Pérez-Reverte deixarà la RAE si es reforma la Constitució fent servir el llenguatge inclusiu
Podemos agraeix la possible marxa de l'autor perquè a la Real Academia Española "hi falten dones"
BarcelonaL'escriptor i periodista Arturo Pérez-Reverte ha anunciat a Twitter que abandonarà el seu lloc d'acadèmic a la RAE si es revisa la Constitució espanyola per adequar-la a un llenguatge inclusiu. La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va fer la petició el passat 9 de juliol. Calvo sol·licitava a la Real Academia Española un informe que tracti sobre l'adequació de la Constitució a un llenguatge que reflecteixi correctament "la realitat d'una democràcia que transita entre homes i dones". Calvo sosté que "la Constitució en masculí es correspon a una societat de fa 40 anys".
El director de la RAE, Darío Villanueva, afirma que posarà en marxa una comissió per treballar l'assumpte "immediatament", malgrat que l'última decisió sobre l'informe l'ha de prendre el ple de l'acadèmia, que no es tornarà a reunir fins a l'octubre. Villanueva defensa que el termini de temps "és normal", ja que "es tracta de revisar lingüísticament tota la Constitució".
Darío Villanueva insisteix que la RAE respondrà amb un treball despolititzat i diu que no s'allunyarà en cap cas "de la tradició gramatical des de fa més de 300 anys, que ha anat evolucionant i posant-se al dia".
Diversitat de reaccions
A l'amenaça de Pérez-Reverte de marxar de la RAE, la diputada autonòmica madrilenya i consellera estatal de Podemos Clara Serra ha contestat: "Dels 46 acadèmics que té la RAE, només 8 són dones". I ha afegit, referint-se a Pérez-Reverte: "Segur que se n'ha adonat que falten moltes dones a la RAE i que algunes de les milers de lingüistes d'aquest país poden ocupar el seu lloc". Amb to sarcàstic ha finalitzat amb un agraïment: "Gràcies, Reverte, necessitem molts aliats feministes com tu".
L'historiador Fernando García de Cortázar, en canvi, ha titllat de "barbaritat" la proposta de canviar el llenguatge de la Constitució, perquè ho considera un "odi als homes que travessa totes les línies vermelles". Cortázar ha subratllat que "el llenguatge actual ja és inclusiu, perquè inclou tots dos gèneres" i que s'han de solucionar "certes injustícies" cap a la dona, "però no a través del llenguatge".