Associacions d'escriptors en català, gallec i basc signen la Declaració de Palma: "Prou atacs contra aquestes tres llengües"

Els signants són l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Asociación de Escritores en Lingua Galega i l'Euskal Idazleen Elkartea

El president de l'AELG, Cesáreo Sánchez Iglesias; un representant de l'EIE, Joxemari Carrere, i el president de l'AELC, Sebastià Portell, a la presentació del manifest per la protecció de les llengües catalana, basca i gallega.
Ara Balears
29/05/2024
2 min

PalmaAssociacions d'escriptors en català, gallec i basc han signat aquest dimecres la Declaració de Palma, un manifest que reclama el "cessament de qualsevol atac" contra les tres llengües. En demanen també el "ple desenvolupament de la normalització", a més de la internacionalització i la col·laboració entre les respectives institucions, tant públiques com del sector.

Les associacions signants són l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l'Euskal Idazleen Elkartea (EIE) que s'han trobat amb motiu de l'Encontre Galeusca, centrat, precisament, en la traducció i la internacionalització literària. Aquesta és la primera trobada de les tres associacions que integren la federació Galeusca, tot i haver mantingut estratègies de col·laboració. Aquest dimecres, a més de presentar la Declaració de Palma, han intercanviat experiències i coneixements en traducció i internacionalització literària.

Cesáreo Sánchez Iglesias, president de l'AELG; Joxemari Carrere, representant de l'EIE, i Sebastià Portell, president de l'AELC, han llegit la declaració. Hi demanen, a les institucions nacionals, estatals i internacionals, "el cessament de qualsevol atac contra les llengües gallega, basca i catalana", a més de contra les altres "llengües minoritzades o minoritàries parlades a l'Estat" i insten les institucions culturals dels tres sistemes literaris (català, basc i gallec) a treballar estretament en la normalització de les relacions entre les nostres tres cultures, i també en l'àmbit estatal i internacional.

Durant la presentació del document, Sebastià Portell ha subratllat "la regressió que pateix la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans" i ha fet esment dels atacs "al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord", que ha qualificat de "preocupants", a més d'altres reculades en l'àmbit institucional a Catalunya. També ha reclamat una aposta per la professionalització dels autors i traductors en llengua catalana, ja que "només el 22% poden viure de la seva activitat", segons un estudi encarregat per l'AELC l'any passat.

Per part seva, Iglesias ha afirmat que "la federació Galeusca és més necessària que mai, ja que els centralistes i espanyolistes hegemonistes necessiten una cura d'humilitat, que vagi en contra de la seva supèrbia". També ha intervingut Joxemari Carrere, qui ha dit que han de canviar la percepció del fet que són "llengües perifèriques". "Les nostres són i han de ser les llengües centrals en els nostres territoris", ha reivindicat.

El primer encontre es va fer l'any 1984

L'any 1984 es va dur a terme el primer encontre d'escriptors gallecs, bascos i catalans, al qual seguirien una trentena més de trobades entre 1984 i 2014 en diferents territoris (Barcelona, Pontevedra, la Corunya, Palma, Castelló de la Plana, Andorra, Pamplona, Bilbao...). L'any 2008 l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l'Euskal Idazleen Elkartea (EIE) van signar a Poblet la constitució de la Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca, que representa prop de 2.800 autors literaris, tant escriptors com traductors. La darrera trobada abans de la d'avui va ser el 2014 i amb aquesta cita de Palma, la federació manifesta la seva voluntat i determinació de reprendre el seu funcionament i refermar els seus compromisos.

stats