Şükran Moral presenta a Es Baluard la seva obra més reivindicativa

PalmaEl dijous s'inaugura la primera exposició individual de Şükran Moral a l'estat espanyol, 'El món per dins'. L'artista i la comissària Claudia Gianetti han fet la selecció de quatre peces clau de la carrera de la 'performer' que problematitzen les qüestions de gènere, estructures de poder i espai públic, amb un llenguatge del cos proper a Marina Abramovic o Ana Mendieta. L'exposició es podrà visitar fins al dia 9 de setembre.

Les obres que es poden trobar a l'Aljub tenen totes més d'una dècada, però són més vigents que mai. Aborden temes com els condicionants identitaris, la genealogia de la violència o l'alteritat, que en el moment en què varen ser produïdes parlaven d'una realitat específica, relacionada amb el país natal de l'artista, Turquia, i amb l'efecte de la globalització i les migracions, s'han convertit en qüestions sociopolítiques determinants també a Occident, com el domini del poder patriarcal, que, des d'una vessant local, adquireix una visió global.

Com cada estiu, Es Baluard convida un artista internacional a presentar un projecte temàtic a l'Aljub, i enguany incideixen en l'activisme feminista. El punt de vista crític i transgressor de Moral ens fa preguntar "quins són els nostres propis condicionants, els mecanismes disciplinaris als quals estam sotmesos", ha comentat Gianetti, qui ja va organitzar una retrospectiva de l'artista a l'Edith Russ Haus for Media Art, a Oldemburg, Alemanya, el 2014, quan era directora del centre.

L'artista va haver d'abandonar Turquia el 2010 per la repressió i viu a Roma des d'aleshores. És un referent en l'art reivindicatiu del seu país, on "la dona és quasi com una heroïna, i en el camp de les arts més. El feminicidi ha augmentat, també a Itàlia, la història de l'art està feta per penis, mires l'arquitectura i és vertical, fal·locràtica, mires en una llibreria i la majoria dels autors són homes, les dones som humiliades amb la invisibilització".

A l'exposició hi podem trobar obres com 'Haman', 'Bordello', les dues del 1997 o 'Married with tree men', del 2010, que mostren la disrupció que provoca amb la seva acció a l'espai hegemònic organitzat per uns codis que trenca amb la utilització de l'espai públic com a marc teatral.