Fita de J.A. Bayona: ‘La societat de la neu’, nominada a dos Oscars

BarcelonaJuan Antonio Bayona ho ha aconseguit: La societat de la neu està nominada a l’Oscar a millor pel·lícula internacional, així com a l’Oscar a millor maquillatge i perruqueria. La fita és històrica: l’últim director català que va optar a l’Oscar a millor pel·lícula internacional va ser el 1967 –quan la categoria es deia pel·lícula de parla no anglesa– va ser Francesc Rovira Beleta amb El amor brujo; era la segona nominació de Rovira Beleta, que el 1963 ja va lluitar per l’Oscar amb Los tarantos. Bayona, per tant, podria ser el primer director català a conquerir l’estatueta.

Però també fan història David Martí i Montse Ribé, nominats pel maquillatge i la perruqueria de La societat de la neu, que ja van guanyar l'Oscar d'aquesta categoria el 2007 per El laberinto del fauno. Aquesta vegada, els acompanya en la nominació Ana López-Puigcerver. I les nominacions han deixat una altra bona notícia per al cinema català: Robot dreams, la pel·lícula animada de Pablo Berger, ha aconseguit la nominació a millor llargmetratge d'animació. Produïda per Arcada Motion Pictures, Robot dreams repeteix la fita de Chico i Rita el 2011.

L’anunci dels guanyadors tindrà lloc el 10 de març en una gala en què partirà com a favorita Oppenheimer, nominada en 13 categories, incloses les de millor pel·lícula, direcció, guió adaptat i actor protagonista (Cillian Murphy). Christopher Nolan estarà nominat per primera vegada en la categoria de millor direcció i lluitarà pel seu primer Oscar (també en les categories de millor guió adaptat i pel·lícula) després de cinc nominacions sense premi. Les altres pel·lícules més nominades són Pobres criaturas (11) i Los asesinos de la luna (10), Barbie (8) i Maestro (7).

El fenomen ‘Barbie’ es desinfla

Les tretze nominacions d’Oppenheimer confirmen les sensacions que ja presagiaven el triomf de la pel·lícula al Globus d’Or i als Critics Choice Awards. El biopic sobre el pare de la bomba atòmica és el rival a batre d’aquesta cursa dels Oscars. Després de molts intents frustrats de conquerir el prestigi amb films de superherois (El cavaller fosc), ciència-ficció (Interstellar) o històrics (Dunquerque), Christopher Nolan té a l’abast un reconeixement que li semblava negat. Per contra, les vuit nominacions de Barbie desinflen la possibilitat de reeditar als Oscars el fenomen Barbenheimer, sobretot per les inesperades absències de Greta Gerwig en la categoria de millor direcció i de Margot Robbie en la d’actriu protagonista. Sí que estan nominats Ryan Gosling i America Ferrera com a millors secundaris, i la pel·lícula fa el doblet a millor cançó original amb I’m just Ken i What was I made for?

Les onze nominacions de Pobres criaturas i les deu de Los asesinos de la luna les situen per mèrit propi entre les favorites als Oscars. Destaca la nominació com a director de Martin Scorsese, la desena que suma en la categoria: ja és el cineasta viu més nominat a l’Oscar a la millor direcció, tot i que només ha guanyat un cop l’estatueta. El seu retrobament amb Robert De Niro ha proporcionat a l’actor la novena nominació a l’Oscar, i a Lily Gladstone la primera. Leonardo DiCaprio, en canvi, es queda sense nominació. Pobres criatures també aconsegueix dues nominacions interpretatives: Emma Stone (millor actriu) i Mark Ruffalo (millor secundari).

