Art

Es Baluard qüestiona els límits de la pintura amb quatre noves exposicions

Les exhibicions s'inauguren aquest dijous, 31 de gener, a les 19 h

Una de les obres de l'artista nordamericana Jessica Stockholder
29/01/2025
4 min
Regala aquest article

PalmaPoques vegades la manera com arriba una obra d’art a un museu és tan important com la mateixa obra d’art. Per ser estrictes, de fet, hauríem de dir que són escasses les ocasions en què el mitjà de transport de l’obra forma part de la mateixa obra. És el cas de les Pintures Aeropostals de l’artista xilè Eugenio Dittborn que es podran veure a partir d’aquest dijous a Es Baluard i que omplen una de les quatre exposicions que s’inauguren amb motiu del vint-i-unè aniversari del museu. Es tracta de tres grans peces murals, entre elles una titulada Return, i que reflexionen sobre conceptes com el trànsit, el contingut i la forma i la mort. Totes elles han arribat a les Balears a través del servei postal, emmagatzemades com si fossin un document qualsevol dins diferents sobres que reposen just devora del llenç i on figura l’actual director d’Es Baluard, David Barro, com a remitent. 

“La finalitat d’aquestes obres no és exhibir-se de manera permanent, sinó desplegar-les i tornar-les a plegar i guardar. És un híbrid entre carta i pintura”, ha explicat Patrick Hamilton, comissari de l’exposició, “i neix de la voluntat de transcendir un format com és la pintura, d’anar més enllà de la superfície. Amb el gest de plegar i desplegar l’obra, Dittborn crea un moment màgic que és artístic però també polític”, ha afegit Hamilton en referència al context temporal i geogràfic en què Dittborn inventà aquest format. “Xile es trobava en plena dictadura, cosa que tancava encara més les fronteres d’un país històricament aïllat pel sistema muntanyós més gran del món. Els xilens sempre ens hem descrit des d’aquesta concepció allunyada de la resta, i Dittborn va aconseguir transcendir-ho”. A més, el també artista ha volgut agrair l’oportunitat d’exercir de comissari d’un altre artista, una tasca que els artistes han fet “des de sempre”, però que en els darrers anys “s’ha professionalitzat”. 

"L'objectiu era trascendir la pintura", ha afirmat Patrick Hamilton sobre les 'Pintures aeropostals' d'Eugenio Dittborn

Aquesta exhibició monogràfica d’Eugenio Dittborn, la primera del xilè a l’estat espanyol, és una de les quatre mostres que s’han presentat aquest dimecres a Es Baluard i que s’inauguraran oficialment aquest dijous. L’altra monogràfica d’una artista estrangera és la dedicada a l’obra de Jessica Stockholder, Punts cardinals, a qui David Barro ha definit com l’artista paradigmàtica de la pintura expandida, un concepte que s’entén perfectament tan bon punt s’inicia el recorregut per la mostra de l’artista, que ocupa el pis inferior del museu. Allà s’hi troben un total de deu peces, totes diferents i aparentment inconnexes, en què el color i les textures es conjuguen d’una manera aparentment juganera, amb elements com una enorme trunyella que travessa les parets i que va ser teixida durant el confinament provocat pel covid. 

“Al llarg de la història de l’art sembla que la pintura ha mort moltes vegades”, ha afirmat Stockholder, “si bé jo estic segura que no morirà mai. L’art contemporani sembla cercar sempre la novetat, però no sé si ens arribarem a ofegar en aquesta recerca, més quan en realitat no hi ha res que sigui realment i genuïnament nou. Potser és hora de començar a parlar de sostenibilitat, més que de novetat”. Entre les obres de l’artista nordamericana que es poden veure a l’exposició n’hi ha una de creada expressament per a la mostra i que ha comptat amb la col·laboració durant els darrers mesos dels artesans cordadors de cadires i llatrers Pep Toni Ferrer i Magdalena Vidal, de Paumes i Brins.

A més de les exposicions monogràfiques de Dittborn i Stockholder, aquest dijous també s’inicia una nova etapa a l’espai D del museu, dedicat al talent local i coordinat per una sèrie de comissàries de les Balears. La primera d’elles ha estat Raquel Victoria, qui ha comissariat el projecte José Fiol. The Green Fog, una sèrie de 21 quadres que plantegen tota una sèrie de connexions entre la final de Wimbledon de l’any 1975 i la pel·lícula, una reinterpretació de Vértigo, el clàssic de Hitchccok, a càrrec de Guy Maddin. “El concepte de boira i el color verd eren els primers vincles, però a poc a poc n’han sorgit d’altres com la mentida, la reinterpretació i el joc”, assegurava Victoria durant la presentació. 

Per què continuam parlant de pintura?

Finalment, la col·lecció del museu ocuparà a partir d’aquest dijous dues de les sales principals del centre. En primer lloc ho farà a través de l’exposició Nachleben. La pintura com a art conceptual, la primera part d’un tríptic amb què el museu pretén llençar tota una sèrie de preguntes en relació amb la pintura i els seus significats al llarg de la història de l’art. “Per què la pintura és l’art més conceptual? Per què qualsevol imatge pot ser pintura? Per què l’abstracció va ser l’esdeveniment artístic més important del segle XX? Per què continuam parlant de pintura avui dia?”, formulava a l’inici de la seva intervenció el director del museu, David Barro. Associada a aquesta exposició, de fet, s’hi troba la intervenció que l’artista Laura González Cabrera ha fet a una de les vidrieres d’entrada al museu i també el seminari que es durà a terme aquest divendres, 31 de gener, amb la participació d’artistes, comissaris i experts com Enrique Juncosa, Delfim Sardo, Nico Munuera i Fiona Rae, entre d'altres. 

Per altra banda, també s’ha donat a conèixer la nova sala que servirà d’espai permanent per a una part de la col·lecció d’Es Baluard, i on es podrà veure obra d’artistes com Joaquín Mir, Joaquín Sorolla, Maria Blanchard, Joan Miró, Antoni Tàpies i Miquel Barceló, entre d’altres. 

stats