Els arxius de Barcelona, sense espai i sense calendari per a una nova seu

BarcelonaEls arxius històrics de Barcelona sempre s’han enorgullit de guardar la memòria de la ciutat: hi ha documents que abracen dotze segles d’història, des del segle IX fins al XXI. A dins de cada carpeta hi ha milions d’històries: pugnes de poder, revolucions urbanístiques, registres de bombardejos, reglamentacions municipals sobre prostitució, magnicidis o reivindicacions veïnals. Però difícilment podran recollir nous episodis de la història, perquè ja no tenen espai. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Casa Ardiaca, i l’Arxiu Contemporani de Barcelona, amb la seu central al carrer Bisbe Caçador, estan al 95% de la seva capacitat.

Tampoc estan en gaire més bona situació la resta d’arxius municipals i de districte. Molta documentació està externalitzada a empreses especialitzades en custòdia externa; com és el cas dels fons d’Urbanisme, Hisenda i d'alguns districtes a Sant Sadurní d’Anoia i Òdena. L’Arxiu Fotogràfic tampoc té l’espai més adient per fer les seves activitats, al Convent de Sant Agustí. A més, té vacant la direcció des que el juliol del 2019 en va marxar Jordi Serchs. Els arxius no saben per on créixer i tampoc tenen gaires perspectives de poder-ho fer: el gran projecte d’una nova seu que es va presentar el 2018 està parat de manera indefinida i sense calendari. 

El maig del 2018 es va anunciar que l’antic recinte fabril de Can Batlló es convertiria en una gran àgora on la ciutadania trobaria el seu espai i a la vegada es conservaria l'immens patrimoni documental de la ciutat. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, havia d’acollir 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Però el projecte està parat i no hi ha cap previsió que torni al calendari en un futur immediat.

L’Ajuntament de Barcelona, que s’ha negat a respondre les preguntes sobre els arxius a l'ARA, només s'ha limitat a dir que no figura als pressupostos: “Atenent al cost i a les necessitats públiques que cal atendre a causa de la pandèmia del covid-19, el projecte no s'ha pogut encabir dins el Programa d'Inversions Municipals vigent”. 

Les obres s'havien d'acabar el 2022

A Can Batlló hi havia d’haver tota la documentació que actualment està dispersa pels 21 centres d'arxiu i dependències municipals. El pressupost per rehabilitar i adequar la nau número 8 era de 47 milions d'euros (9,1 milions per a l'Arxiu i 37,7 per rehabilitar la nau) i a finals del 2019 s'haurien d’haver iniciat les obres. La previsió era que s'enllestissin en uns 30 mesos, és a dir, al llarg del 2022. Gemma Sendra, regidora de cultura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament, assegura que la situació dels arxius és “insostenible”: "Ho és des de fa temps. El projecte de Can Batlló, que seria clau per resoldre els problemes de saturació dels dipòsits de documents i de falta d’equipaments adequats, està aturat i sense que tinguem notícies de si es vol tirar endavant o no”. ERC creu necessari tornar a activar el projecte: “La rehabilitació d’aquest patrimoni de la ciutat és urgent i els arxius, que estan al límit del col·lapse, han de poder actualitzar-se i modernitzar-se per prestar el millor servei possible”. Sendra demana que es reprengui el projecte: “No es pot deixar de banda una peça patrimonial central com és Can Batlló. Existeix la partida del pressupost per a la rehabilitació d’edificis singulars, que gràcies a ERC ha crescut en 30 milions d'euros aquest any. Uns recursos que haurien de servir per reactivar el projecte". 

L’Ajuntament de Barcelona va encarregar l'avantprojecte i el projecte bàsic a UTE OP Team, Mendoza Partida i Ramon Valls, que va ser l’equip que va guanyar el concurs públic, però el projecte executiu està aturat. Tampoc s'han fet les tasques de consolidació d'estructura, ni la neteja i la descontaminació del sòl previstos. L'edifici s'està deteriorant. Només s’està intervenint urbanísticament en l'entorn. Mentrestant no es poden fer campanyes per acollir nous documents i, des de fa uns anys, molts papers van a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que sí que té espai per acollir documentació i és més proactiu en aquest sentit. Ha anat de ben poc, per exemple, que l’arxiu de districte de Sant Martí hagués de dir que no al fons de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i de la Mina, que va fundar i dinamitzar i va donar Josep Maria Monferrer Celades. Al final se li ha trobat espai, però no ha sigut gens fàcil.