Protagonisme del cinema d'autor internacional

Més inesperat és el protagonisme als Oscars de les dues pel·lícules que van triomfar a l’últim Festival de Canes: la Palma d’Or, Anatomía de una caída, i el Gran Premi del Jurat, La zona de interés, sumen cadascuna cinc nominacions, que en tots dos casos inclouen millor pel·lícula, direcció i guió. I Sandra Hüller, protagonista de les dues cintes, està nominada com a actriu protagonista per Anatomia de una caída. La pel·lícula de Justine Triet té el mèrit afegit que no va ser escollida per representar França als Oscars: la pel·lícula triada pels acadèmics francesos, el drama gastronòmic A fuego lento, no ha aconseguit finalment la nominació a millor pel·lícula internacional. Les deu nominacions que sumen en total Anatomía de una caída i La zona de interés constanten la influència dels acadèmics de fora dels Estats Units que han entrat a la institució en els últims anys amb l'objectiu de fer-la més oberta i diversa. En canvi, la quota indie dels Oscars s'ha concetrat aquesta edició en el drama literari American fiction, que amb cinc nominacions eclipsa les Vidas pasadas de Celine Song, tan sols nominada a millor pel·lícula i guió original.

De curiositats, com sempre, no en falten. Amb la seva nominació per la música d'Indiana Jones i el dial del destí, John Williams amplia els seus rècords com a nominat a l'Oscar de més edat (91 anys) i com a persona viva amb més nominacions als Oscars (54); superar el record absolut de Walt Disney de 59 nominacions sembla difícil, però en vista de l'afició dels acadèmics a votar Williams i la seva negativa a retirar-se, no és impossible. També amplia el seu rècord Diane Warren: la seva nominació per la cançó The fire inside és la quinzena de la seva carrera, però l'únic Oscar que té és l'honorífic que van donar-li el 2022.

Jodie Foster, que ja té dos Oscars, ha aconseguit la seva cinquena nominació per Nyad, la segona com a actriu secundària. L'última vegada que la van nominar en aquesta categoria va ser el 1977 per Taxi Driver, fa 47 anys. I el guitarrista de The Band, Robbie Robertson, que va morir aquest estiu, està nominat per la banda sonora de Los asesinos de la luna i podria guanyar un Oscar pòstum. La muntadora habitual de Scorsese, Thelma Schoonmaker, suma la novena nominació per Los asesinos de la luna i es converteix en el muntador més nominat dels Oscars. I Wes Anderson no té cap Oscar per les seves pel·lícules, però ara el podrà guanyar pel curt The wonderful story of Henry Sugar.

Un Oscar complicat

Bayona no ho tindrà fàcil per guanyar l’Oscar. Els rivals de La societat de la neu en la categoria de pel·lícula internacional són la italiana Yo capitán, de Matteo Garrone; l’alemanya Sala de profesores, d’İlker Çatak; la japonesa Perfect days, de Wim Wenders, i, sobretot, la britànica La zona de interés, de Jonathan Glazer, que per la quantitat i importància de les seves nominacions és la gran favorita a endur-se l’Oscar a millor pel·lícula internacional. Bayona, tanmateix, ha compartit després de conèixer la nominació la "il·lusió" que sent per "formar part de la festa dels Oscars", uns premis que el connecten amb "aquell nano que veia els Oscars cada any”. Encara sense "processar" que està nominat, el director ha celebrat també la nominació de maquillatge i perruqueria de Ribé, Martí i López-Puigcerver: "Han fet un treball extraordinari, eren molts actors amb una continuïtat molt difícil”.

Més obertes estan les altres dues categories amb presència catalana: en maquillatge i perruqueria, La societat de la neu s’enfronta a Oppenheimer, Pobres criaturas, Maestro i Golda, i en pel·lícula animada Robot dreams té com a rivals El chico y la garza, Elemental, Nimona i Spiderman: creuant el multivers, la gran favorita al triomf. Guanyin o no, ja tenen molt a celebrar: i així ho ha entès l'equip de La societat de la neu, que acaba d'anunciar que aquest mateix dimarts presentaran a les 21.40 h una projecció de la pel·lícula als cinemes Bosque de Barcelona.

