos. Jo cerc fer les millors rajoles del món, per què no ho hem de poder fer bé?”, es demana l’arquitecte tècnic de Campos, que espera que aquesta manera de fer que reivindica “ajudi a fer una Mallorca millor”: “No podem ser una illa que faci més coses, a part de turisme? No podem produir alguna cosa?”, qüestiona.
De voler ser, fa 24 anys, una empresa que fes arquitectura tradicional per a un mercat local, Huguet Rajoles ha passat a ser una fàbrica d’arquitectura contemporània que fa feina per al mercat internacional. “Amb el temps, he vist que és molt difícil fer plans. La recepta de qualsevol projecte és, bàsicament, fer feina i adaptar-se a allò que vingui. Amb esforç, rigorositat, inquietud. Són valors bàsics dels nostres padrins, però descobrir-los requereix temps”, menciona Huguet. La fàbrica de Campos sempre té els engranatges en marxa. Això, d’alguna manera, “fa por”, diu el responsable. “Hem fet de tot i hi ha dies que et demanes què més pots fer”. A la vegada, però, hi ha una cosa que el manté serè: la convicció que algú, en algun lloc del món, requerirà el seu ofici, la seva manera de fer, “productes fets amb materials nobles, càlids, humans”.
Un ha de conèixer les seves pròpies forces, calcular bé els moviments que fa; no hi ha cap altra manera d’aprendre això que deixar que passi el temps. Fer-ho, travelar, tornar-hi. L’objectiu final és adquirir l’experiència que et guia, que et permet prendre decisions. “L’experiència m’ha duit a reconduir la meva ambició cap a terrenys on l’he poguda gestionar millor”, confessa Biel Huguet.