Autoretrat: 46 quadres que defineixen el seu creador

PalmaDeia Javier Marías que la dècada dels vuitanta és a la història contemporània com l’hora del pati. Un parèntesi de frivolitat i Movida en què, com si s’hagués equivocat d’època, s’enlairà la carrera del pintor Rafel Joan a la galeria 4 Gats de Palma. Ara és un dels grans que, segons Miquel Barceló, amic i company seu, “forma part del cercle secret i ignorat d’artistes al marge de gairebé tot”. Ahir, Joan va presentar a Es Baluard de Palma una exposició que prefereix anomenar “autoretrat”, i que abasta la seva obra des de l’any 1983 fins al 2013. El comissari de l’exposició, el poeta i exdirector de l’Irish Museum of Modern Art Enrique Juncosa, n’ha estat l’artífex: “Ha estat molt difícil fer feina amb Rafel Joan. És un home complicat: em va costar molt convèncer-lo”, explicà en la roda de premsa. El gest de Joan avalava les seves paraules: capcot, mirava en terra amb modèstia, com si la cosa no anàs amb ell. Quan parlava, repetia sovint la mateixa frase: “Som home de poques paraules”.

Essència

Autoretrat amb ràbia és el quadre de 1983 que obre la retrospectivade 46 obres que se succeeixen de manera cronològica. Hi apareix l’artista amb el tors nu, mossegant-se el braç dret. “La meva pintura sovint és terapèutica. No és que ho cerqui, però m’inspiren els sentiments destructius”, explicà Joan. En la sèrie de quadres que va fer als anys vuitanta, el pintor se centrava en la figura humana i el moviment.

En les seves primeres etapes pintava autoretrats. Després passà a dibuixar objectes inanimats i carrers de Barcelona, on va fer carrera, per acabar representant grans espais, com ara paisatges i fons marins: “Això és perquè quan comences et mires a tu, després a tu amb l’entorn, i cada vegada vas més enllà a la recerca de l’essència”, aclarí Joan. Tot i així, afirmà que se sent “reconegut” en els quadres més antics: “Evidentment ara els canviaria, però d’alguna manera not que aquesta exposició és com el meu gran autoretrat”, confessa.

Orígens

Rafel Joan es considera a si mateix un home primitiu: “Si som modern o antic, no ho sé, però necessit la natura i la simplicitat per trobar l’equilibri”.

Admet que Barcelona representa per a ell l’excitació de l’esperit, mentre que Mallorca li aporta calma i mesura: “Tenc un caràcter molt canviant. De vegades estic eufòric, altres vegades som en un pou. M’agrada la modernitat, però necessit passar molt de temps a la natura perquè és el que em dóna estabilitat”.

El port de Felanitx és un dels seus paisatges favorits. “Jo sempre pint de memòria”, explicà, “perquè el meu treball és el fruit de la nostàlgia. Utilitz la pintura per viure el record una altra vegada”.

Profunditat i llum

En tota l’exposició no hi ha cap quadre igual. Tots varien de colors, enquadrament i motiu, però tenen un element comú: “La llum. La transparència. La profunditat”, reflexionà l’artista.

La mostra s’inaugura oficialment avui a les 20h a Es Baluard. A les 21.15 h, s’oferirà un concert de Pere Pla i Betta Esplenders.

Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Baleàrics ha editat un catàleg en quatre idiomes que acompanya les pintures de l’exposició amb textos de la directora d’Es Baluard, Nekane Amburu, Miquel Barceló i diversos escriptors, com Agustí Villaronga, Enrique Juncosa, José Carlos Llop i Arnau Pons. Es pot comprar al mateix museu.