Ayuso prepara una llei per blindar el Valle de los Caídos

BarcelonaEl govern de la Comunitat de Madrid, presidit per Isabel Díaz Ayuso, prepara una llei per blindar el Valle de los Caídos, tal com reclama Vox. Es tracta de la llei de patrimoni cultural, que especifica la protecció del patrimoni etnogràfic. Aquesta llei inclou "l'arquitectura religiosa, inclosos els calvaris tradicionals i les creus, així com elements decoratius i béns mobles relacionats directament amb el bé patrimonial que es vol protegir".

És l'escletxa que ha trobat Ayuso per intentar protegir l'estructura i els elements arquitectònics del monument, perquè la Comunitat de Madrid no té competències en el cas del Valle de los Caídos, ja que el monument construït per Franco per perpetuar el seu llegat pertany a Patrimoni Nacional.

La nova llei de memòria democràtica espanyola, aprovada el 15 d'octubre, preveu la resignificació del gran monument feixista, però no s'hi concreta com ni quan es farà ni tampoc s'hi diu res sobre l'eliminació d'elements arquitectònics. Les últimes setmanes el govern espanyol ja ha fet alguns passos per explicar què va succeir realment i què significa aquest gran monument feixista. De moment, ja no es diu Valle de los Caídos sinó Valle de Cuelgamuros i se n'ha canviat la senyalització i els tiquets d'entrada. Les explicacions, almenys a la web, també han canviat de cap a peus i ara s'hi explicita que és un monument franquista i que Franco va donar un cop d'estat contra el govern legítim de la Segona República. A la nova web també es concreta que van ser presos polítics els que van construir-lo.

Els primers canvis

El govern espanyol també prepara un nou decret que ha d'establir un nou estatut jurídic per al monument i que implicarà que la comunitat benedictina abandoni Cuelgamuros. Derogada la llei franquista del 1957, que especificava que l'orde benedictí havia de vetllar pel monument, ja no hi tenen cap poder, però fins que s'aprovi el nou decret continuaran allà, també amb l'escolania. Els benedictins tampoc no s'estan de braços plegats i batallen perquè ningú toqui res. Van fer peticions per a noves canonitzacions i hi ha noves sol·licituds per enterrar morts a les criptes del gran monument feixista. Una altra maniobra ha sigut obtenir el rècord Guinness per a la creu monumental.

No és l'únic front obert. Fa més d'un any que la secretaria d'estat de Memòria Democràtica ho té tot a punt per entrar a les criptes i intentar identificar i exhumar les víctimes que hi van ser enterrades sense el coneixement dels familiars. Hi ha famílies que fa anys que lluiten per endur-se'n els morts, moltes vegades víctimes de la dictadura, però un cop més els obstacles els han posat els jutges. El cas ha entrat en una espècie de laberint que fa que l'espera de les famílies s'eternitzi. Tot es va complicar, i molt, quan el novembre del 2021 el jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid va acceptar un recurs de l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica. Es va considerar que els treballs d'exhumació podrien causar danys a l'edifici, cosa que la secretaria d'estat de Memòria Democràtica del govern espanyol sempre ha negat. El juny passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aixecar les mesures cautelars que impedien treure'n les restes de les víctimes. Però tot seguit es va presentar un nou obstacle: l'alcaldessa d'El Escorial, Carlota López, es va negar a renovar la llicència per autoritzar l'accés a les criptes i el jutjat contenciós administratiu de Madrid li va donar la raó.