Llista completa de nominats als premis Oscar 2024:

[Els títols de les pel·lícules són els de l'estrena als cinemes catalans; les pel·lícules doblades o subtitulades en català disponibles a les plataformes apareixen amb el títol en català]

Millor pel·lícula

• American fiction
• Anatomía de una caída
• Barbie
• La zona de interés
• Los asesinos de la luna
• Los que se quedan
• Maestro
• Oppenheimer
• Pobres criaturas
• Vidas pasadas

Millor direcció

• Christopher Nolan per Oppenheimer
• Jonathan Glazer per La zona de interés
• Justine Triet per Anatomía de una caída
• Martin Scorsese per Los asesinos de la luna
• Yorgos Lanthimos per Pobres criaturas

Millor actriu

• Annette Bening per Nyad
• Carey Mulligan per Maestro
• Emma Stone per Pobres criaturas
• Lily Gladstone per Los asesinos de la luna
• Sandra Hüller per Anatomía de una caída

Millor actor

• Bradley Cooper per Maestro
• Cillian Murphy per Oppenheimer
• Colman Domingo per Rustin
• Jeffrey Wright per American fiction
• Paul Giamatti per Los que se quedan

Millor actriu secundària

• America Ferrera per Barbie
• Dannielle Brooks per The color purple
• Da’Vine Joy Randolph per Los que se quedan
• Emily Blunt per Oppenheimer
• Jodie Foster per Nyad

Millor actor secundari

• Mark Ruffalo per Pobres criaturas
• Robert DeNiro per Los asesinos de la luna
• Robert Downey Jr. per Oppenheimer
• Ryan Gosling per Barbie
• Sterling K. Brown per American fiction

Millor pel·lícula internacional

• La societat de la neu, de J.A. Bayona (Espanya)
• Io capitano, de Matteo Garrone (Itàlia)
• La zona de interés, de Jonathan Glazer (Regne Unit)
• Perfect days, de Wim Wenders (Japó)
• Sala de profesores, d'İlker Çatak (Alemanya)

Millor llargmetratge d'animació

• Robot dreams, de Pablo Berger
• El chico y la garza, de Hayao Miyazaki
• Elemental, de Peter Sohn i Denise Ream
• Nimona, de Nick Bruno i Troy Quane
• Spider-Man: creuant el multivers, de Joaquim Dos Santos, Kemp Powers i Justin K. Thompson

Millor documental

• Bobi Wine: the people's president, de Moses Bwayo i Christopher Sharp
• La memoria infinita, de Maite Alberdi
• Four daughters, de Kaouther Ben Hania
• To kill a tiger, de Nisha Pahuja
• 20 dies a Mariúpol, de Mstyslav Txernov

Millor guió original

• Anatomía de una caída (Justine Triet i Arthur Harari)
• Los que se quedan (David Hemingson)
• Secretos de un escándalo (Samy Burch i Alex Mechanik)
• Vidas pasadas (Celine Song)
• Maestro (Bradley Cooper i Josh Singer)

Millor guió adaptat

• American fiction (Cord Jefferson, a partir de la novel·la Erasure, de Percival Everett)
• Barbie (Greta Gerwig i Noah Baumbach, a partir de la nina Barbie de Mattel)
• La zona de interés (Jonathan Glazer, a partir de la novel·la de Martin Amis)
• Oppenheimer (Christopher Nolan, a partir del llibre de Kai Bird i Martin J. Sherwin)
• Pobres criaturas (Tony McNamara, a partir de la novel·la d'Alasdair Gray)

Millor fotografia

• Edward Lachman per El conde
• Rodrigo Prieto per Los asesinos de la luna
• Matthew Libatique per Maestro
• Hoyte van Hoytema per Oppenheimer
• Robbie Ryan per Pobres criaturas

Millor muntatge

• Anatomía de una caída (Laurent Sénéchal)
• Pobres criaturas (Yorgos Mavropsaridis)
• Los que se quedan (Kevin Tent)
• Los asesinos de la luna (Thelma Schoonmaker)
• Oppenheimer (Jennifer Lame)

