L’atractiu incontestable de l’arquitectura en fusta

BarcelonaA l’arquitecte Francisco Cifuentes li va quedar gravada a la memòria una escena de la pel·lícula d’Akira Kurosawa Dersu Uzala, en què el caçador que dona nom al film i un militar que l’acompanya improvisen un refugi de càrritx per no morir de fred. Idees com aquesta són la base de la seva recerca dels materials i dels edificis en fusta, com l’escoleta de Llubí i l’escola Arimunani, que ha fet amb el seu estudi, Aulets, juntament amb els col·legues del despatx Aixopluc. “La fusta et dona una alegria, perquè és un material viu, té unes condicions materials que et donen un benestar”, afirma Cifuentes. “Hi ha dos materials que crec que són complementaris: els panells de contralaminat i les bigues; l’estructura de les bigues et permet treballar d’una manera més sincera com funciona el sistema”, explica. A l’escoleta de Llubí combinaren la pedra i la fusta: “La gran inèrcia tèrmica de la base de l’edifici, de pedra de Santanyí, i l’aïllament tèrmic de la coberta de fusta formen uns espais interiors, porxos i umbracles que donen el confort òptim segons cada estació i situació meteorològica diària”, expliquen els arquitectes, perquè “els infants creixin, aprenguin i juguin en un hàbitat que els ajudi a desenvolupar totes les seves habilitats”.

La construcció és la responsable del 40% de les emissions de diòxid de carboni, i és un fenomen imparable i creixent: està previst que el 2050 un 70% de la població mundial visqui en una ciutat. Els arquitectes són cada vegada més conscients de la seva responsabilitat ambiental i han trobat en la fusta un gran aliat per reduir emissions i per experimentar creativament. Així com fa uns anys els edificis fets amb fusta eren una raresa, ara el sector experimenta un moment d’apogeu. “Hi ha molt recorregut en la recerca sobre l’acústica i la qüestió estructural”, diu Cifuentes.

“L’arquitectura en fusta era residual, però de mica en mica està agafant el protagonisme que toca, com a Europa”, afirma José Antonio González, fundador i conseller delegat de la promotora Arquima. Ells n’han fet obres recents, com dos habitatges a Sant Andreu de la Barca, desenvolupats amb els arquitectes Ana Martínez Rodríguez, Laura Milán i Stefano Carlo Ascione, i estan construint a Palma el primer edifici plurifamiliar amb estructura de fusta i consum gairebé nul de les Balears. “Tant els arquitectes com les administracions i les promotores comencen a demanar el que és totalment de sentit comú: edificis que tinguin més eficiència energètica i una millor qualitat d’aire”, subratlla. L’arquitectura en fusta tenia una llarga tradició abans que es convertís en un talismà de la sostenibilitat, i també té edificis icònics internacionals, com la nova seu de Swatch, de l’arquitecte guanyador del premi Pritzker Shigeru Ban, a la ciutat suïssa de Biel. I a França s’hi han decantat amb molta força, perquè el mes de febrer es va aprovar una normativa que exigirà a partir del 2022 que el 50% dels edificis públics siguin de fusta.

Des d’una altra promotora, House Habitat, coneguda per un edifici d’habitatges de cinc plantes al barri de Gràcia de Barcelona, enumeren tots els avantatges de la fusta: és el recurs més renovable, té una empremta de carboni més baixa, és més resistent que altres materials i més lleugera, i aïlla millor. També permet escurçar el temps de construcció un 50%. “La fusta és un aïllant tèrmic excepcional. Aïlla quinze vegades més que el formigó, 400 més que l’acer i 1.770 que l’alumini”, asseguren. “Per cada 100 metres quadrats de forjat de formigó, si el fas de fusta estalvies 60 tones de diòxid de carboni, que és aproximadament el que emet un cotxe en un any”, diu l’arquitecte Josep Ferrando, l’autor juntament amb Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas del nou parc de bombers de Moià, el primer fet amb fusta a Catalunya.

