Les balenes catalanes de Neus Ballús triomfen al Festival de Gijón

BarcelonaDurant la temporada cetàcia del Mediterrani, que dura només unes setmanes, és possible observar balenes a la costa catalana, sobretot a ports actius de pesca com el de Vilanova i la Geltrú. Allà se'n va anar entre abril i juliol del 2022 Neus Ballús, la premiada directora de La plaga i Sis dies corrents, per filmar les balenes catalanes i la intensa activitat d'un vaixell científic dedicat a l'estudi d'aquests animals. El resultat és Blow!, un magnífic exercici de cinema immersiu i poètic que ha guanyat aquest dissabte el premi al millor curt del Festival de Gijón, un dels més importants de tot l'Estat, on competia en una secció internacional amb cineastes de primera línia com Pedro Costa.

La directora es va embarcar en el projecte quasi per accident quan, mentre treballava en un altre projecte, va contactar amb l'associació Edmaktub de Vilanova i va acceptar la invitació d'acompanyar-los en una sortida al mar per estudiar les balenes en un catamarà de setze metres. “Va ser una experiència màgica –recorda Ballús–. No era conscient que m'impressionaria tant trobar-me amb aquest animal. I, bàsicament, em vaig inventar una història per poder-ho filmar, però en un format molt sensitiu que transmetés tot el que jo havia viscut”.

La protagonista del curt és una de les voluntàries del vaixell, la Mar, que intenta enregistrar el cant de les balenes. “No és una tasca fàcil, perquè el vaixell s'està movent constantment i fa molt soroll, i els altres científics criden molt –explica Ballús–. A més, els rorquals no es comuniquen gaire mentre s'alimenten. Però justament per això em va interessar, per posar de manifest tot el soroll que fem, i que per escoltar una cosa, primer has de callar”.

Transmetre la fascinació

La dimensió sonora és clau a Blow!, que, de fet, pren el seu títol del crit que fan els científics del vaixell quan una balena puja a la superfície per expulsar l'aire. “Filmar animals té a veure una mica amb l'acte de posseir, com si pel fet de fotografiar-les et pertanyessin –diu la directora–. Centrar-me en el so, en canvi, em semblava més interessant metafòricament perquè no es tracta tant de posseir-les o capturar la seva imatge com de sentir-les i escoltar-les”.

I no és que Blow! no tingui imatges espectaculars de balenes, que les té, perquè ja en les primeres sortides van obtenir molt de material. Però Ballús no estava satisfeta. “No aconseguia transmetre la fascinació per l'espera i el neguit, o la sacralitat que em genera la presència de l'animal –diu–. I em vaig adonar que, per gaudir de la seva magnificència, era millor ocultar-les fins al final del curt, que és un regal per a l'espectador”.

Rodar en un petit catamarà ple de científics enfeinats va ser tot un repte per a Ballús, que ràpidament va assumir que, en el vaixell, el cinema no era el més important. “Per molestar el menys possible, vam reduir l'equip del curt a quatre o cinc persones, quan normalment són trenta o quaranta”, explica la directora, que els primers dies de rodatge va patir de valent: “Jo em marejo molt i em trobava molt malament, no podia ni estar dreta. Vaig haver de fer un entrenament físic i una dieta especial per adaptar-m'hi i, al final del rodatge, ja corria pel catamarà”.

Curts ecològics

Que el resultat de tot aquest esforç sigui un curt, a priori mancat de la repercussió dels llargs, no suposa cap renúncia per a Ballús. Al contrari, sent que és coherent amb el discurs ecològic de Blow!, però aplicat a la durada de la producció audiovisual: “En lloc d'alimentar les inèrcies industrials, els cineastes hauríem de filmar només el que sentim la necessitat de filmar. Desapareixerien molts continguts i productes que, d'altra banda, ningú pot assumir, i el panorama audiovisual es netejaria molt”.

Blow! també està seleccionat en el prestigiós festival de documental d'Amsterdam IDFA i al basc Zinebi, i optarà als Gaudí i els Goya. A més, arran del premi guanyat a Gijón, el curt està preseleccionat per competir als Oscars; altra cosa, esclar, és que els acadèmics de Hollywood l'acabin nominant, com sí que va passar fa vint anys amb un altre curt premiat al festival asturià: 7:35 de la mañana, de Nacho Vigalondo. No sembla el tipus de cinema més del gust dels Oscars, però coses més rares s'han vist: per exemple, balenes nedant a cinc quilòmetres de les platges de Vilanova.