Aurora Picornell, a través d’ella mateixa

PalmaAmb una ploma estilogràfica –jaspiada i en tons marrons­– al pit. Així varen aparèixer les restes d’Aurora Picornell (1912-1937) al cementeri manacorí de Son Coletes. I no podia ser d’una altra manera, perquè bona part de la seva lluita la va fer amb una arma poc habitual per a les dones de l’època: l’escriptura. Fins que els ossos han sortit de la terra i han parlat en nom seu, les paraules d’Aurora han estat el testimoni més gran de la seva persona i del somni de justícia i d’igualtat dels perdedors de la guerra. Va començar a fer públics els seus textos a 17 anys, i només el seu assassinat, el 5 de gener de 1937, la va poder aturar. Ara, la seva veu torna a clamar contra l’auge de l’extrema dreta i contra el conflicte bèl·lic a Europa. “No hem de permetre que els nostres fills, que els nostres germans, es destrossin mútuament amb els obrers d’altres països, que també són fills de mare que allà estarà sofrint”, va manifestar sobre la possibilitat d’una guerra a la publicació comunista Nuestra Palabra.

“Els feixistes es llançaran a l’assalt del poder i si, en moments decisius com els presents, estam dividits o actuam per separat, la nostra fi no serà altra que la dels nostres germans de classe d’Itàlia, Alemanya i Àustria”, va escriure Aurora Picornell l’any 1934 pel que fa a la lluita contra el feixisme, reclamant una unitat que a hores d’ara és una assignatura pendent de la democràcia.

“Escriu amb contundència des d’una posició molt clara en defensa de les dones, contra el feixisme, l’explotació i la guerra”, explica la doctora en Belles Arts i professora de la UIB Magdalena Jaume sobre els textos d’Aurora. Jaume va participar en el projecte col·lectiu –iniciat per Josep Quetglas– per recuperar-ne i publicar-ne els escrits (Aurora Picornell. Escrits, 1930-1936, editat per Associació d’Idees el 2012).

Activista feminista

La lluita per la igualtat de les dones va ser un dels baluards del pensament d’Aurora Picornell, que va dedicar bona part del seu esforç a denunciar-ne la doble discriminació: per ser treballadores i pel simple fet de ser dones. Mentre el segle XXI posa de moda conceptes com ‘sororitat’, els textos de Picornell destil·len solidaritat i germanor, però sobretot reivindicació de la lluita de les dones, que no s’han de conformar amb cap posició subalterna. I n’assenyala alguns culpables, com l’Església catòlica.

“Vosaltres, germanes, heu tingut la desgràcia (com nosaltres) d’haver nascut dins d’una societat estúpida, plena d’aprehensions i estúpides nimietats. Vosaltres, a qui una religió insensata us està desposseint de tot dret, anul·lant la vostra voluntat. Vosaltres, a qui ja de petitetes se us ha separat dels homes (...) i se us ha inculcat una moral mordaç i aclaparadora, teniu el dret, teniu el deure de rebel·lar-vos, sentint-vos per sempre dones dignes de ser-ho. Tenim el sacrosant deure de treballar per a la nostra total emancipació.Hem de complir els nostres deures perquè es respectin els nostres drets”. El títol d’aquest article, datat el 2 de maig de 1931, és prou eloqüent per haver d’explicar gaire cosa més: ‘Germanes!’.

I si avui dia ningú no entén el 8 de març desvinculat de les reivindicacions de les dones, va ser gràcies a Aurora, les Roges del Molinar i les activistes que lluitaren perquè s’implantàs. “Les dones d’avui ja no es resignen a exercir el trist paper d’esclaves i màquines, com les vol condemnar el feixisme. Ni tampoc restar impassibles davant la misèria dels seus fills i éssers estimats en una guerra de rapinya per defensar els interessos dels fabricants d’armes. Volen el seu alliberament polític i econòmic. (...) Avui estan dretes, disposades a lluitar fins a aconseguir-ho”. Aquestes paraules varen veure la llum el 19 de març de 1936, quan només faltaven quatre mesos per al cop d’estat i menys d’un any per a l’assassinat d’Aurora.

Per una vida digna

“El nostre present no és digne d’haver-la trobada”, assenyala amb contundència Magdalena Jaume. “La seva veu posaria en dubte l’actual esquerra parlamentària, patètica i servil als interessos del mercat, de la indústria turística, de l’especulació immobiliària i també de la guerra. Si Aurora escrivís avui, els assenyalaria com a traïdors, són els seus noms que denunciaria en els escrits i en la seva activitat política”, diu.

La denúncia mai no va faltar en la ploma de Picornell, que aixecà la veu per lamentar les condicions en les quals rebien educació els fills de la classe treballadora, com havien de viure els pagesos i la situació terrible de les presons. “Aquestes criatures tenen el dret que algú se n’ocupi, que no se’ls abandoni despectivament, perquè ells demà seran homes i del seu cor naixeran odis terribles que avui poden ser tallats”, diu quan critica l’estat de les escoles a Palma en un text del 10 de gener de 1931.

“La magnífica lluita dels pagesos necessita –i no li pot faltar­– la solidaritat de tots els explotats de les Balears (...). En el camp, la lluita es desenvolupa amb elements, cada dia més aguts, de guerra civil. Els famèlics es defensen com lleons”, va reivindicar respecte de les mobilitzacions agràries de 1934 contra el govern de la dreta. Quant a la situació a les presons, que ja va conèixer de primera mà el 1935, lamentà que “només als March i companyia se’ls tracta bé (...), però els obrers revolucionaris i els caiguts víctimes dels innombrables vicis del règim capitalista, aquests no tenen dret ni tan sols a respirar”.

Per acabar, és obligatori recordar unes preguntes d’Aurora abans de ser assassinada que, malgrat que no varen ser escrites, estan gravades en la consciència col·lectiva: “I les idees? Amb quines bales matareu les idees?”.