Ataquen l'escriptor Salman Rushdie durant un acte a Nova York

BarcelonaL’escriptor Salman Rushdie, que ha patit durant anys amenaces de mort després d’escriure Els versos satànics, ha estat atacat durant un esdeveniment a Chautauqua, a l'estat de Nova York. Estava a punt de donar una conferència quan, segons un periodista de l'agència Associated Press (AP), un home ha pujat a l'escenari i l'ha atacat. Segons AP, Rushdie ha rebut ganivetades al coll i a l'abdomen i ha sigut traslladat en helicòpter a l'hospital. L'autor de l'atac ha estat detingut, i la policia estatal l'ha identificat com a Hadi Matar, de 24, i resident a Fairview (Nova Jersey). Segons l'oficial de policia James O'Callaghan, Hadi Matar era "simpatitzant de l'Iran". Tanmateix, O'Callaghan no ha confirmat la motivació d’un atac que s'ha produït en un acte en què Rushdie havia de conversar amb Henry Reese, el fundador de City of Asylum, una organització sense ànim de lucre que protegeix els escriptors perseguits. La governadora de Nova York, Kathy Hochul, ha dit a quarts de set de la tarda (hora catalana) que Rushdie estava rebent l'atenció mèdica "necessària" a l'hospital.

D'acord amb la policia i amb els testimonis recollits pel New York Times, només hi ha hagut un atacant. Segons el politòleg Carl LeVan, present a l'acte, Rushdie va ser apunyalat "diverses vegades abans de ser reduït pel personal de seguretat". Els testimonis citats pel New York Times destaquen la facilitat amb què l'atacant ha pogut apropar-se a l'escriptor.

Va ser just després de la presentació quan un home, “un sol home” segons els testimonis recollits pel New York Times, va córrer cap a Rushdie amb un ganivet a la mà. En l’atac també ha rebut Reese, però les seves ferides són de menys gravetat. Segons la governadora de Nova York, quan es va produir l’atemptat un agent de la policia estatal va intervenir per “protegir” Rushdie i Reese. També va ser immediata la reacció dels sanitaris que van estabilitzar l’escriptor abans de l’arribada de l’helicòpter.

“No hi ha precedents d’un atac comparable a un escriptor en territori nord-americà”, ha declarat la directora del PEN nord-americà, Suzanne Nossel. “Unes hores abans de l’atac, el Salman m’havia enviat un correu electrònic amb la localització d’autors ucraïnesos que necessiten refugi. Salman Rushdie ha estat a la diana durant dècades per les seves paraules, però no ha defallit mai. Ha dedicat moltes energies a ajudar altres persones que són vulnerables i estan amenaçades. Tot i que no sabem els orígens i els motius d’aquest atac, tots els que han cridat a la violència són culpables de legitimar aquest atac a un escriptor”, afegeix Nossel.

Els versos satànics està prohibit des del 1988 a l'Iran, perquè es considera una blasfèmia. Un any després, el 1989, l'aiatol·là Khomeini va emetre una fàtua demanant la mort de l'escriptor. L'Iran també va oferir tres milions de dòlars per a la persona que matés Rushdie.

El 1988 ningú no havia vist a venir encara el fonamentalisme islàmic, però la resposta violenta que va tenir el llibre va servir de presagi del que vindria després. Rushdie explica, al documental Salman Rushdie. Perseguit per la mort (The death on a trail), del director William Karel, que ell no és que fos un visionari sinó que simplement va fixar-se en el que passava quan Occident encara no s’hi fixava. En el llibre alertava de com s’estaven radicalitzant alguns sectors de l’islamisme, denunciava la intolerància, la violència i l’opressió de les dones que preconitzaven.

Ja fa 33 anys d'aquella amenaça que va canviar radicalment la vida de l'escriptor, etern candidat al Nobel. En només deu anys, per exemple, es va haver de canviar cinquanta-sis vegades de casa. L'amenaça no s'ha esvaït mai. El 2012, quan havia de participar en el Festival de Literatura de Jaipur, a l'oest de l'Índia, els seus organitzadors van eliminar el seu nom del programa després d'haver rebut amenaces serioses d'un grup d'islamistes.

Nascut a Bombai (Índia), Rushdie té 75 anys. La major part de les seves obres de ficció estan ambientades al subcontinent indi. A Els fills de la mitjanit, una de les obres de ficció en anglès més importants i conegudes del segle XX, va marcar una fita en la narrativa índia en llengua anglesa i li va valer el premi Booker, el premi literari més prestigiós del Regne Unit, l'any 1981. La novel·la narra la història d'un nen amb poders paranormals que neix precisament a la mitjanit del 15 d'agost del 1947, al moment exacte de la independència de l'Índia i el Pakistan.