Àurea Márquez, una mèdium teatral d'emocions fortes

BarcelonaÀurea Márquez s’està deixant la pell damunt l’escenari de la sala Atrium de Barcelona: després de la mentidera compulsiva que va interpretar a M’hauríeu de pagar, de Jordi Prat i Coll, considerada com una de les millors obres de l'última edició del Grec, va entomar un repte encara més difícil, el monòleg de Víctor Borràs Gasch La dona del tercer segona. Després de fer-ne cinc funcions dins el mateix festival, ara hi torna per fer temporada a l'Atrium fins al 3 d’octubre. “Va ser un tour de force, perquè mentre interpretava un monòleg, n’estudiava un altre i l’assajava, i també rodava Com si fos ahir a TV3 –explica Márquez–. Ha sigut molt intens, però com que totes dues m’agradaven molt i m’hi trobava molt a gust, vaig poder fer-ho. Però si fos a fer, no ho repetiria”.

A La dona del tercer segona, Àurea Márquez es posa dins la pell de la Raquel, una dona de prop de cinquanta anys que treballa de carnissera en un supermercat. És la mare d’un noi afectat per una malaltia mental que, durant una reunió de la comunitat de veïns, pren la paraula per explicar l’estigma que arrosseguen les persones que tenen una d’aquestes malalties, i demana als propietaris un favor difícil de concedir -i que cap membre de l’equip artístic vol desvelar-, de manera que la pilota queda al terrat dels veïns. “És una dona que no acostuma a tenir veu. És de classe treballadora, té pocs recursos econòmics i fins i tot diria que intel·lectuals i culturals. Tampoc no té cap xarxa de suport, està molt sola”, explica l’actriu. Aquesta dona posa davant el mirall la societat que no vol mirar determinats problemes perquè li resulten “incòmodes”, i al mateix temps fa un gran esforç per sortir-se’n. “En un cas d’extrema necessitat i de compromís tan gran i d’amor pel seu fill, aquesta dona treu uns recursos inesperats amb forma de súplica. També treu humor i tendresa, és una dona que s’exposa molt”, diu. Un altre aspecte destacat de la seva interpretació és “interpel·lar directament el públic”: “Es produeix una connexió força potent entre els espectadors i jo. Si tens ganes de viure emocions fortes al teatre, en aquesta obra en pots viure, perquè com a espectador et sents part de l’obra”.

A La dona del tercer segona Àurea Márquez treballa a les ordres d’Ivan Benet. Es coneixien per haver treballat junts com a actors fa anys, però aquesta experiència ha sigut molt més profunda: “L’Àurea és una gran actriu i m’ho ha posat molt fàcil”, diu Benet. De la seva aproximació a l’obra, recorda que el principal repte ha sigut com abordar un tema tan delicat i desconegut. “El text és contundent. M’hi havia d’aproximar amb respecte i al mateix temps fer un espectacle que fos atractiu i que expliqués coses més enllà de la textualitat; l’hem vestit amb un material audiovisual potent, i fem aparèixer el fill de la Raquel en un vídeo”, detalla Benet.

L’origen de l’obra es remunta a les preguntes que Víctor Borràs Gasch, un dels fundadors de la companyia Teatre Nu, es va fer arran de viure de prop una situació que li va obrir molts interrogants. “A vegades a les persones que els toca viure una circumstància límit se les jutja i no reben el que esperen, o ni tan sols s’atreveixen a demanar-ho –diu l’autor–. Hem volgut donar veu a algú que no en té, a algú que viu silenciosament”. Borràs Gasch no concreta la malaltia que pateix el fill de la Raquel, perquè ho ha volgut deixar obert i posar l’accent en la crida que fa la dona. “L’obra ens pregunta com som i què fem, no dona respostes, perquè jo com a persona tampoc sé què s’ha de fer; és un problema a la qual ens hem d'encarar socialment”, conclou l'autor.