Publiquen un avançament dels premis Ciutat de Palma de poesia i narrativa 2019 per Sant Jordi
Són les obres 'Estimar Nick Kamen', de Raquel Casas Agustí, i 'Tània i els vius', de Joan Pons Bover
PalmaEl primer capítol del premi Ciutat de Palma de narrativa, Tània i els vius de Joan Pons Bover, està disponible a la pàgina web palmaculturaoberta.com. És una de les accions que la Regidoria de Cultura de Ciutat ha fet per celebrar aquest Sant Jordi, que no pot treure els llibres al carrer. A més, hi ha un vídeo amb Raquel Casas llegint un dels 30 poemes d'Estimar Nick Kamen, guardonada amb el premi Ciutat de Palma de poesia. Tant el poema com el capítol de la novel·la van acompanyats d'un comentari dels autors.
Tània i els vius se centra en els personatges de na Tània, en Miquel, en Guillem i n'Arnau i serà editada per AdiA, dins la col·lecció Llimona Verda. Na Tània ha mort en un accident estrany, però encara té la veu per contar el que va succeir. La seva parella, en Miquel, arrossega la culpa pels paratges desolats del cercle polar, en una fugida constant cap al desconegut.
En Guillem és a la presó, amb el corc afegit de no saber qui l'ha denunciat; n'Arnau, el seu amant, s'ha refugiat a Barcelona i fa teràpia mentre intenta conviure amb el desamor. Tots quatre han estat expulsats del món que coneixien, del tros d'illa en el qual habitaven, i ara afronten un present incert, tot recordant els fets que els han canviat la vida, potser per a sempre.
"Sense saber exactament on em portarien aquests personatges vaig començar a escriure una novel·la a quatre veus", comenta l'escriptor. "Volia delegar en els mateixos protagonistes la responsabilitat de contar la història, i jo estar amagat, darrere d'ells", continua. "En certa manera eren ells que m'anaven dictant el que volien dir, i la manera en què volien fer-ho: des de la mort, des de la culpa, des de la ràbia, des del desamor...", conclou.
'Estimar Nick Kamen'
Estimar Nick Kamen, de Raquel Casas Agustí, és un poemari de 30 poemes llargs centrat en l'adolescència. L'amor, representat en la imatge idealitzada del cantant Nick Kamen, és contínuament present en una mena de diàleg imaginari, apassionat i unidireccional amb l'artista.
Però també apareix la mort, el dolor, la por de tot allò a què s'enfronta un cos de dona adolescent, com ara les mirades de desig dels desconeguts, la disconformitat, la pèrdua de la innocència, el desassossec pel futur i la decepció. Aquestes idees, imatges o expressions es van repetint, com la tornada d'una cançó, en diferents poemes.
"Hi ha versos trencats, paraules ratllades com si es rebel·lassin, com si oposassin resistència a les normes, talment un cos adolescent, tot i que en el fons allò que es cerca sempre és una sortida o un refugi perquè, com diu una de les cançons més coneguda d'en Nick Kamen, "How many of us out there/ feel the need/ to run and look for shelter", comenta l'autora.