L’Arxiu Planas encara espera ajuts públics
El fons fotogràfic té més de 4.000.000 imatges, 200 càmeres, àlbums familiars i màquines de cine
PalmaCercar ajuts per la gestió de l’Arxiu Planas és un repte de col·laboració entre la iniciativa pública i la privada. El Consell de Mallorca va ampliar una línia de subvencions per a arxius privats que s’havia creat per a ajuntaments i administracions. La partida pressupostària màxima era de fins a 15.000 euros, però les condicions no s’ajustaven a les necessitats que el volum de l’Arxiu Planas requereix. Una de les condicions era que el mateix sol·licitant hauria d’avançar el pressupost, sense cap seguretat que l’ajut fos concedit. Aquest fons s’hauria d’invertir en personal, no en equipament.
Marina Planas, neta de Josep Planas i Montanyà, ha activat el centre cultural Casa Planas, on es troba l’arxiu, a més d’un espai de coworking, una sala de concerts i tallers polivalents. És conscient que “l’arxiu forma part de la memòria col·lectiva de les Illes. Entre els negatius i ampliacions, hi ha tant fotografies domèstiques de noces com fotografies de Magaluf sense hotels o els primers turistes de l’Arenal, i tot aquest material requereix catalogació, digitalització, cosa que significa personal especialitzat, equipament i, a causa de l’immens volum, molt de temps”.
Amb una partida de 15.000 euros, Marina Planas considera que no n’hi hauria ni per començar. Es necessita una important inversió en material per digitalitzar, com escàners de negatius i ordinadors. Calcula que un equip humà especialitzat de dues o tres persones podria treballar dos anys per fer el visionament, la digitalització i la catalogació de l’arxiu. Això requereix un procés meticulós, professional i continuat.
Que la col·lecció surti de l’espai propi a Marina Planas no li genera confiança, atesa la manca de control de les col·leccions públiques a les Illes Balears. En aquest sentit, Planas continua en negociacions i a l’espera d’un suport institucional que encaixi amb les necessitats del fons fotogràfic.
La immensitat del fons
L’Arxiu Planas està allotjat a un espai d’uns 500 metres quadrats, on Planas i Montanyà va tenir el seu darrer laboratori i despatx. Són els baixos d’un edifici del qual ell mateix va ser promotor, annex al desaparegut cine Lumière, espai que va construir i va dissenyar per a un fi específic.
Entre els centenars d’estanteries que es poden trobar a les set sales contigües, hi ha llanternes màgiques, zoòtrops, centenars de llibres, desenes d’àlbums de fotografies antigues des de principi de segle XX, milers de revistes del món de la imatge des dels anys 50, col·leccionables, milers de postals seves i antigues classificades per tipologia -algunes de les quals varen sortir del mateix Planas i que, una vegada escrites i enviades, va recuperar a mercadets-, ampliacions seves, ampliacions d’altres, retalls i pòsters amb acudits sobre fotografia, figuretes de jugueta que ell mateix convertia en fotògrafs, negatius de vidre, en quadricromia o pel·lícula fotogràfica, equips d’edició i ampliació, trípodes, rodets, més de 2.000 càmeres; tot el que pogué aglutinar entorn del món de la fotografia Planas i Montanyà, fotògraf, emprenedor i col·leccionista.
Projectes creatius
Com a estratègia per visibilitzar l’arxiu i fer-ne una relectura des d’una altra perspectiva, des de Casa Planas s’estableixen col·laboracions amb artistes i col·lectius que treballen amb l’arxiu com a eix del seu treball creatiu, posant a la seva disposició el material original en el seu estat actual. Els actors Marc Caellas i Esteban Feune, que ja han realitzat projectes a Can Timoner i al museu Es Baluard, solen treballar amb teatre social i al carrer. Realitzaran una residència el mes de novembre de dues setmanes a Casa Planas. Parteixen de la premissa de realitzar una performança dins l’arxiu i en faran quatre sessions per al públic al final del seu període de producció.
El col·lectiu de Barcelona Platform Harakat ha proposat fer una web de l’arxiu en l’estat previ. Treballen la memòria i el territori a la zona del Mediterrani, a països musulmans i europeus, des d’un enfocament artístic. Laura Marte i Neus Marroig també van desenvolupar un projecte amb les postals de l’arxiu, que ara va a Mèxic. També hi ha en procés un projecte futur a l’Arenal i al CAC, i es preveu fer residències amb artistes que treballin sobre el tema de l’arxiu.
