“Artistes com Sisa fan que una societat sigui millor”

BarcelonaEra una pena que les cançons de l’últim disc de Jaume Sisa no s’haguessin tocat mai en concert. És l’opinió unànime dels implicats en l’espectacle Malalts del cel. Sisa, que es farà el dimecres 20 de juliol al Teatre Grec a partir de les 22 h. Serà un concert de Sisa sense Sisa, però amb una notable alineació d’artistes convidats. N’hi ha que ja havien participat en aquella obra mestra, com Marina Rossell, Roger Mas, David Carabén (del grup Mishima) i el violinista Aleix Puig (Quartet Brossa), i d’altres cridats expressament ara per interpretar en directe cançons de l’àlbum com Maria Arnal, Julio Bustamante, Joan Garriga, Guillem Gisbert (Manel), Queralt Lahoz, La Ludwig Band, Quimi Portet, Tarta Relena, Maria Rodés i Tronco.

“Hi haurà artistes de diversos estils, gèneres, edats i influències –explica Jaume Sisa–. Sempre fa gràcia veure que les teves cançons són interpretades pels altres, perquè al final un cantautor el que vol, a part de cantar-les ell i fer-se pesat, és que les cançons arribin a la gent, al públic i que les cantin els altres”. Una de les que cantarà és la il·lustradora Conxita Herrero, que comparteix el grup Tronco amb el seu germà Fermí i per a qui Sisa és “un artista superinteressant i molt revolucionari”. “La cançó que cantarem dimecres, Hipopotàmia, té un missatge molt modern”, afegeix Herrero. Quim Carandell, de La Ludwig Band, un dels grups joves que millor han assimilat la influència de Sisa i Pau Riba, cantarà La ratlla de l’horitzó (i més coses que no pot explicar). Per a ell, Sisa és “un referent a l’hora de compondre”. "I crec que ens assemblem bastant en la manera de tocar", diu Carandell.

Sisa va publicar Malalts del cel amb la discogràfica Satélite K el 2016, i aleshores ja no tenia gaire clar si el presentaria en directe o no. Finalment, va decidir retirar-se i aquell àlbum va quedar sense plasmació en un escenari. “Era una llàstima, perquè és un disc molt bo, important, que té cançonasses i unes idees increïbles. No se m’acut una obra tan bona d’una persona de 67 anys, que és l’edat que tenia el Sisa quan va fer Malats del cel, explicant coses que es pensen a aquestes edats”, assegura el cantant dels Manel, Guillem Gisbert, que dimecres interpretarà Tornarà la primavera i Els anys. “Sisa és una manera d’entendre la cançó cantada en català, que és un molt bon camí. N’hi ha que no són tan bons, i el del Sisa és el bo. És la part de la Catalunya cantant que m’interessa”, diu Gisbert.

“A mi no m’hi emboliqueu”

La idea del concert es va anar covant en converses, fins que Gerardo Sanz, de Fina Estampa Produccions, l’oficina de management de Sisa, va començar a posar fil a l’agulla aprofitant que el TRESC també volia fer una nit galàctica al Festival Grec. A la suma de voluntats calia afegir-hi el permís de l’autor, esclar. “Ens va dir que sí, però amb una advertència: «Feu-lo vosaltres, a mi no m’hi emboliqueu»”, recorda Sanz, que va contactar amb Gregori Ferrer, el músic a qui Sisa havia confiat els arranjaments i la fase inicial de Malalts del cel. La intenció era estrenar l’espectacle al Grec del 2020, però la pandèmia va obligar a ajornar el projecte fins al 2022.