Millor música original

• Laura Karpman per American fiction
• Robbie Robertson per Los asesinos de la luna
• Ludwig Göransson per Oppenheimer
• John Willians per Indiana Jones i el dial del destí
• Jerskin Fendrix per Pobres criaturas

Millor cançó

• It never went away, d'American symphony. Música i lletra de Jon Batiste i Dan Wilson
• I’m Just Ken, de Barbie. Música i lletra de Mark Ronson i Andrew Wyatt
• What was I made for?, de Barbie. Música de Billie Eilish i Finneas O’Connell
• The fire inside, de Flamin' hot. Música i lletra de Diane Warren
• Wahzhazhe (a song for my people), de Los asesinos de la luna. Música i lletra de Scott George

Millor so

• The creator (Ian Voigt, Erik Aadahi, Ethan van der Ryn, Tom Ozanich i Dean Zupancic)
• Misión: Imposible. Sentencia mortal 1 (Chris Munro, James H. Mather, Chris Burdon i Mark Taylor)
• Maestro (Richard King, Jason Ruder, Tom Ozanich, Dean Zupancic i Steve Morrow)
• Oppenheimer (Richard King, Gary A. Rizzo, Kevin O’Connell i Willie Burton)
• La zona de interés (Johnnie Burn i Tarn Willers)

Millor direcció artística

• Barbie (Sarah Greenwood i Katie Spencer)
• Los asesinos de la luna (Jack Fisk i Adam Willis)
• Napoleon (Arthur Max i Elli Griff)
• Oppenheimer (Ruth De Jong i Claire Kaufman)
• Pobres criaturas (Shona Heath, James Price i Szusza Mihale)

Millor vestuari

• Barbie (Jacqueline Durran)
• Los asesinos de la luna (Jacqueline West)
• Napoleon (David Crossman i Janty Yates)
• Oppenheimer (Ellen Mirojnick)
• Pobres criaturas (Holly Waddington)

Millor maquillatge i perruqueria

• La societat de la neu (Ana López-Puigcerver, David Martí i Montse Ribé)
• Golda (Karen Hartley Thomas)
• Maestro (Kazu Hiro, Sian Grigg, Kay Georgiou i Lori McCoy-Bell)
• Oppenheimer (Luisa Abel, Jason Hamer, Jaime Leigh McIntosh i Ahou Mofid)
• Pobres criaturas (Nadia Stacey, Mark Couler i Josh Weston)

Millors efectes visuals

• The creator (Jay Cooper, Ian Comley, Andrew Roberts i Neil Corbould)
• Godzilla: minus one (Kiyoko Shibuya i Takashi Yamazaki)
• Guardians de la galàxia 3 (Stephane Ceretti, Alexis Wajsnrot, Guy Williams i Theo Bialek)
• Misión: Imposible. Sentencia mortal 1 (Alex Wutke, Simone Coco, Jeff Sutherland i Neil Corboud)
• Napoleon (Charley Henley, Luc-Ewen Martin-Fenouillet, Simone Coco i Neil Corbould)

Millor curt d'animació

• Ninety-five senses, de Jerusha Hess i Jared Hess
• Letter to a pig, de Tal Kantor
• Our uniform, de Yegana Moghaddam
• Pachyderme, de Stéphane Clément
• War is over! Inspired by the music of John & Yoko, de Dave Mullins

Millor curt de ficció

• The after, de Misan Harriman
• Invincible, de Vincent René-Lortie
• Knight of fortune, de Lasse Lyskjaer Noer
• Red, white and blue, de Nazrin Choudhury
• The wonderful story of Henry Sugar, de Wes Anderson

Millor curt documental

• The ABCs of Book Banning, de Trish Adlesic i Nazenet Habtezghi
• The barber of Little Rock, de John Hoffman i Christine Turner
• Island in between, de S. Leo Chiang i Jean Tsien
• The last repair shop, de Kris Bowers, Ben Proudfoot
• Nǎi Nai & Wài Pó, de Sean Wang