Es Baluard recupera Maria Lai, l'artista que escrivia amb fil

Un petit poble de l’interior de Sardenya, de nom Ulassai. Està envoltat de muntanyes i té uns 1.500 habitants: la versió mallorquina d’aquest lloc podria ser, per exemple, Mancor de la Vall. L’any 1981 una artista del poble hi convocà els seus veïns a dur a terme un gest simbòlic que passaria a formar part de la història de l’art: amb bocins d’una tela d’un poderós color blau, van formar una espècie de fil gegant amb què es proposaren lligar tots els racons del poble amb la muntanya que hi tenien més a prop. Legarsi alla montagna és una de les obres més conegudes i també representatives de la trajectòria de l’artista italiana Maria Lai, protagonista de l’exposició Maria Lai. L’escriptura teixida que avui s’ha presentat a Es Baluard. És la primera retrospectiva d’aquesta artista a l’estat espanyol. 

Diàleg amb la comunitat

A partir de tres idees principals –l’escriptura, la memòria i la comunitat– les comissàries Imma Prieto i Maria Alicata han donat forma a un recorregut per la trajectòria de l’artista que no respon a l’ordre cronològic, sinó conceptual. “Hi ha una línia essencial que uneix íntimament tota la seva obra”, ha explicat Imma Prieto, directora d’Es Baluard, “i que va des dels dibuixos que feia als anys 40 i 50, on amb només dues línies representava un telar, fins als llençols i llibres on, tanmateix, sempre plantejava un diàleg amb la comunitat”. I és que aquest diàleg amb la comunitat va ser un dels eixos del recorregut d’aquesta artista, que va morir ara fa deu anys. 

Escriure amb fil

“Per a Maria Lai, l’escriptura era la possibilitat de donar substància al fet abstracte”, ha explicat la co-comissària de l’exposició Maria Alicata, “i aquesta reflexió sobre els llibres i el fet d’escriure és present a tota l’exposició”.  Hi és a través d’uns llençols que va fer servir per a un dels seus plantejaments artístics al seu poble natal, dels seus singulars llibres cosits i, també, a través de la presència dels telars. “Ella entén el fet de cosir com qui escriu”, explicava Imma Prieto, “i no hem d’oblidar que a mitjan segle XX el telar era, per a moltes dones, un espai de llibertat i de creació, un lloc d’individualitat que, tanmateix, les connectava entre si”. I és que, com ha explicat la directora d'Es Baluard, amb aquesta exposició també es pretén "contribuir a la tasca de recerca històrica del museu a través de figures que, durant anys, han estat silenciades".