'Auca de Guillem d'Efak': Manacor homenatja l'escriptor i cantautor en el 25è aniversari de la seva mort

PalmaAquest dissabte es compleixen vint-i-cinc anys de la mort del cantautor i escriptor Guillem d'Efak i ahir, a Manacor, es va inaugurar a l'Espai d'Art i Humanitats l'exposició Auca de Guillem d'Efak, de l'il·lustrador manacorí Toni Galmés i amb textos de l'especialista en auques Joan Vilamala. La mostra obre el cicle Culturàlia, que vol fer visible la vasta vida cultural i artística del municipi.

"Quan l'Ajuntament de Manacor em va demanar si podia il·lustrar els rodolins que havia fet Joan Vilamala en homenatge a Guillem d'Efak, jo tot d'una vaig dir que sí, i vaig passar molt de gust fent-les", explica Galmés. Són uns dibuixos fets a tinta i aquarel·la sobre un paper anglès, molt doble, "perquè l'ocasió ho mereixia", assegura l'il·lustrador.

L'espectador podrà veure que cada dibuix té una petita taca de color marró, amb què Galmés ha volgut expressar "la seva identitat i idiosincràsia, qui era Guillem d'Efak", desgrana, i afegeix que ha intentat posar imatge als rodolins "de manera que l'espectador pugui veure tota la vida de Guillem i les anècdotes més importants".

Guillem d'Efak va ser un dels principals representants mallorquins de la Nova Cançó en ple franquisme, tal com recorda el periodista Antoni Janer a l'article Quan cantàvem la llibertat. Nascut el 1930 a la Guinea Equatorial, el seu pare era un manacorí funcionari colonial. A dos anys, a D'Efak el varen traslladar a Manacor i el varen deixar a càrrec de la germana del seu pare.

El 1965 va mudar-se a Barcelona i, un any després, va inaugurar La Cova del Drac, mític local d'actuacions de la Nova Cançó. A poc a poc, va anar deixant la música per endinsar-se més en l'escriptura. El 1980 va tornar a Mallorca i es va establir a Palma.