Una casa dins la roca

L’arquitecte formenterer Marià Castelló va fer servir la fusta en obres bastant diferents a la seva mateixa illa: dos habitatges, el més conegut dels quals és el del Bosc d’en Pep Ferrer, i l’Escola de Vela. “La primera obra va ser la casa del Bosc d’en Pep Ferrer i vàrem arribar a la fusta contralaminada per una convicció de fer servir cada vegada materials més sostenibles i que fossin més eficients energèticament”, afirma Marià Castelló. “També per fer una incursió en la bioconstrucció i per fer edificis cada vegada més saludables”, subratlla. Una altra raó per fer servir la fusta en aquesta obra és estètica: el contrast entre la part “tel·lúrica” de la casa encastada dins la roca i una altra de “molt lleugera” que està damunts i que té dos grans voladissos. “Aquests voladissos, de tres i dos metres, suposen un esforç estructural i feien que allò idoni fos un sistema de construcció en sec, tectònic i molt lleuger”, explica l’arquitecte. També volia trobar una referència en la tradició: “Tenim molta més arquitectura en fusta de la que ens pensam, no tant en arquitectura residencial, però sí en altres elements auxiliars com són les cases varador, i en aquest cas és una referència que fins i tot a la casa Bosc d’en Pep Ferrer arriba a ser literal”. L’ús de la fusta a l’Escola de Vela respon a aquestes raons i a unes altres: com que l’edifici està ubicat en una concessió de Costes, el sistema construcctiu dona la possibilitat de desmuntar-lo i una part de la fusta es podria reciclar.

En termes econòmics, els avantatges de la construcció en fusta es noten sobretot en la rebaixa de la factura energètica. El despatx 2260mm va ser pioner en aquest sector amb una escola a Vila-seca (Tarragona) que va entrar en funcionament el 2014. “Quan vàrem presentar el projecte el 2012 no hi havia arquitectura en fusta. L’administració no n’estava convençuda i els vàrem convèncer. A partir d’aquest cas vàrem començar a construir moltíssim en fusta”, diu Mar Puig, de l’estudi 2260mm. “Tot són avantatges”, subratlla. L’arquitectura en fusta també permet reduir l’empremta ambiental dels materials de construcció: “S’ha d’anar cap a l’ús dels materials més naturals possibles, com les estructures de fusta”, diu l’arquitecte lleidatà Josep Bunyesc, autor de nombrosos habitatges eficients energèticament, alguns dels quals en zones de muntanya, i del llibre Arquitectura positiva : “Quan comences a fer servir aquests sistemes, ja no pots tornar enrere”. L’arquitectura en fusta va començar a introduir-se en el món acadèmic fa uns anys amb màsters com el d’enginyeria de la fusta estructural de la Universitat de Santiago de Compostel·la i la unitat de disseny en fusta que Josep Ferrando -l’autor del Parc de Bombers de Moià- ha engegat com a director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. “Hi ha una tornada als sistemes constructius tradicionals, i a l’escola s’hi fa més incidència. La fusta és un material tradicional i a la vegada tecnològic, perquè quan es fa servir en panells de fusta contralaminada es processen per control numèric ”, conclou Castelló.

Una generació conscienciada

Un altre senyal del bon moment que viu a Catalunya i les Balears l’arquitectura en fusta és que l’estudi Peris+Toral, format per Marta Peris i José Manuel Toral, n’estan acabant el bloc més gran de l’Estat, amb 85 habitatges. Mentre que aquest és públic, impulsat per l’Impsol, a Girona Ramon Bosch i Bet Capdeferro en varen acabar un de privat amb 35 habitatges fa pocs dies, anomenat 6x6. “La fusta és força imbatible quan abordem el repte de reduir l’energia necessària per construir un edifici”, diu Ramon Bosch. “Començar a construir en fusta ha suposat un reciclatge important en les tècniques constructives, perquè és un altre material, has d’aconseguir uns encastaments en sec i t’has d’imbuir de les qualitats intrínseques d’aquest material. Ha estat un repte important”. Per Bet Capdeferro, l’entrada en el camp de l’arquitectura en fusta és una qüestió generacional, compartida amb altres estudis, com Harquitectes, DataAE i López Rivera. Precisamentun altre referent de Marià Castelló és la Casa 205 d’un altre estudi d’aquesta generació, Harquitectes.