La 'bailaora' María Pagés i la 'cantaora' Carmen Linares, premi Princesa d'Astúries de les Arts

BarcelonaLa cantaora Carmen Linares i la bailaora i coreògrafa María Pagés han guanyat conjuntament el premi Princesa d'Astúries de les Arts 2022, al qual optaven 43 candidatures de 19 nacionalitats. Són dues de les grans referents del flamenc actual i dues figures que han contribuït a exportar-lo al món però no des de la frivolitat i el tòpic, sinó des d'un coneixement profund, sense essencialismes i sense complexos, sovint en col·laboració amb artistes d'altres camps. Segons el jurat, les dues artistes han dotat el flamenc de noves eines que amplifiquen "el llenguatge d'una manifestació cultural que viu un moment d'esplendor i cerca de nous horitzons".

La bailaora María Pagés (Sevilla, 1963), també Premio Nacional de dansa i Medalla d'Or al Mèrit de Belles Arts, fa més de trenta anys que actua en tots els escenaris del món, té companyia pròpia i dirigeix el Centro Coreográfico de Fuenlabrada. Quan ha sabut que rebia el guardó, ha subratllat que es tracta d'un reconeixement "col·lectiu" per posar en valor el flamenc, al costat d'una persona que estima i admira, i amb qui comparteix la sensibilitat artística per convertir en contemporani el que és tradicional. Per Linares, que celebra 40 anys de carrera, també es tracta d'un premi al món flamenc que "ha patit molt" amb la pandèmia.

Pagés és una artista d'una gran profunditat intel·lectual i, a la vegada, d'una expressivitat física extraordinària. Sedueix tant a dalt de l’escenari com a baix. Amb la bata de cua és una intèrpret exquisida d’instint pur, i amb les ulleres de pasta és una intel·lectual que explica la dansa, la dramatúrgia i la música amb profunda passió i coneixement. A més, és una empresària eficaç que ha aconseguit mantenir una companyia amb una trentena de persones fixes funcionant amb gires internacionals arreu del món. Treballa des del 2011 amb la seva parella, el professor i escriptor marroquí El Arbi El Harti, per elaborar les dramatúrgies que aborden temes més literaris o més socials –que poden anar de Plató a Neruda, passant per Juana Inés de la Cruz, Heidegger i John Cage–, i ha col·laborat amb artistes allunyats dels seus palos, com Siddi Larbi Cherkaoui –a la recordada Dunas– o l'arquitecte Oscar Niemeyer –a Utopía–. Ha actuat sovint a Catalunya. A finals de maig ho farà al Liceu, amb De Scheherazade a Yo, Carmen, i abans ho ha fet a Peralada, al Mercat de les Flors, al Grec, al Poliorama, al Victòria o al Temporada Alta.

Carmen Pacheco Rodríguez (Linares, Jaén, 1951) és la gran dama actual del flamenc i una de les seves millors ambaixadores als escenaris del món. Va començar la seva carrera el 1980 amb Juan i Pepe Habichuela i és l'única cantaora que té un Premio Nacional de música. Als seus 71 anys és probablement el nom més important del cante, una veu superdotada i un coneixement profund del seu art. És companya de generació dels més grans –Paco de Lucía, Camarón, Enrique Morente, José Mercé i Pepe Habichuela– i mestra dels valors actuals, com Estrella Morente, Arcángel, Miguel Poveda o Rocío Márquez. Ha publicat discos que queden per a la història del gènere, com Cantaora, Canciones populares de Lorca i Antología de la mujer en el cante.