Qui eren Aurora Picornell i les víctimes del franquisme menyspreades pel president del Parlament balear

Manacor / PalmaAmb un nom de marcades ressonàncies revolucionàries, Aurora Picornell (1912-1937) formava part d’una família de classe treballadora activa políticament. Als 14 anys va començar a treballar com a sastressa i aviat es va implicar en la política per canviar la conservadora i clerical societat de l’època. Va començar a escriure en revistes. Als 18 anys ja era vocal de la Lliga Laica de Mallorca –fundada pel lliurepensador comunista Ateu Martí–, i després de la proclamació de la Segona República va ser responsable de l’organització de dones del Partit Comunista de les Illes Balears. Sindicalista i feminista, va impulsar el primer Dia de la Dona Treballadora a Mallorca el 1934.

Va ser inevitable que es convertís en un símbol de les idees progressistes a l’illa. Tenia una gran oratòria i era empàtica. Sempre era victorejada en totes les seves intervencions públiques. Un periodista de l’època la comparava amb la màrtir liberal granadina Mariana Pineda.

El 1932 va iniciar una relació amb un agent de la Internacional Comunista natural de Moldàvia, conegut com Heriberto Quiñones, amb qui va tenir una filla, Octubrina Roja, el 1934, amb 22 anys. El 1935 va passar dos mesos a la presó per primera vegada, per haver repartit propaganda. Durant una visita a Madrid, va dir que no a Dolores Ibárruri, la Pasionaria, quan li va proposar ocupar un càrrec en l’organigrama del partit.

La seva vida es va truncar l’endemà del cop d’estat del 1936, quan va ser detinguda amb Palma sota el control dels militars colpistes. El 18 de juliol havia estat a punt d’embarcar cap a Barcelona, però al saber que hi havia hagut un cop d’estat es va voler quedar per organitzar la resistència. De la presó va desaparèixer, amb les seves companyes, el 5 de gener del 1937, pensant-se que gaudirien d’un permís. El seu pare, Gabriel Picornell Serra, va ser assassinat a Porreres el mateix mes i els seus germans, Ignasi i Gabriel, poc després. El seu company va ser detingut, torturat i executat a Madrid el 1942. El seu germà Joan va acabar en un camp de concentració nazi. Només van sobreviure tres dones:la mare, la germana Llibertat i la seva filla, fins als 35 anys.

Una troballa emocionant

“Aurora torna a casa”. Així va anunciar ahir el vicepresident del govern balear, Juan Pedro Yllanes, que les restes d’Aurora Picornell han estat identificades a la fossa de Son Coletes, a Manacor. La sindicalista i militant del Partit Comunista, coneguda a l'Estat com la Passionaria mallorquina, va ser assassinada amb 24 anys el 5 de gener del 1937 al cementiri manacorí, contràriament a la hipòtesi historiogràfica més generalitzada, que ubicava la seva mort a Porreres.

“Hem trobat les restes de cinc dones i hem tingut la sort d’identificar les d’Aurora. És un dia històric per a les Balears”, va afegir un emocionat Yllanes. Pel que fa a les altres dones, que amb tota certesa són les Roges del Molinar, es tractaria de les companyes de Picornell: Berlarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pasqual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, totes elles lluitadores antifeixistes. Són conegudes com les Tretze Roses mallorquines. El seu nom simbolitza la repressió franquista a Mallorca.

Les proves d’ADN confirmen la troballa, gràcies al fet que s’han pogut comparar amb les del seu germà, Ignasi. Els cossos d’Aurora i les Roges del Molinar es van trobar a la fossa número 3 del cementiri de Son Coletes entre novembre i desembre del 2021, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions. L’esquelet d’Aurora estava ben conservat i presentava cinc forats per trets d’arma de foc: tres al cap, un al pit i un altre en un braç. També tenia una fractura al peroné dret.

Amb les restes d’Aurora Picornell han aparegut diversos objectes. Per primera vegada s’ha trobat una ploma estilogràfica amb el cos d’una dona; la duia al tòrax dret i s’està restaurant. “Era la seva arma contra el feixisme”, deia ahir la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que assegurava que la troballa és “una victòria de la democràcia contra el feixisme”.

Polítics i investigadors es van confessar emocionats per la notícia, des de la presidenta balear Francina Armengol fins a la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz. La professora de la UIB i diputada de Més per Mallorca, Margalida Capellà, que va impulsar la llei de memòria democràtica, va recordar les últimes paraules d’Aurora Picornell als feixistes que la van afusellar: “Podeu matar homes, dones, infants. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”

“L’excavació de Son Coletes ha revolucionat l’estudi de la repressió franquista”, va afirmar Jurado. A la fossa de Porreres s’havien identificat les restes del pare d’Aurora, Gabriel Picornell, però no les de la seva filla. Ara la família decidirà on enterrarà Aurora, però l’entrega de les restes “tindrà tota la cerimònia que mereix”, deia Yllanes.