Es Baluard reprèn el programa d'activitats amb el seminari sobre Agnès Varda

PalmaEl museu Es Baluard reprèn els rogrames públics amb el seminari El cinema com a testimoni del real i expressió de l’imaginari sobre la figura de la cineasta belga Agnès Varda, precursora de la Nouvelle Vague i del cinema feminista. L'esdeveniment es va haver de posposar per la pandèmia del covid-19 i es farà els dies 17, 18 i 19 de juny amb Imma Merino, teòrica i crítica de cinema especialista en la seva obra.

El seminari, que s'emmarca dins el programa d'activitats paral·leles de l'exposició Ana Vieira. La llar i la fugida, conté una part teòrica dividida en blocs temàtics, la projecció de les pel·lícules Cléo de 5 à 7, Sans Toit ni Loi i Jacquot de Nantes, i la presentació del llibre que Merino va publicar al voltant de la filmografia de la cineasta. El termini d'inscripcions és fins al 12 de juny, amb descompte per a Amics d’Es Baluard i gratuït per a estudiants. Així mateix, les projeccions de les pel·lícules són gratuïtes i obertes al públic.

D'acord amb el protocol per la prevenció del covid-19, en el cas dels programes públics, es mantenen les mesures de seguretat i higiene. Per tal de controlar l’aforament, s'haurà de fer inscripció prèvia per participar en les activitats i s'habilitarà un sistema de seients per garantir la distància interpersonal de dos metres.

L'any 1954, Agnès Varda va fer el seu primer film, La pointe courte, en el qual conviuen imatges documentals de la vida en un barri de pescadors amb la ficció d’una parella en crisi. Des de llavors, va fer cinema amb un esperit de llibertat que va dur-la a traspassar les convencions genèriques i a inventar constantment les seves formes.

Durant més de sis dècades, Varda va crear imatges amb una voluntat de testimoniar allò real i a la vegada d’expressar la seva imaginació, una tensió que fa que els seus films transitin entre el documental i la ficció, la naturalitat i l’artifici, la vida i la representació. En la seva obra, destaca la fascinació pels altres –sobretot la gent corrent– i pels rostres, que va començar a retratar com a fotògrafa. A mitjan anys cinquanta, va anticipar l’esperit del moviment Nouvelle Vague.