Bad Gyal treu foc als grans escenaris del Sónar

BarcelonaSi repassem els cartells del Sónar dels últims temps, no hi ha cap artista que hagi gaudit d'una tutela per part de l'organització del festival com Bad Gyal. La primera aposta va ser el 2017, de dia, en un escenari minúscul i perifèric quan tot just acumulava un grapat de cançons pròpies. Dos anys després seguiria a la sessió de tarda, ja sent una estrella nacional a petita escala i en una localització central. Finalment, arribem a aquest dissabte, quan se celebra el trentè aniversari del festival, amb la maresmenca ocupant el segon espai més gran de la nit i en horari de cap de cartell.

Abans de veure com responia Alba Farelo al repte, era obligatori fer parada per HOLO, el xou del suec Eric Prydz que ja havia deixat tothom bocabadat a Coachella. Les cròniques no mentien i ara sabem per què: el discjòquei escandinau va deixar el nombrós públic del SónarClub hipnotitzat gràcies a un meravellós maridatge de ballaruga de house progressiu i techno, amb un ambient orgànic i immersiu aconseguit a partir de la música i les espectaculars projeccions i hologrames que s'anaven succeint a les pantalles. Un catxalot movent-se davant teu, unes mans gegants i intrigants o uns éssers distòpics llançant fum van passar-nos per sobre com una exhalació. Com també va fer-ho, a la seva manera, Samantha Hudson, autopresentada com l'emperadriu de la immundícia i que va revolucionar el SónarCar amb un espectacle d'EDM punk petardo. Un xou divertidíssim i intens amb molt playback, ball desenfrenat, militància de classe, cuir i un immens carisma de l'artista que desmunta tot el que té al davant. Va ser curiós veure un escenari ple d'ossets de la joiera Tous, un dels patrocinadors principals del festival, i a Hudson preguntant a crits qui d'aquella sala volia follar-se-la.

El club hedonista de Farelo

Arribades les 12 de la nit, era el torn de Bad Gyal, amb un espectacle més condensat del que ens havia mostrat al febrer, quan va fer el seu primer Palau Sant Jordi. Llavors, com dissabte, va aparèixer per darrere de l'escenari, amb ulleres de sol, un minivestit negre i projectant una immensa joia als visuals de la seva esquena. El concepte va ser idèntic: anar encadenant cançons quasi sense descans, intercalant temes sencers amb medleys d'alguns dels seus grans èxits. Tot i que a causa de la puntualitat del xou i de la poca puntualitat del públic tot va començar una mica fred, ben aviat va escalfar-se gràcies a l'himne referencial que és Pussy, la primera gran celebració de la nit. Vint minuts després de l'inici, Bad Gyal ja havia interpretat una desena de cançons, amb interaccions comptades –sempre en llengua castellana– amb el públic de casa seva. L'artista va presentar el seu club hedonista particular sense estar per històries: és una artista segura de si mateixa i va per feina, cercant l'ambient suós i excitant que vol en els seus concerts.

No hi ha dubte que Bad Gyal és un dels noms del final d'aquesta primavera al protagonitzar el nou anunci d'Estrella Damm i amb l'estrena de la nova samarreta del Barça. Dissabte va moure el cul desafiant i sabent-se que era davant d'un públic que l'adora. Es notava cada vegada que ballava un bon twerk, com amb Tu eres un bom bom, i la consegüent sortida de fum i crits del respectable, que cada cop es va amuntegar més fins a registrar una entrada magnífica. Com és habitual, les col·laboracions sonaven totes gravades pels altaveus.

Reggaeton, pop i 'dancehall'

Durant l'hora i quart de xou, l'artista de Vilassar de Mar va moure's per tots els seus registres, que són similars i que es poden fer repetitius si no hi entres del tot: de 44 (un reggaeton pop amb l'artista plantada davant del públic, desafiant i sensual, i amb el cabell volant gràcies als ventiladors estratègicament col·locats), a una part més centrada en el dancehall jamaicà que tant li agrada, culminat amb el seu clàssic Santa Maria, que té una de les seves frases més icòniques i definitòries: Él me llama santa, santa María, porque mi coño está apretado como el primer día.

Mentre Barcelona païa les conseqüències d'aquest Borgen a la madrilenya que ha remogut l'alcaldia, Dj Mochakk celebrava una fresquíssima i divertida sessió de tech-house a l'escenari gran i els tradicionals autos de xoc del Sónar registraven cops per donar i vendre, Bad Gyal va culminar un xou que no mesura els tempos, perquè el seu està tota l'estona amunt: Zorra, un dels clímaxs del concert, Bad Boy, amb Farelo observant el públic seriosa i tocant-se el cabell, o Yo sigo iual, amb visuals d'una estrella i la cantant asseguda. Encara que possiblement li falti temps i pressupost per tenir un xou de primera divisió, és evident que part de l'èxit de Bad Gyal es fonamenta a partir de l'absoluta connexió que té amb la seva generació, amb l'autoafirmació, el vocabulari i la música per ballar d’avui.

Còmoda en aquest magnetisme i recolzant-se enla bona feina de la mitja dotzena de ballarins, que ajuden molt bé a aguantar l'espectacle, Bad Gyal va acabar el seu pas pel Sónar 30 amb foc a l'escenari i la seva cançó més discotequera, Nueva York (Tot*), abans de marxar amb un bis del clàssic Fiebre. Després d'això, quin serà el següent pas? Estem expectants.