“Sisa em va trucar cap al 2014. Tenia unes cançons que eren d’una època més madura, més íntima. Feien pinta de comiat. S’imaginava un disc a veu i piano. I vam començar a treballar”, explica Ferrer, que va fer els arranjaments de piano i veu, a més del de corda del Quartet Brossa a La vella cançó i “uns metalls” a Tramoia virtual. “I aquí va acabar la meva feina. Després el Sisa va anar incorporant els músics de la seva colla, com el violinista Xavier Riba, el germà del Pau Riba. I el 2019 Gerardo Sanz em va proposar fer-me càrrec de la direcció musical de l’espectacle. Vaig dir que sí encantat. Era una oportunitat molt bonica”, diu Ferrer, que per al concert ha muntat una banda amb Gemma Abrié, Aleix Puig, Marta Roma, Pinyu Martí, Carola Ortiz i Amaia Miranda. Paral·lelament, Ignasi Duarte ha desenvolupat la posada en escena d’acord amb un relat que no segueix l’ordre del disc. “L'Ignasi ha plantejat un espectacle sense aturades. Volia evitar la nostàlgia i la desfilada de convidats que fan el seu discurs", explica Ferrer.

L’equip de Fina Estampa va acabar de lligar els participants, alguns dels quals formen part de la mateixa agència, com Mishima, Maria Arnal, Quimi Portet, Joan Garriga i Manel. D’altres els ha buscat fora, a vegades sorprenent els mateixos artistes. “Quan ens ho van proposar vaig flipar una mica –admet Conxita Herrero, de Tronco–. Vaig pensar: «Que estrany, per què ens truquen a nosaltres?» Era un luxe, un privilegi. Li deia al Fermí: «No sé com ha passat, però ens hem colat en aquesta festa»”. El misteri per resoldre és si hi participarà Sisa. “Ha estat molt de perfil en aquest projecte. No s’hi volia implicar gaire i al principi fins i tot deia que no vindria. Però ara m’arriba que ja li fa il·lusió”, diu Ferrer. Carandell, en sintonia amb la filosofia galàctica, proposa un altre escenari: “Espero que al final ell sí que tindrà ganes de cantar, o aquest és l’objectiu, que sortim tots a cantar, que ho fem tots malament i que ell surti a corregir-nos”.

Com el ‘Blackstar’ de David Bowie

El periodista Donat Putx, autor del llibre Jaume Sisa, el comptador d’estrelles (Empúries, 2015), descriu Malalts del cel com “la crònica d’una derrota serena”. Per al creador de Qualsevol nit pot sortir el sol, el propòsit era “mirar una mica cap enrere” i preguntar-se "què havia passat" des que va publicar el primer disc el 1968. “És un disc que explica la meva trajectòria –diu Sisa amb un somriure murri que foragita qualsevol nostàlgia–. Vaig intentar resumir per què em vaig posar a cantar i què em movia. I era aquesta mena d’ideal romàntic de canviar el món”.

Aquest to de recapitulació fa que Gisbert connecti Malalts del cel amb Blackstar (2016) de David Bowie, “un disc final amb tota la intenció”. Val a dir, però, que sense l’alè tràgic: Bowie va enregistrar Blackstar quan sabia que el càncer l’estava consumint i el va publicar el 8 de gener del 2016, dos dies abans de morir. Sisa va decidir jubilar-se de la música, però ha seguit actiu, passejant per Barcelona, publicant Els llibres galàctics (Anagrama, 2019), participant en una secció al programa El matí de Catalunya Ràdio en què compartia visions i reflexions amb Marina Rossell i Pau Riba, i regalant col·laboracions puntuals, com la que va fer a la cançó El vell músic del disc Per la bona gent (2019) dels Manel. "Ara porto els estudis una mica avançats per arribar a ser innocent, que em sembla que és de les coses més maques que es poden ser", explicava Sisa el 5 de juliol després de rebre el primer premi TRESC.

Per a Gisbert, Sisa “transmet una manera de viure la vida, de superar la quotidianitat en la qual anem fent sense pensar gaire les coses”. "Hi ha una mena de convenció aburgesada on som tots, i ell va per una altra banda. És molt important que hi hagi artistes com ell que ho facin. El Pau Riba també ho feia. Fan que una societat sigui millor”, diu el cantant dels Manel.