Es Baluard celebra la Nit de l'Art amb Dora García, Jeremy Deller i Carles Congost

PalmaEl desig com a eina política. Aquest és l’element que uneix les diferents peces que conformen l’exposició Dora García. Romeos, luchadorxs e insecto, que s’ha presentat aquest dimecres a Es Baluard, amb presència de la ja exdirectora del centre Imma Prieto, i que serà una de les dues apostes del museu d’art contemporani de Ciutat per a la Nit de l’Art que s’inaugura aquest dissabte. L’altra, amb el títol Music as a Foreign Language, ajunta la feina de dos artistes que sense conèixer-se han teixit trajectòries amb nombrosos punts en comú, entre ells el repàs de la història recent a partir de les diferents influències i experiències musicals: el britànic Jeremy Deller i el català Carles Congost. 

Si pudiera desear algo

En accedir a la primera de les sales de l’exposició de l’artista Dora García (Valladolid, 1965), unes enormes lletres daurades capten tot d’una l’atenció del visitant: omplen una de les enormes parets del museu amb la sentència “si pudiera desear algo”. Es tracta d’una part de la sèrie Frases célebres de l’artista i, aquesta en concret, prové d’una cançó molt famosa a principi dels anys 30, en temps de la república de Weimar. “L’inici de la cançó diu ‘Si pogués desitjar qualque cosa, desitjaria una mica de felicitat, però no en desitjaria massa perquè llavors tindria nostàlgia de la tristesa’”, explica l’artista, “i aquesta és una sensació que em connecta directament amb la lluita de les dones, amb el lloc des d’on ens defensam, un tema tan actual avui dia”. 

I és que la lluita feminista és molt present al conjunt d’aquesta exposició que serveix de “síntesi de l’obra en conjunt de Dora García”, com ha explicat la comissària Pilar Rubí. En tot cas, aquest projecte expositiu que s’inaugura demà a partir de les 19 h és només un punt de partida que serà activat a través de diferents performances i activitats que tindran lloc tant aquests dies com durant el mes de novembre. Una d’elles tindrà per protagonistes els Romeus, uns “joves atractius i amables”, com els ha definit la mateixa Dora García, la intervenció dels quals consisteix a interactuar amb els assistents al museu amb un concepte com a eix central: l’amabilitat. És possible l’amabilitat si està pactada? Es pot oferir de manera sincera i honesta quan és part d’un procés de treball? De quina manera hi reaccionam quan no l’esperam? Tots aquests són interrogants que sobrevolen aquesta peça que s’adapta a cadascun dels llocs per on passa, una obra viva com ho és també la que ocupa la segona part de l’exposició, el conegut com The Bug o el bitxo, una sèrie de panells on es repassa la història del segle XX i s’intueixen els fets que encara han d’esdevenir gràcies a una acció conjunta de la mateixa artista amb diferents participants. 

La música com a teixit històric

Aquest dijous, 21 de setembre, també s’inaugura l’exposició Music as a foreign language, que serveix de punt de trobada de les obres dels artistes Jeremy Deller i Carles Congost. Si bé fins ara no s’havien conegut, les seves obres han dialogat i recorregut camins paral·lels, tal com han explicat ells mateixos i el comissari de l’exposició, Tolo Cañellas. “No és una exposició individual ni tampoc una col·lectiva”, ha expressat Cañellas, “és, si de cas, un dual solo”. En ella s’hi pot veure l’obra Everybody in the place: An Incomplete History of Britain 1984-1992 de Jeremy Deller, qui ha intentat plasmar la història recent de la Gran Bretanya, també del seu teixit industrial, a través de l’evolució de la seva música, de la mateixa manera que ho fa, a l’àmbit català, el projecte videogràfic de Carles Congost Abans de la casa / Un biopic inestable a través del sonido Sabadell. Eivissa, Pet Shop Boys, l’acid house, Hidrogenesse o Kraftwerk són només alguns dels elements que sonen, i ressonen, en aquesta exposició.