LITERATURA I INVESTIGACIÓ

Les Balears, refugi d’escriptors i intel·lectuals

Cortázar, Agatha Christie, Walter Benjamin i Camilo José Cela visqueren o passaren per les Illes

Les Balears, refugi d’escriptors i intel·lectuals
Magda Albis
14/12/2018
3 min

Palma“Estiuejava jo a Mallorca, a Deià, prop de la Cartoixa on es varen allotjar George Sand i Chopin. A primera hora del matí, a lloms d’ase, recorríem el dur i difícil camí fins a la mar, muntanya a baix. Ens portava al voltant d’una hora de lent esforç per camins de terra vermella, trepitjant roques i traïdors còdols, entre oliveres platejades, cap als llogarets de pescadors, simples barraques recolzades en el vessant de la muntanya”. D’aquesta manera, comença el relat “Mallorca” de l’escriptora Anaïs Nin i que forma part de Delta de Venus, un recull de l’autora de quinze històries breus de temàtica eròtica que es publicà de manera pòstuma. Tot i que no està cent per cent confirmat que Nin estiuejàs al poble de la Serra i que podria haver escrit el relat a partir de les descripcions proporcionades per algun familiar o amic, és ben sabut que Deià acollí escriptors com Robert Graves, que hi visqué i que hi està enterrat, i també com Julio Cortázar. L’argentí passà estades a Mallorca convidat per la seva amiga i escriptora Claribel Alegría que tenia casa a Deià, amb el seu home Darwin Bud Flakoll. La poetessa de Nicaragua escrigué Mágica tribu en què recorda les vetlades a Deià. “Atapeïts davant la xemeneia escoltant Thelonius Monk, Betty Smith, Charlie Parker, Louis Armstrong, Miles Davis. Ningú proferia una paraula. Els rostres de Bud i Julio estaven transfigurats. El jazz era un ritual sagrat, el temps no existia, res existia, excepte la música”.

El Terreno

La barriada palmesana fou a principis del segle XX un barri bohemi on es refugiaren escriptors i artistes internacionals. Fou, en paraules de l’escriptor Carlos Garrido, el nostre Montmartre. Als seus carrers hi habitaren i s’inspiraren el poeta nicaragüenc Rubén Darío, l’escriptor francès Georges Bernanos i l’escriptora nord-americana Gertrude Stein amb la seva companya Alice B. Toklas. Stein fou precisament la que encoratjà Robert Graves perquè vingués a Mallorca dient-li la ja mítica frase “Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís”.

Qui també habità al barri situat sota el castell de Bellver fou l’escriptor i Nobel de literatura, Camilo José Cela, tot i que ja vivia a Ciutat al barri de Son Armadams des d’on ja publicava la revista literària Papeles de Son Armadams.

Eivissa

“El mite internacional d’Eivissa, que va tenir principalment en el moviment hippie dels anys seixanta el seu màxim impulsor i difusor, va ser creat en els anys trenta per intel·lectuals i artistes que van fer de l’illa un espai alternatiu”, descriu l’escriptor i poeta eivissenc Vicente Valero, i continua explicant que “tal vegada una mica per casualitat, però un espai en el qual era possible escriure o pintar lliurement, banyar-se nu, prendre haixix i, sobretot, sentir-se intèrpret de la naturalesa, en una espècie d’Arcàdia perduda i feliçment oposada”. A Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza, Valero analitza i recorda els anys que Benjamin visqué al municipi de Sant Antoni a principis de la dècada dels anys trenta.

Eivissa fou, aquella època, refugi d’intel·lectuals que escapaven del nazisme; és el cas de l’artista i escriptor austríac precusor del dadaisme Raoul Hausmann.

Per la seva banda, l’escriptor i Nobel de literatura d’ascendència menorquina Albert Camus també passà un estiu, el de 1935, entre Eivissa i Mallorca. “A Eivissa m’asseia tots els dies als cafès que voregen el port. Devers les cinc, els joves del lloc caminen en dues fileres al llarg del moll”, descrivia Camus a l’article titulat “Amour de vivre” publicat a la seva primera antologia d’articles L’Envers et l’Endroit.

i altres indrets

Seguint en els anys trenta, el Port de Pollença acollí una estada de l’escriptora Agatha Christie. A u moll, on es diu que s’allotjà a l’hotel Illa d’Or,s’inspirà per escriure el relat Problema a Pollença.

Menció a part mereix l’escriptora Nella Larsen, considerada “una de les veus femenines més importants del Renaixement de Harlem”. Als anys trenta obté una beca Guggenheim -fou la primera dona afroamericana a la qual era concedida. Amb els doblers viatjà per Europa i passà per Palma.

stats